Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Heinrich Karl Johann Hofmann
Música
Compositor i pianista alemany.
Nascut en el si d’una família humil, de nen posseïa una bonica veu de soprano, fet que li permeté d’entrar al cor de la catedral i, més tard, al cor de l’Òpera de Berlín Quan la veu li canvià, dirigí la seva atenció cap al piano Estudià amb Theodor Kullak a Berlín i començà una important carrera com a pianista El seu primer èxit, però, li vingué per una composició per a orquestra, la Suite Hongaresa , opus 16, estrenada el 1873 Durant els anys següents, l’èxit acompanyà les seves obres i això feu que deixés més de banda la seva carrera pianística per dedicar-se a la composició Escriví música…
Émile Desplanque
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Successor de JA Brutails, fou l’arxiver departamental a Perpinyà del 1889 al 1897 Participà activament en l’organització dels fons arxivístics nord-catalans, en collaboració amb JA Brutails i B Palustre, cosa que li permeté publicar inventaris detallats i de qualitat arxius municipals de Tuïr, 1896, i arxius departamentals de l’Antic Règim, 1904 Com a bon coneixedor de fons inèdits, escriví diversos estudis extensos sobre la ciutat de Perpinyà en època medieval “Recherche sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan”, SASL 1891 “Pour la topographie ancienne de Perpignan,…
F’odor Ivanovic Šal’apin
Música
Baix rus.
D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…
Montserrat Aparici i Isern
Música
Mezzosoprano.
Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus Rossinianes, la…
Maribel Guadalupe Domínguez Castelán
Futbol
Futbolista.
Davantera coneguda com Marigol Començà a jugar en equips locals masculins El 2002 emigrà als Estats Units per jugar a la lliga femenina, però en dissoldre’s aquest organisme, tornà al seu país, on fitxà per l’Atlético Celaya, de la primera divisió masculina, fitxatge que la FIFA no permeté El FC Barcelona la incorporà al seu equip femení, on va debutar el 30 de gener de 2005, i jugà fins a l’estiu del 2006 Per la seva campanya com a blaugrana, la FIFA l’escollí com una de les sis millors jugadores del món Després fitxà per la UE Estartit i amb l’equip gironí aconseguí l’ascens a…
Ernest Ansermet
Música
Compositor i director d’orquestra suís.
Nasqué en una família amb tradició musical i de seguida es destacà pel seu domini del clarinet i el violí Molt aviat compongué petites marxes militars per a banda El 1903 es llicencià en matemàtiques i física a la Universitat de Lausana i es decidí a ampliar els estudis científics a la Sorbona de París En aquesta ciutat es matriculà al conservatori, on amplià el seu bagatge musical Conegué I Stravinsky, i posteriorment tingué un encontre decisiu amb Diaghilev a Ginebra, que li permeté dirigir l’Orquestra dels Ballets Russos, amb la qual viatjà als EUA A partir del 1915 compaginà la seva…
Jean-Baptiste Say
Economia
Economista francès.
Difongué les idees de Smith al continent europeu Després de la lectura de Wealth of Nations publicà el seu Traité d’économie politique 1803, que tingué cinc edicions Dificultats amb Napoleó en retardaren la segona edició, i dirigí una filatura de cotó a Auchy-les-Hesdins, fet que li permeté de viure una experiència empresarial El 1816 explicà un curs d’economia política a l’Ateneu i l’any 1819 li crearen un curs d’economia industrial al Conservatori d’Arts i Oficis Publicà el seu Cours d’économie politique , en 6 volums, entre el 1828 i el 1829 L’any següent fou nomenat professor d’economia…
Ambroise Vollard
Economia
Marxant d’art.
Establert a París ~1890, féu amistat amb Alfred Jarry i s’introduí en el món del comerç d’obres d’art La seva influència en l’evolució de la història de l’art contemporani fou essencial Obrí la seva galeria el 1893 Organitzà una important exposició de Cézanne 1895, comprà obres de Van Gogh 1900 i féu un contracte amb Gauguin 1900, que permeté a aquest de pintar sense preocupacions econòmiques Organitzà la primera exposició a París de Picasso 1901 i la primera absoluta de Matisse 1904 Promogué Bonnard, Redon, Derain i Vlaminck i influí directament en l’orientació de la carrera de molts d’ells…
Carl Jonas Love Almqvist
Literatura sueca
Escriptor suec.
Després de graduar-se a la Universitat d’Uppsala, es casà i s’establí en una granja de Värmland amb el propòsit de dur a la pràctica el seu ideari rousseaunià i socialitzant Fallit l’intent, un any i mig després s’installà a la capital, on fou professor, pastor protestant, periodista en el diari liberal “Aftonbladet”, i menà una vida agitada i escandalosa El 1838, amb la novella Det går an ‘Això rutlla’, crítica del matrimoni com a institució, obtingué una certa fama que li permeté de lliurar-se intensament a les lletres Mal administrador dels guanys, però, adquirí deutes, i des del 1851 fins…
Domingo Dulce y Garay
El general Domingo Dulce y Garay
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina