Resultats de la cerca
Es mostren 13053 resultats
Espioca

Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
Mactar
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província d’Àfrica Proconsular (Tunísia).
És situada terra endins, a 150 km al sud-oest de Tunis D’origen númida, en època romana assolí unes dimensions notables 30 ha i esdevingué colònia al final del s II La prosperitat perdurà fins al període bizantí i encara era ocupada en època aglàbida i fatimita Es conserven notables ruïnes de la ciutat romana, entre les quals destaquen el fòrum, dues basíliques cristianes, unes termes i un gimnàs
Artestudi Edicions
Editorial
Editorial fundada el 1974 a Barcelona per Jordi Vigué.
Especialitzada en la investigació de l’època romànica, publicà, en la seva primera època, la “Collecció Art Romànic”, de temes monogràfics, Monuments de la Catalunya Romànica 1 volum i la “Collecció de Materials”, amb treballs de base i llibres eina Des del 1974 edità el Full Informatiu del Romànic , d’intenció divulgadora, i, des del 1980, Quaderns d’Estudis Medievals , revista trimestral El 1983 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana
realització
Música
Acció de fer efectius els acords abreujats per un baix xifrat.
La realització d’un baix xifrat fou una de les tasques més habituals durant l’època del baix continu segles XVII i XVIII i un gran nombre d’autors de l’època, com ara JH d’Anglebert, J Blow, CPE Bach, JPh Kirnberger, FW Marpurg o J Mattheson escriviren tractats sobre aquest tema La realització s’efectuava de manera generalment improvisada en instruments polifònics, com ara el clavicèmbal, l’orgue o el llaüt, i donava lloc a una textura de tres veus o, més generalment, de quatre D’altra banda, la realització d’un baix no es limitava a ser un simple acompanyament sinó que sovint incorporava…
Cultura Obrera
Setmanari
Setmanari sindicalista, en castellà, de Palma, aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista el 16 d’agost de 1919 i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.
Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936
Frank Martin
Música
Compositor suís.
Deixeble de César Frank i de Maurice Ravel, escriví, a la primera època, Quatre sonnets 1922 amb text de Ronsard Vers el 1930 emprà el mètode dodecatònic, que intentà d’unir amb les relacions tonals Escriví també un concert per a piano i orquestra 1934, una simfonia concertant 1945 i un concert per a violí i orquestra 1951 En la seva època de maduresa fusionà l’harmonia postimpressionista amb el cromatisme propi de l’escola de Viena
Obiols
Parròquia
Antiga parròquia de Sant Vicenç del municipi d’Avià (Berguedà), situada en una plataforma a la dreta del Llobregat.
És esmentada ja el 935 com a propietat del monestir de Ripoll L’església té una base preromànica, potser d’època visigòtica a l’entrada hi ha una tomba amb una moneda d’or d’Ègica, 687-702 hi ha arcs de ferradura, i el presbiteri és rectangular Fou capgirada en època romànica s XII-XIII, i restaurada pel Servei de Monuments de la diputació provincial de Barcelona en 1959-62 Entorn seu hi ha tombes antropomòrfiques excavades a la roca
Civitas
Publicacions periòdiques
Òrgan d’expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular.
Té dues èpoques a la primera 1911-19, en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu a la segona època 1920-24, en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans Cebrià Montoliu, Salas Anton i estrangers W Thompson, H Aldvidge, R Muwin En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista
magnat
Història
Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà.
A l’època carolíngia era conegut també amb la denominació de fidelis, potentior o primas , i posteriorment també de pròcer, noble, baró, majoral, magnat de la terra i, per influència aragonesa, ric home Els magnats constituïren la primera noblesa del país, que, a l’època comtal, incloïa els vescomtes, els comdors i els varvassors, els bisbes i els abats Hom distingia entre magnat major i magnat menor A la baixa edat mitjana també comprenia els infants i els comtes Actualment equival al gran d’Espanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina