Resultats de la cerca
Es mostren 650 resultats
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, editor de textos i traductor.
Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…
, ,
Opus Dei
Religió
Institució de l’Església catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs.
L’Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials que, per vocació, s’incorporen lliurement a la prelatura El prelat és també president general de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació de preveres unida intrínsecament a la prelatura i que té com a finalitat difondre entre la resta de clergues seculars l’esperit fundacional de l’Opus Dei La seva finalitat és difondre una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l’apostolat, en l’exercici del treball professional ordinari…
Castell de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa medieval, la més septentrional de les terres catalanes, al costat de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell destaquen en el poblet deshabitat de Perellós, escrit Perillós almenys des del segle XVIII i antigament Perellons És al cim d’un serrat de les Corberes serra de Perellós, als contraforts del Montoliu de Perellós i la serra de la Gran Cremada, extrem de tramuntana del terme d’Òpol És el castell medieval situat més al nord de les terres catalanes Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Des del…
Camí de sirga
Literatura catalana
Novel·la de Jesús Moncada, publicada l’any 1988.
L’obra es construeix per la fusió de dos temps narratius un present de demolició de les cases de la vella Mequinensa, ciutat nadiua de l’autor, i un constant exercici de flash-back , de mirada enrere, a partir dels records que provoca l’enderroc o dels objectes rars que apareixen tot d’una abandonats al mig del carrer L’acció de present va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 des d’un dia del mes d’abril, quan comença la demolició de la primera casa de la vella Mequinensa, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja, fins a un any i mig després, la tardor del 1971, el dia de la…
Primer Congrés d’Història del País Valencià
Historiografia catalana
Congrés celebrat a València, Castelló de la Plana, Alacant i Elx del 14 al 18 d’abril de 1971 i que donà un impuls decisiu a la renovació historiogràfica valenciana.
La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la complexa tasca organitzadora,…
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo
Història
Militar
Almirall de Castella, duc de Medina de Rioseco i comte de Melgar, fou mestre de camp a Llombardia (1671), ambaixador extraordinari al Vaticà per a l’elecció d’Innocenci XI i vicari general de Milà (1678).
Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria
Fadrique Enríquez y de Velasco
Història
Comte de Mòdica i d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas pel seu matrimoni amb Anna I de Cabrera, tercer comte de Melgar i almirall de Castella, per herència del seu pare Alfonso Enríquez y de Quiñones.
El 1487 comandà la flota que blocà el port de Màlaga i en forçà la rendició El 1495 acompanyà, amb 120 vaixells, la infanta Joana en el viatge per al casament d’aquesta amb l’arxiduc Felip d’Àustria A les corts de Valladolid del 1518 combaté la proclamació de Carles com a rei mentre visqués la seva mare Joana I No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d’Or, que li havia estat concedit 1520 i, desenganyat per la partença de Carles a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera Amb tot, el 1520 fou nomenat, juntament amb el conestable Íñigo Fernández de Velasco,…
castell de Palafolls

Vista del castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Castell
Antic castell del municipi de Palafolls (Maresme), al cim d’una petita serra, a la riba dreta de la Tordera
Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…
l’Hora Catalana
Nom genèric de les emissions radiofòniques fetes pels diversos grups de catalans residents en els països americans, en el quals van destacar l’Argentina, Xile, Uruguai, Méxic, Veneçuela, Brasil i Cuba.
Aquestes emissions tenien el suport econòmic de comerciants i industrials catalans residents i també, però de manera secundària, es nodrien d’aportacions econòmiques dels oients L’emissió pionera fou la de Buenos Aires, el 4 de novembre de 1928, a ràdio Prieto, adreçada a l’audiència catalana, promoguda per Joan Ferrer i Bigatà fou una de les primeres audicions de la radiofonia argentina En convertir-se en un programa setmanal, emetia els diumenges al migdia, sempre amb música i cançons catalanes Dirigida també per Miró Cairol, Solé Jornada i Antoni Domènech Inicià un declivi, després d’anys…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina