Resultats de la cerca

Domne 571-586 Les escasses notícies històriques que es coneixen d’aquest primer bisbe són extretes de fonts hispàniques El seu nom és conegut a través de la crònica de l’abat Joan de Bíclarum, el qual dóna referència de la seva existència l’any 571 Segons l’historiador Argaiz, Domne encara era al capdavant del bisbat el 586 Benenat 589 És consignat en les actes del III concili de Toledo celebrat al maig del 589 i el concili provincial de Narbona realitzat pel novembre del mateix any Acutul 633-638 Hom coneix la seva existència a través de la subscripció que féu en les actes del IV concili de…

Situació i presentació Queda rodejat pels termes de Beuda N i E i Sant Ferriol S, W i N És travessat pel Fluvià, que passa al S del terme al peu del Puig Cornador s’uneix, per l’esquerra i al peu de la vila, la riera de Capellada recull, també, els petits afluents del Ganganell, que travessa canalitzat per sota la vila, i del Junyell Fora del nucli principal de la vila de Besalú, que el centra, el terme comprèn els veïnats del Corral, el Pont, el Món, el Camp de les Forques i la Recolta, a més d’algunes masies com el Burós, la Guixera, el Bosc de l’Arboçar, Can Llandric, Can Vall, Can…

La relació entre la disponibilitat hídrica i la producció del bosc es fa palesa en aquesta gràfica, en la qual es relacionen els valors mitjans de la producció amb la mitjana dels valors del coeficient evaporatiu en diferents províncies Carto-Tec, original de l’autor Si hi ha una característica que destaqui especialment en el clima dels Països Catalans és la coincidència de l’estació més càlida de l’any, l’estiu, amb l’època més eixuta Es tracta d’un tret característic dels climes de tipus mediterrani que planteja un repte seriós a les comunitats naturals La precipitació tendeix a caure…

El pic d’Aneto i part de la seva glacera, mostrant diferents esquerdes Ernest Costa La vall de Benasc 11, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La vall de Benasc coincideix amb el curs alt de l’Essera i comprèn els relleus més alts i vigorosos dels Pirineus centrals S’articula en diferents valls afluents entre les quals destaquen la d’Estós, pel marge dret, i la de Vallhiverna, per l’esquerra Al nord limita amb l’imponent alineació muntanyosa que fa la divisòria d’aigües entre els dos vessants dels Pirineus i que s’estén aproximadament des de la Forca de la…

Tot i que els canvis estructurals més significatius que experimentà el retaule en temps de l’internacional es donaren durant la primera etapa, també n’hi va haver en 1425-50, aproximadament Consistiren sobretot en la substitució de les redortes per pilars i en una certa tendència a incloure-hi menys escenes, però força més grans Tanmateix, els testimonis de retaules dels diferents indrets del territori català ofereixen una gran diversitat tant pel que fa a l’estructura com a la tècnica emprada Els canvis estructurals del període anterior es consolidaren plenament durant aquesta segona època…

Situació Planta baixa de la torre sobirana, restaurada fa alguns anys, que ocupa el tercer nivell, el més alt, d’aquest malmès castell ECSA - A Roura Conat és a 5 km de Rià i es troba just a la confluència de les riberes de Noedes i d’Orbanyà, de les quals es forma la ribera de Callau El poble és emplaçat en el punt menys obac d’aquesta vall força estreta, enfondida i ombrívola Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Hom pot arribar al poble de Conat partint de Prada per la carretera N-116 en direcció a Andorra A 2 km, en el barri del Pont de Rià, surt la carretera D-26…

Pintura sobre taula Procedents de la vall de Ribes, es troben, al Museu Episcopal de Vic, dues taules laterals d’altar, la trajectòria de les quals, fins a arribar al Museu, desconeixem Aquestes dues taules fan 98 × 84 cm Es conserven en bon estat, si bé una mica malmeses a la part baixa, la qual cosa no impedeix llur estudi i interpretació Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, on és catalogat amb el núm 9 694 Representa els apòstols Pere i Pau G Llop Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, catalogat amb el núm 9 695 Representa sant Miquel i el diable en l’…

Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-897 Aquests…

El monestir de Sant Martí de la Muga ja existia en temps de Lluís el Piadós, emperador dels francs entre els anys 814 i 840 Entre aquestes dues dates Adulf, el primer abat de les Escaules de nom conegut, aconseguí de Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al monestir Aquest primer document no s’ha conservat, però sí que ho ha estat el precepte de Carles el Calb, atorgat a favor del mateix Adulf, expedit a Tolosa de Llenguadoc el 12 de maig de l’any 844 En aquest text es confirmen les propietats dels monjos, que ja eren considerables A més de les possessions de les Escaules,…

Situació Planta, a escala 1200, del conjunt de l’església on s’aprecia el comunidor, el pati d’entrada i la nau, amb la seva ampliació vers ponent, a més de l’atri, ara aparedat, i l’afegitó de la capella G Orriols Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Vic a Vilanova de Sau Passat el poble de Calldetenes, entre els punts quilomètrics 3 i 4, surt, a mà dreta, la carretera que va a Arbúcies per Sant Hilari Sacalm Abans d’arribar a Sant Julià de Vilatorta, aproximadament a 700 m del trencall esmentat i a mà dreta hi ha l’església, que es troba al costat d’un cedre gegantí Aquesta…