Resultats de la cerca

Al principi de la dècada de 1980 formà part del Gimnàs Mitre i poc després ingressà a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona, amb la qual competí al Campionat d’Espanya de conjunts Aconseguí diversos podis al Campionat de Catalunya Al final del segle XX i principi del XXI entrenà la selecció catalana de l’especialitat La temporada 2010-11 s’incorporà com a entrenadora de la secció de gimnàstica estètica del Club Esportiu INEF de Barcelona

De família republicana, el 1954 anà a treballar a Madrid i després del servei militar s’establí a Barcelona, on treballà a Transports Municipals de Barcelona, empresa en la qual organitzà la primera vaga el 1972 El 1975 ingressà a les federacions catalanes de la UGT i del PSOE Del 1983 al 1989 fou secretari de la UGT de Catalunya Dins del PSC formà part del sector més espanyolista, i el 1998 fundà Ágora Socialista, organització d’acusat anticatalanisme  

Fill hereu de Joan de Ponsic i de Monjo El 1735 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari durant vint anys Hi presentà nombrosos treballs sobre història antiga i, en català, Regles per a practicar la virtud —amb nombroses citacions clàssiques— i la composició L’anyorança de l’aimat Fou regidor perpetu hereditari de Barcelona des del 1743 El 1746 fou agraciat amb el privilegi de noble del Principat

A sis anys es traslladà a Alacant des d’on, becat per la diputació provincial d’Alacant, ingressà a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el 1941 Completà els seus estudis a Suïssa i França Fou director de l’Escola Professional de Belles Arts d’Alacant 1949-60 El 1960 se n'anà a Itàlia becat per la Fundació March De la seva producció destaquen els paisatges d’Oriola, Monòver i Altea

Fou un dels delegats de la Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa Ingressà a Lliga Regionalista, però després passà al Partido Democrático Español de Canalejas Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat Fou senador i diputat a corts, repetidament, del 1907 al 1923 Es destacà en l’especialitat de dret mercantil i collaborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”

Ingressà al monestir de Břevnov arxidiòcesi de Praga, on professà el 1888 Fou ordenat de sacerdot el 1891 Traduí Mistral, i a través de la literatura provençal conegué la catalana Mantingué correspondència amb Jacint Verdaguer, del qual traduí al txec Idillis i cants místics, Jesús infant, Lo somni de Sant Joan 1893 i Flors de Maria Fou director de la revista Novy Zivot ‘Vida Nova’ També traduí el Libre d’amic e amat de Ramon Llull

El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll

El 1897 fundà la revista humorística Strix , de la qual en fou redactor en cap Les seves novelles i narracions descriuen la gent i el paisatge de la seva regió natal amb un estil viu i directe, del qual l’humor és un element important El 1922 ingressà a l’Acadèmia Sueca Entre les seves obres cal esmentar Genom mina guldbågade glasögon ‘A través de les meves ulleres’, 1911, Adel, präster, smugglare, bönder ‘Nobles, clergues, contrabandistes, pagesos’, 1923

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné i Partagàs , El Compilador Médico 1865 Féu les primeres anestèsies quirúrgiques a Barcelona i fou el principal introductor a casa nostra de la medicina positivista, de laboratori Publicà Estudios clínicos de cirugía 1850-52