Resultats de la cerca

Entre el 1909 i el 1911 cursà les assignatures científiques d’accés a la carrera d’arquitectura i el 1915 collaborà amb Torres-García en un article en la revista Arte y Decoración Juntament amb Josep de Togores i Manuel Fontanals, formà un grup artístic al qual s’afegia, puntualment, Esteve Monegal Provinents de l’Acadèmia Galí, compartien estudi Tots eren, en aquells anys, uns apassionats de l’art d’avantguarda Cano també fou amic d’Ismael Smith i de Josep Mompou L’any 1918 exposà a les Galeries Laietanes i el 1920, a les Galeries Dalmau Els anys vint i trenta s’integrà en la…

Aquesta església és esmentada el 1292, quan s’hi traslladà el benefici de Sant Antoni que un Guerau de Cervelló havia fundat antigament al castell vell de Cervelló Altres notícies són del 1389, el 1414 o el 1499, any en què la provisió del benefici de Santa Maria i Sant Antoni del Castellnou de Cervelló es feu a favor de Francesc Ferrer, o el 1562 que la capellania de Santa Maria i Sant Antoni al Castellnou de Cervelló, baronia de Sant Vicenç dels Horts, s’estén a favor de Joan Marquès, prevere, per resignació de Jaume Mas, prevere Poc després de la guerra dels Segadors, el 1662, el rector de…

La història d’aquest castell està íntimament lligada a la del terme veí de Ferran Formà part del comtat de Berga i els seus primers senyors coneguts són els Cervera, que tenien el lloc pels comtes de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095, Hug Dalmau de Cervera, juntament amb la seva muller i el seu fill, prestà jurament al comte de Cerdanya pel castell de Malacara i altres termes veïns El castell de Caramala és esmentat entre les possessions del comtat de Berga en el testament del comte de Cerdanya Guillem Ramon I del 1094 Sembla que del castell sorgí una família de castlans…

El primer senyor que coneixem del lloc de Jafre s’anomenava Artal de Jafre Aquest Artal, cavaller, apareix, segons Lluís Constans, signant l’acta de fundació d’una capellania, instituïda pel vescomte Dalmau de Rocabertí Això no obstant, segons Francesc Monsalvatje, l’any 1277, en un document és esmentada la venda dels delmes de la parròquia de Jafre feta, en una època anterior, per Artal —potser el del document precedent— al prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles aquest instrument del 1277 és, precisament, el reconeixement que féu Arnau de Bordils, fill d’Artal, d’aquesta…

Cercle Artístic de Sant Lluc 1893-1993 catàleg d’exposició, Barcelona, 1993 Cirici, A Cien años de joyería y orfebrería catalanas catàleg d’exposició, Barcelona, 1966 Cirici, A Ceràmica catalana , Barcelona, Edicions Destino, 1977 Dalmases, N de Giralt-Miracle, D Argenters i joiers de Catalunya , Barcelona, Edicions Destino, 1985 El diseño en España Antecedentes históricos y realidad actual catàleg d’exposició, Brusselles, 1985 FAD Dels bells oficis al disseny actual Una història de les arts decoratives a Catalunya al segle XX catàleg d’exposició, Barcelona, 1981 Folch i Torres, J coordinador…

Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362 i elegit provincial, aquesta darrera elecció fou invalidada per Urbà V per irregularitats De nou inquisidor general 1366, afrontà obertament els lullistes,…

Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa  el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats  a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina  1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire  i L’Assiete au…

Aquesta església es trobava segurament on avui encara hi ha el mas de Barreda, antiga granja del monestir d’Alaó enlairada a la costa esquerra del torrent del Solà, al nord del terme antic de Sapeira Trobem esment del topònim l’any 1010 com a termenal de Sant Esteve de la Sarga La possessió d’aquesta església fou força disputada entre el monestir d’Alaó i els senyors de Sapeira, castell amb el qual limitava en aquell temps L’any 1078, vers cap d’any, el bisbe Ramon Dalmau de Roda es preocupà de refer el patrimoni alaonès i va trametre llegats a Guiu de Sapeira perquè anés al…

De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…

Fill del donzell barceloní Miquel Despalau i d’Àngela Salgueda, contragué matrimoni amb Aldonça de Sarrià i de Meca estava emparentat amb altres llinatges de la noblesa del Principat com els Erill, els Alentorn, els Salbà o els Calders Drassaner major del General, tingué una presència continuada en les ambaixades que la Diputació feu durant les últimes dècades dels s XVI al Consell barceloní, als virreis i a altres institucions i persones principals En el moment de fer testament, al febrer del 1601, no tenia cap fill, per la qual cosa designà com a hereu Dalmau Enric Despalau,…