Resultats de la cerca

Situació i presentació El Ter fa de límit septentrional al municipi, també conegut com Mollet de Ter per tal de distingir-lo de Mollet d’Empordà i Mollet del Vallès Al N confronta amb els termes de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, a l’E amb Flaçà, al S amb Sant Martí Vell i a l’W amb Bordils És un terme pla, que només presenta algun relleu en el sector ponentí, sense passar dels 75 m Travessa el petit municipi la carretera comarcal C-66 de Girona a Palafrugell per la Bisbal, que passa pel mig de la població i, més o menys parallela, hi passa també la via del ferrocarril de…

L’edifici Construïda íntegrament amb pedra sorrenca de la muntanya on s’alça, l’església consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada per dos arcs torals i coronada a l’est per un absis semicircular que té cinc nínxols rebaixats al gruix del mur A banda i banda del tram de nau que precedeix l’absis, s’hi obren dues capelles del segle XVI En aquest tram, la nau queda coberta per una cúpula construïda sobre trompes en forma de petxina, que a l’exterior es resol en un cimbori vuitavat Al costat de les capelles esmentades hi ha dues capelles més, construïdes al segle XVIII…

L’edifici És una construcció força interessant i en un estat de conservació excellent que consta d’una sola nau, alta i estreta, capçada a l’est per un absis gairebé rectangular i dues capelles quadrangulars Aquesta disposició forma una capçalera trevolada que dona al temple una planta de creu llatina L’absis i les capelles tenen una volta de canó de mig punt la coberta actual de la nau respon a una restauració del temple feta entre els anys 1959 i 1962 en què es va substituir la volta romànica per una coberta feta amb formigó, a imitació de la d’encavallades de fusta més primitiva que tenia…

Situació Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots ECSA – V Hurtado No existeix avui dia cap castell al Baridà amb aquesta denominació No obstant això, la presència de restes importants del que va ser una fortificació en el lloc anomenat “Els Castellots”, i a molt poca distància del topònim Queralt, —associat aquest al coll de muntanya que es troba precisament a uns 900 m a sobre de les esmentades restes—, ens permeten afirmar que aquestes són el que queda de l’antic castell de Queralt Mapa 35–10216 Situació 31TCG865948 Per…

Situació Vista del conjunt de la població, presidida per l’església romànica i sobretot per l’esvelt campanar, fa poc restaurat TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra el petit veïnat de Llorà, a uns 15 km de Girona, sobre la carretera a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 JAA Història La notícia més antiga sobre aquesta església és de l’any 1058, que fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda L’any 1065 consta en el testament de Guillem Guifré a favor de la canònica de la seu El 1208 el monestir d’Amer adquirí…

La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes…

El temple parroquial de Santa Maria de Palautordera és situat just a l’entrada del poble homònim, cap del municipi Aquesta església apareix documentada ja l’any 862, en un precepte de Carles el Calb, on dóna al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló aquesta parròquia junt amb la de Sant Esteve de Palautordera i Sant Esteve de la Costa, tal i com les havia cedit el 858 a Unifred o Humfrid en nomenar-lo comte de Barcelona i marquès de Gòtia Aquest document és important també perquè s’hi marquen els límits d’aquest gran alou reial, i diu que se n’exceptuen els béns situats a Campins i al Vilaret de…

Situació Interior de l’església A desgrat dels recobriments que han sofert els seus murs, hi és perfectament visible la seva estructura romànica L Prat Sant Martí de Cellers s’aixeca al cim del turó on, al seu vessant meridional, descansa el petit poble de Cellers, al cantó de tramuntana del barranc que rep el mateix nom que el poblet i a migjorn del municipi de Llanera, a frec de la comarca de la Segarra, a la vall de Forest Mapa 361M781 Situació 31TCG736303 Per anar-hi cal partir del poble de Torà de Riubregós, a la comarca de la Segarra, a 27 km de Solsona Una vegada allí cal situar-se…

Vida i obra Gairebé no es coneix cap detall de la seva vida Sembla que fou llicenciat en dret romà i que pogué estar relacionat amb els donzells de la vall de Bianya El 1476 enllestí uns comentaris, en llatí, sobre les Commemoracions de Pere Albert, del s XIII, i la llei feudal de Catalunya Aquesta obra, indispensable per al coneixement de la persistència del dret feudal a Catalunya, s’imprimí a Lió i Barcelona el 1551 amb el títol de Ioannis de Socarratis, Iurisconsulti Cathalani in tractatum Petri Alberti, canonici Barchinonensi, de consuetudinibus Cathaloniae inter Dominos et Vasallos Fou…

Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una còpia…