Resultats de la cerca

El terme —que procedeix del grec ‘rωμαῖοσ, ‘romà’— fou emprat a l’època bizantina per oposició a ἕλλην, ‘hellè’, considerat pels cristians com a sinònim de ‘pagà’ per a anomenar els grecs, perquè habitaven l’imperi Romà d’Orient Durant l’època de dominació dels turcs, aquests designaren els grecs amb aquest mateix nom rūm, que ha perdurat fins avui

Se'n conserva només un monument arquitectònic, però, per contra, hi ha el millor conjunt d’esteles de tot el territori maia són esteles monolítiques, alguna de les quals arriba als 10 m d’alçada, cobertes de magnífics relleus i inscripcions A Quiriguá hi ha dades registrades del s IV al X

Els tribuns eren anomenats rectores urbis et districtus

Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc

Sembla que era una de les ciutats dependents de Faistos, amb la qual devia ésser unida per una via enllosada Cal esmentar-ne les pintures murals avui al museu de Càndia i el lot de 150 tauletes micèniques, en escriptura lineal B, que hi han estat trobats

Es basa en certs indicadors de naturalesa paleoecològica i geoquímica Deixant a part la gran majoria dels organismes que viuen en aigües marines 30-40‰, salinitat normal, hi ha associacions de formes fòssils que han viscut en aigües hipersalines i d’altres que visqueren en aigües salobres, o gairebé dolces Geoquímicament, hi ha per una banda una relació entre el contingut en bor de l’aigua de mar i la seva salinitat i, per l’altra, entre el contingut en bor de l’aigua marina i el bor adsorbit pels sediments argilosos així aquesta relació és un indicador fidel de la paleosalinitat Altres…

Hom aplica el terme especialment a un sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques La comparació del llatí, el grec, el cèltic, l’albanès, etc, permet de reconstruir el protoindoeuropeu semblantment, hom parla de protogermànic, protogrec, protoromànic, protobasc, etc

La diferència d’estils és important, sobretot, en les arts plàstiques, on hom distingeix fàcilment, entre altres, els estils clàssic grec, romà, bizantí, romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic, modernista, etc

Així, hom parla, per exemple, de categories hegelianes, existencialistes, medievals, psicològiques, polítiques, etc