Resultats de la cerca
Es mostren 1617 resultats
lleure
Sociologia
Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb el treball remunerat o dur a terme activitats no derivades de motivacions ideològiques no equiparables a les pròpies obligacions o ocupacions.
Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—, com exposà TVeblen a The…
caixa acústica
Música
Caixa on es munten els altaveus d’un sistema electroacústic de reproducció del so.
Usualment també s’anomena així el sistema format per la caixa acústica pròpiament dita i els altaveus que hi són muntats Les caixes acústiques solien ser de fusta, de forma parallelepipèdica, tancades i parcialment farcides d’algun material absorbent per tal d’amortir les ones estacionàries, i incloïen d’un a tres altaveus muntats a la part frontal Tot i que majoritàriament encara segueixen aquest esquema, al mercat n’han aparegut diverses variants amb vista a aconseguir millores tècniques o, simplement, diferenciar el producte davant els competidors La caixa acústica té fonamentalment tres…
V -2
Sigla de Vergeltungswaffe 2 amb què és conegut el míssil balístic alemany constituït per un coet d’un sol tram de propergol líquid dotat d’una càrrega explosiva de prop de 1 000 kg, que fou emprat al final de la Segona Guerra Mundial per al bombardeig d’Anglaterra (Londres), Bèlgica (Anvers) i d’altres objectius.
Conegut tècnicament per A-4 , cal considerar la V-2 com el primer míssil amb tecnologia contemporània fabricat en sèrie i com a precursor dels míssils espacials dels aliats Fou desenvolupat a Peenemünde a partir del 1937 sota la direcció tècnica de Wernher von Braun El primer assaig satisfactori tingué lloc a començament d’octubre del 1942, i el primer ús bèllic fou contra París, el 1944 En foren produïdes prop de 6 000 unitats Hom en conservà moltes d’intactes, i amb aquestes els nord-americans efectuaren en el període 1946-51 una sèrie de seixanta-vuit llançaments de recerca La V-2 emprava…
cafè

Exemplar de Coffea arabica amb fruits
© 2013 Simon J. Tonge
Botànica
Agronomia
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).
Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’Àfrica passà a…
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…
Orca falsa
L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de les citacions referents a aquesta mar…
Pompeu Pasqual i Carbó
Medicina
Metge i polític.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i es llicencià el 1920 Ocupà diversos càrrecs a l’administració pública de la Mancomunitat S’establí a Girona, on dugué una gran tasca professional, sobretot en el camp de la pediatria i millorà els serveis assistencials comarcals Dedicat a la política activa, milità a Esquerra Republicana i, el 1931, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Girona Afeccionat al periodisme, promogué el periòdic Acció Ciutadana Durant la guerra civil salvà de la mort moltes persones i s’enfrontà amb els comitès de control El 1939 s’exilià a Xile, on treballà al…
Artur Soldevila i Feliu
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat per la Universidad Complutense de Madrid 1951, s’especialitzà, als EUA i en diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera El 1953 s’incorporà al cos de veterinaris del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol Al llarg de la seva carrera, ocupà els càrrecs d’inspector veterinari de la frontera de Portbou-Puigcerdà 1954, director del Laboratori Pecuari Regional d’Astúries 1955, cap provincial de Ramaderia d’Alacant 1956 i de Girona 1965 i director provincial del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a Girona fins a la jubilació 1982-93 La seva…
supermercat

Interior d’un supermercat occidental
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Gran establiment comercial d’ autoservei
on hom ven tota mena de productes de consum relacionats amb l’alimentació, el vestit, els electrodomèstics, etc.
Hi ha supermercats de venda al detall i supermercats de venda a l’engròs, i també n'hi ha d’especialitzats en un sol tipus de mercaderia
reforçant
Farmàcia
Dit del medicament emprat per a augmentar les forces debilitades a causa d’una malaltia o degudes a una alimentació o situació anormals.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina