Resultats de la cerca

Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…

Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví Memòries , un relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni El text del diari personal, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions de virreis,…

Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es lliurà d’una…

Ensenyà a les universitats de Berlín, Rostock i Friburg Publicà una sèrie d’articles sobre la teoria musical grega, que recopilà en Mousiké und Logos 1970, obra de la qual existeix una traducció francesa A partir dels treballs del musicòleg Otto Gombosi i del pensament de Martin Heidegger, demostrà la presència en la llengua grega clàssica de la solidaritat interna que la teoria musical grega postulava entre la música, la llengua, la matemàtica i el cosmos Una de les paraules que permetia expressar aquesta identitat estructural era harmozo ajustar, d’on prové harmonia ajustament ajustament de…

Començà tocant el piano, però el seu cosí, el bluesman Lightnin’ Hopkins, el feu decantar per la guitarra, amb la qual aconseguí un so molt particular Dotat d’una gran tècnica, usava la mà dreta per a puntejar les cordes i iniciava els temes en to menor, amb poques notes i amb un registre alt que aguantava per generar una gran tensió, i tocava la guitarra caminant entre el públic Tot i això, no fou conegut fins el 1962, amb l’aparició del tema Frosty Els anys setanta el blues decaigué als Estats Units, però Collins en protagonitzà una nova revifada els anys vuitanta Fou guanyador d’un premi…

Tapant entre la meitat i tres quartes parts del diàmetre del tub l’afinació baixa un semitò i tapant-lo tot baixa un to Aquesta tècnica fou desenvolupada a mitjan segle XVIII per Anton Joseph Hampel, que, així, aconseguí augmentar el nombre de notes practicables amb la trompa natural, per bé que amb diferències tímbriques evidents respecte als sons oberts Amb la invenció de la trompa de vàlvules aquesta tècnica esdevingué innecessària, però continuà essent molt valuosa tant per a controlar i corregir l’afinació com per a aconseguir sons amb el timbre característic del metall amb sordina En la…

Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors de Sweelinck…

Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid Fou un dels primers professionals valencians que treballaren doctrinalment en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714 Publicà, entre d’altres, algunes obres de deontologia i de pràctica forense El abogado instruido, 1738 Manual de testar, 1739 Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764 i una llarga sèrie de llibres referents a la legislació castellana, dels quals destaquen dues edicions comentades de les Partidas 1758-1767 Fundà el Collegi d’Advocats de València 1759-…

Fou un dels fundadors de la “Nouvelle Revue Française” El 1913 fundà el Théâtre du Vieux Colombier, que funcionà fins el 1914 i del 1920 al 1924 L’any 1917 anà als EUA Des del 1924 féu tournées amb els seus actors " les copiaux " i cercà el contacte amb públics populars Creà el Théâtre de la Sincérité, basat en el despullament escenogràfic i en la disciplina dels actors al servei del text, amb la intenció de superar el naturalisme i el simbolisme anteriors i de combatre el teatre de bulevard Com a teòric, escriví Études d’art dramatique 1924, Souvenirs du Vieux…

Autor d’importants assaigs, notes de viatge i memòries, es féu popular amb novelles històriques, centrades entorn de grans personalitats de la política i de les arts Bastides sobre un coneixement pregon dels fets, donen una imatge multicolor i alhora fidedigna de molts episodis de la història universal Novelles principals Esoisten siratja Mexikót ‘El Déu de la pluja plora per Mèxic’, 1939, Nápolyi Johanna ‘Joana de Nàpols’, 1940 A Bíborbanszületett ‘El porfirogènit’, 1943, A mantuai herceg muzsikusa ‘El músic del duc de Màntua’, 1957, Lagunák ‘Llacunes’, 1958, biografia de Giorgione, A…