Resultats de la cerca

Es formà a les files del Club Gimnàstic de Tarragona i també competí pel Nike i l’Adidas Destacà en categories inferiors, en què es proclamà subcampiona d’Europa sub-23 en la prova dels 1500 m Especialista en mig fons, fou campiona d’Espanya en 1500 m a l’aire lliure 2000-05, 2009, 2010, 2012 i en pista coberta 2004, 2009, 2010 A l’agost del 2005 establí a Rieti Itàlia la millor marca espanyola dels 1500 m llisos 35951 Obtingué un subcampionat del món en pista coberta 2010, un subcampionat d’Europa en pista coberta 2009 i un bronze en el Campionat d’Europa a l’aire lliure 2010 Competí en els…

El 2001 i el 2003 guanyà un total de set medalles en els campionats del món júnior d’esquí alpí Ja en la categoria sènior, guanyà fins el 2009, un total d’onze proves de la copa del món, amb les quals aconseguí el títol en la modalitat de supergegant i en la de combinada en la temporada 2007-2008 i la d’eslàlom la temporada següent Haus im Ennstal Àustria en descens i supergegant el 2004 Levi Finlàndia en eslàlom 2004 Lake Louis Canadà en descens 2006 Cortina d’Ampezzo Itàlia en supergegant 2008 Whistler Canadà en supergegant combinat 2008 la Molina Catalunya en eslàlom 2008 Semmering Àustria…

Corredor de fons, el 2002 guanyà el campionat del món de cros curt i llarg, i revalidà aquests títols en les edicions posteriors del 2003, 2004, 2005 i 2006, successió mai no aconseguida per cap altre atleta, i el 2008 recuperà el títol, perdut l’any anterior El 2003 guanyà la medalla d’or als campionats del món d’atletisme en els 10 000 m i fou bronze en la distància de 5 000 m El 2004 assolí l’or olímpic als Jocs d’Atenes en els 10 000 m i l’argent en els 5 000 El 2004 baté els rècords mundials dels 5 000 m 123735 min i 10 000 m 262031 min, que abans posseïa el seu compatriota…

Debutà a Olot el 1906 amb Marina , d’Arrieta, i el 1910 es presentà al Teatre Novetats de Barcelona amb La favorita , de Donizetti Els seus estudis foren precaris, per manca de recursos passà a Milà 1910, on perfeccionà els seus coneixements Aviat es destacà, i assolí èxits a Itàlia, al Caire i a Anglaterra Rigoletto , 1912 L’òpera Isabeau el féu decantar cap al repertori verista, especialment de Mascagni, del qual féu les estrenes mundials de Parisina Teatro alla Scala de Milà, 1913 i Il piccolo Marat Roma, 1921, així com de La cena delle beffe 1924, de Giordano Les seves…

S’inicià als Maristes de Sants i passà pels equips inferiors del FC Barcelona, els Maristes de Sant Joan i el CP Voltregà La temporada 1966-67 jugà amb el Magnetos a segona divisió i la següent debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Posteriorment jugà tres temporades al RCD Espanyol, amb el qual guanyà la darrera edició del Campionat de Catalunya 1968-69 abans de la creació de la Lliga estatal Després d’un fugaç pas pel Sant Andreu de segona divisió al principi de la temporada 1971-72, aquella mateixa campanya l’acabà amb el CP Vilanova, amb el qual pujà a la divisió d’honor i l’any…

És l’estació pionera a Catalunya conjuntament amb la de Vall de Núria Fou de les primeres a installar remuntadors, amb el teleesquí de Font Canaletes 1943, i la primera a tenir telecadira de l’Estat espanyol, amb el del turó de la Perdiu 1946 Els anys cinquanta s’inauguraren els remuntadors de la Tosa d’Alp i el Puigllançada, les cotes més altes del complex 2445 m L’any 1999 s’inaugurà el telecabina Alp 2500, que comportà la connexió amb la veïna pista d’esquí de Masella El 2012 tenia 61 km esquiables distribuïts en 53 pistes i 15 remuntadors, amb canons de neu artificial També disposa de dos…

S’inicià al Centre Parroquial Canonge Rodó del barri de Sant Martí de Provençals i, el 1949, obtingué la primera llicència amb el CC Leridano El 1952 passà al Club de 7 a 9 i, posteriorment, jugà a l’Oasis i al Mayda Fou campió d’Espanya individual 1957, 1964, 1965, de dobles 1958 i per equips amb tres clubs diferents el de 7 a 9 1953, 1955, l’Oasis 1957 i el Mayda 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972 També guanyà la Lliga amb el Mayda 1971, 1972 En els Campionats de Catalunya, guanyà set títols quatre d’individuals 1957, 1959, 1960, 1961 i tres per equips 1953, 1955, 1957 Participà en quatre…

Format al Club Natació Molins de Rei, el 1988 passà al Club Natació Catalunya, el 2003 al Club Natació Sabadell i el 2008 tornà al Molins de Rei, on jugà una darrera temporada i esdevingué entrenador Fou set vegades campió de Lliga 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1998 i set vegades de la Copa del Rei 1987, 1988, 1990, 1992, 1994, 1997, 2005 Jugà catorze competicions europees de clubs en què guanyà una Recopa 1992, una Copa d’Europa 1995 i dues Supercopes 1992, 1995 Durant el període 1988-2004 participà en quatre Jocs Olímpics i fou 431 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb…

Format al Club Natació Barceloneta, guanyà la Travessia petita del Port de Barcelona 1969, entre altres èxits Nedà els 400 m estils individual amb la selecció estatal absoluta als Jocs Mediterranis 1971 El 1972, ja amb el Club Natació Barcelona CNB, aconseguí el campionat absolut i individual de Catalunya en la prova dels 200 m papallona A partir d’aleshores es dedicà al waterpolo i, amb el CNB, fou dues vegades campió de Lliga 1975, 1980 i tres cops semifinalista de la Copa d’Europa 1972, 1975, 1980 Amb la selecció espanyola…

Fou creada el 1923 amb el nom de Confederació Gimnàstica Catalana i el seu primer president va ser Carles Comamala Presidents de la Federació Catalana de Gimnàstica Després de la Guerra Civil, aquest organisme es quedà sense president i el 1946 esdevení una delegació de la federació espanyola Té la seu a l’anella olímpica de Montjuïc, a Barcelona S’encarrega de regular i promoure la pràctica de la gimnàstica en totes les seves modalitats artística, rítmica, aeròbica, de trampolí, acrobàtica i estètica La Federació Catalana acostuma a nodrir les seleccions espanyoles de les diferents…