Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
sabatilla
Tecnologia
Sabata lleugera, feta de roba, feltre, pell fina, plàstic, etc, amb sola molt prima, generalment sense taló i sense cordons ni cap altra subjecció, que hom sol portar per casa.
escandall
Transports
Peça de plom posada a l’extrem d’una corda prima i que serveix per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc, en un punt determinat.
La corda va proveïda d’uns nusos equidistants i en algunes ocasions el plom té un dispositiu per a extreure mostres del fons, amb les quals hom pot determinar-ne la qualitat
tapajuntes
Tecnologia
Llistó o peça prima de fusta que tapa la intersecció de dues làmines juxtaposades o la juntura de les fulles d’una porta o d’una porta i la paret.
En aquests darrers casos és anomenat, més generalment, tapaboques
capacitat màxima de retenció
Geologia
Quantitat d’aigua retinguda per una capa prima de sòl en equilibri amb una capa freàtica d’aigua el nivell de la qual arriba just al límit inferior de la primera.
neula

Les neules es guarden en pots de llauna perquè no es remullin
© Fototeca.cat
Gastronomia
Folklore
Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat formant com un canó, que hom menja al Principat i a Mallorca durant les festes de Nadal.
producció
Música
Conjunt d’aspectes que configuren la representació teatral d’una òpera -dramatúrgia, escenografia, vestuari, attrezzo, il·luminació, moviment dels solistes i del cor i gesticulació-, i també la supervisió i coherència d’aquests elements amb l’objectiu d’assolir el sentit -el concepte- de l’obra.
El responsable final de la posada en escena ha variat al llarg de la història de l’òpera i, de fet, la figura del director d’escena no es consolidà fins a la segona meitat del segle XX Abans, la responsabilitat escènica era assumida per persones que normalment exercien altres funcions dins la companyia Sembla que el genial escultor GL Bernini creava lletres, música, decorat i tramoia de les òperes de cort i assajava amb els solistes La presència d’un director es fa patent en l’òpera francesa dels anys 1670-80 JB Lully dirigia les seves òperes -construïdes de manera més precisa i subtil que…
Les bangiofícies
Rodòfits dels ordres de les porfiridials 1, 2, bangials 3, 4 i compsopogonals 5 1 Chroodactylon ornatum a aspecte general dels epífits sobre Enteromorpha x 2 b detall dels filaments x 160 c detall de les cèllules x 1000 2 Porphyridium cruentum a detall de les cèllules x 3300 3 Goniotrichum alsidii a aspecte general x 7 b aspecte general al microscopi x 70 c detall de les cèllules i de la ramificació x 800 4 Erythrotrichia carnea a aspecte general de diversos tallus epifitics sobre Corallina x 7 b detall d’un feix de filaments x 50 c detall de les cèllules i dels filaments x 400 5 Compsopogon…
Les endomicètides: llevats esporògens
El cicle vital dels llevats esporògens endomicètides transcorre en medis principalment aquosos, però sempre molt rics en aliment El dibuix en mostra l’exemple concret de Dipodascus uninucleatus , una espècie d’estructura simple, bàsicament miceliar Hom hi ha indicat en color blanc les fases haploides i en taronja les diploides 1 Ascóspora germinant, amb el tub de germinació 2 hifa vegetativa 3a-3f formació i fusió dels gametangis, amb la juxtaposició 3a , desaparició de la paret cellular entre els gametangis plasmogàmia, 3b , fusió nuclear cariogàmia, 3c , formació de la cèllula diploide…
Els gastròtrics
Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…
outrigger
Transports
Nom genèric de les diferents embarcacions esportives de rems, de línies molt fines, fetes de fusta de cedre molt prima, amb els escàlems muntats sobre unes estructures característiques que sobresurten pels costats.
Cada vogador s’asseu en un banc corredís proveït de rodetes que es mou damunt d’uns carrils, de manera que pot aplicar a la voga la força de les cames, a més de la dels braços Hi ha set tipus d' outrigger olímpics les especialitats olímpiques són de 2 i 4 remers sense timoner i de 2, 4 i 8 remers amb timoner rem Una variant és l'esquif
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina