Resultats de la cerca

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de la Bíblia de Montserrat en…

Doctorat en dret, desenvolupà diferents càrrecs a l’Ajuntament de Burjassot, i el 1952 fou nomenat secretari provincial del departament de seminaris del Movimiento L’any 1953 fou designat cronista oficial d’Almàssera, activitat des de la qual promogué la creació de l’Associació de Cronistes del Regne El 1957 es vinculà al Centre de Cultura Valenciana, i a partir d’aquest moment inicià el seu compromís i intensa tasca en favor de la cultura valenciana Intervingué en la direcció de les revistes bilingües Sicània 1958-59 i València Cultural 1960-64 En la dècada del 1990 participà en la creació…

Succeí el patriarca Alexandre En l’aspecte teològic, fou l’opositor més important de l’arianisme, com ho palesen tant les seves obres De incarnatione i Adversus arrianos com el sínode alexandrí del 362, on hom arribà a la formulació del concepte de persona expressat pel terme grec hypóstasis en les lluites que se'n derivaren, fruit en gran part del cesaropapisme dels primers emperadors cristians, fou bandejat cinc vegades de la seva seu episcopal 336, 339, 356, 362, 365 i, d’altra banda, s’enfrontà amb Lucifer de Càller, que li blasmava la seva benevolència amb els arians que retornaven a la…

Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius…

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

Nascut en una prominent família de Tadmor, estudià arqueologia i pedagogia a la Universitat de Damasc El 1961 fou nomenat cap d’excavacions de la secció d’arqueologia de l’Estat, i el 1963, director del museu i del jaciment arqueològic de Palmira En aquest càrrec que ocupà fins a la jubilació l’any 2003, bé que continuà treballant a les ruïnes, promogué i dirigí un gran nombre d’excavacions, sovint amb la collaboració internacional, que posaren en relleu el valor excepcional d’aquest jaciment, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1980 El 2015 Estat Islàmic prengué…

Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i a l’Ajuntament suecà ocupà una plaça d’oficial de secretaria Fou soci de Lo Rat-Penat i afirmen que a casa seva tenia una extraordinària biblioteca En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca per a reconèixer-li el treball fet en el seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos…

Vida i obra Fou un dels més importants defensors del regionalisme i membre actiu d’associacions culturals, professionals i ciutadanes Es graduà en medicina i cirurgia el 1875 i encetà després una prestigiosa carrera de metge a Sedaví, i, més tard, a la ciutat de València Desenvolupà una tasca encomiable en l’epidèmia de còlera del 1885, que li fou reconeguda amb la medalla d’or i la distinció de soci de mèrit de l’Institut Mèdic Valencià Viatjà per gran part d’Europa per estudiar l’organització de l’assistència mèdica, fou pioner de l’otorrinolaringologia i promogué l’assistència…

Vida i obra Estudià a l’escola pública superior de Miguel Rosanes i, becat per la Corporació local, a l’Institut Lliure de Segon Ensenyament, alhora que assistia regularment a les classes de música de José Silvestre Tortajada Després fou mestre de primer ensenyament i ocupà una plaça d’oficial de secretaria a l’Ajuntament de Sueca A casa seva tenia una extraordinària biblioteca Fou soci de Lo Rat-Penat En morir Gordiano Ribera 1912, la Corporació municipal el nomenà cronista oficial de Sueca en reconeixement pel seu llibre Historia de Sueca desde los tiempos primitivos hasta el presente 1905-…