Resultats de la cerca

Situació Important vila que centra la plana del matix nom, al nord de la Segarra ECSA-Arxiu Ajuntament de Guissona La vila de Guissona, al nord de la comarca, centra la plana del mateix nom Els vestigis de les antigues muralles de la població són al sector nord del nucli antic Mapa 34-14 361 Situació 31TCG579275 Per a arribar a Guissona des de Cervera, cal prendre la carretera L-311 en direcció nord CPO Història Els orígens de la vila de Guissona s’han de relacionar amb l’antiga ciutat romana de Iesso , fundada en un indret on ja havia existit un poblament ibèric Es creu que la ciutat de…

Situació El castell de Quermançó és situat uns 2 km al nord del poble de Vilajuïga Les ruïnes de la fortalesa es drecen al cim d’un puig envoltat de cingles, inaccesibles pels costats de ponent i de migjorn els altres dos vessants —defensats per torres o albarranes— són també força abruptes Una vista aèria del conjunt fortificat J Todó-TAVISA Les ruïnes del castell, amb una de les façanes F Baltà Mapa 220M781 Situació 31TEG077878 Aquest castell és situat uns 200 m de la carretera que va de Figueres a Portbou Des d’aquesta carretera l’accés hi és força fàcil JBM Història L’any 1078, el comte…

El 22 de juliol de l’any 1494, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Terrades, canonge, sagristà major i paborde d’Aran a la seu de Girona, no jurà diputat militar Miquel d’Oms, donzell de Perpinyà diputat reial Francí Guerau de Vallseca, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Sebastià Sala, canonge de Vic beneficiat de la seu de Barcelona oïdor militar Joan Bertran, cavaller habitant de Girona, insaculat per la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Guillem Pere, burgès de Puigcerdà A causa de l’epidèmia que assolava Barcelona almenys des…

Taula Resultats eleccions espanyoles 2011 La política espanyola va estar absolutament marcada per les convulsions provocades per la crisi econòmica i financera, que van comportar el relleu del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero El canvi de govern espanyol es va produir el 20 de novembre, després de les eleccions anticipades en les quals el PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, va aconseguir una contundent majoria absoluta La gestió de la crisi econòmica i financera, molt contestada per l’oposició i per l’opinió pública, va passar factura al Govern socialista, que va veure com el…

El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…

El 22 de juliol de l’any 1518, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Corbera Final segle XV – segle XVI, canonge de la seu de Barcelona diputat eclesiàstic Perot Pou, cavaller diputat reial Gispert Mateu, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Benet Miquel, canonge de Barcelona diputat reial Cosme de Vallgornera i de Biure diputat reial Antoni Cella, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic de la Generalitat Bernat de Corbera era ardiaca major i canonge de la seu de Barcelona Va fer testament a Barcelona el 4 d’abril de 1527,…

El 12 d’agost de 1437 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Darnius Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà segle XIV – Girona d 1440, canonge i sagristà major de la seu de Girona diputat militar Guillem de Santcliment, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Felip de Santceloni, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Bernat Guillem Samasó, canonge i prior de la seu de Tarragona oïdor militar Joan de Llo o Desllor, donzell de la vegueria de Manresa, domiciliat a Bagà oïdor reial Joan Jou, burgès de Perpinyà Són molt escadusseres les dades que es tenen del…

Diner atribuït a Guillem I de Besalú, segle XI MNAC-GNC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La moneda circulant als comtats catalans en els primers temps feudals eren els diners de plata de cada comtat, dels quals ens són ben coneguts els de Barcelona i relativament bé els del Rosselló, Vic, Girona i Besalú, la moneda de plata musulmana cacimi o cathini o el seu equivalent grossa , sempre com a equivalent a la plata pura i els mancusos musulmans La moneda d’or musulmana, el mancús, que havia arribat als comtats catalans al darrer quart del segle X, es convertí ràpidament en la moneda principal del…

A partir de l’any 1000, en algunes àrees de l’Occident europeu sorgiren els embrions dels futurs parlaments i dels futurs governs parlamentaris Es diu que el primer de la història va ser l’English Parliament, que definí les funcions que li corresponien el 1207 i el 1295 Però, de fet, l’origen és, a l’inici del segle X, el Parlement de Normandie o Échiquier de Rouen I se suposa que la invasió normanda d’Anglaterra, el 1066, dugué aquesta institució a les illes Britàniques El primer parlamentarisme Així, el mot anglès parliament es considera derivat del francès parlement , paraula que procedeix…

Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és…