Resultats de la cerca
Es mostren 2700 resultats
farmacognòsia
Farmàcia
Part de la farmacologia que estudia els fàrmacs d’origen natural.
Tant els vegetals parts de plantes emprades com a medicaments, com els d’origen mineral sofre, talc o animal cantàrida, castori, i aixó tant en l’aspecte de la definició de les propietats químiques farmacoquímica com de les físiques farmacofísica La farmacognòsia es basa en l’estudi químic dels fàrmacs i empra mètodes d’anàlisi instrumental espectrofotometria, cromatografia, etc
herbicida
Química
Agronomia
Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les males herbes.
Cap al 1934 començà l’explotació de les propietats herbicides de certs colorants nitrats L’aparició de les fitohormones de síntesi 2,4D i 2,4-MCPA durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, l’aparició dels derivats de la urea, de l’uracil i les triazines, marquen l’inici del desenvolupament del consum dels herbicides
Johannes Nicolaus Brønsted
Física
Fisicoquímic danès.
Professor de química de la Universitat de Copenhaguen i director de l’institut fisicoquímic d’aquesta universitat Es distingí per treballs de recerca sobre catàlisi, propietats dels ions, cinètica química i, sobretot, juntament amb Thomas Martin Lowry, en l’enunciat de la teoria àcid-base , que porta llur nom àcid de Brønsted-Lowry , base de Brønsted-Lowry
Karl Ferdinand Braun
Física
Físic alemany.
Professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tübingen Descobrí les propietats rectificadores de certs cristalls binaris i les aplicà a la detecció de les ones de ràdio, cosa que féu possible la telegrafia sense fils Inventà també un tipus de tub de raigs catòdics El 1909 rebé, ensems amb Marconi, el premi Nobel de física
P’otr Aleksandrovič Rebinder
Física
Físic rus.
Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia
Publi Corneli Sul·la
Història
Cònsol romà, de la família de Luci Corneli Sul·la.
Elegit cònsol 65 aC, no arribà a exercir el càrrec per l’acusació d’intriga i d’haver participat en la primera conspiració de Catilina Durant la guerra civil comandà l’ala dreta de l’exèrcit de Cèsar a Farsàlia i, així, obtingué la seva rehabilitació S'enriquí amb la venda de les propietats de Pompeu
gàbia meteorològica
Meteorologia
Caixa de fusta ben ventilada on es col·loquen els instruments meteorològics.
Bàsicament, aquests instruments són el termòmetre i l’higròmetre, per a mesurar les propietats de l’aire sense que aquestes siguin afectades per la radiació solar, la pluja, els corrents convectius procedents de terra o algun altre efecte molt local La gàbia meteorològica es construeix de manera que permeti mesurar la temperatura i humitat a una altura d’1,5 m de terra
persulfat
Alimentació
Química
Peroxodisulfat.
Els persulfats potàssic K 2 O 8 S 2 i amònic H 8 N 2 O 8 S 2 són sòlids blancs o cristalls incolors que hom pot emprar com a additius maduratius de farines, puix que en milloren les propietats per a la panificació El seu ús, però, és prohibit, car provoquen una malaltia professional anomenada èczema dels forners
quelat
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos cíclics que resulten de la interacció de lligands bidentats o multidentats amb cations metàl·lics (quelació).
Els quelats contenen formalment un sistema heterocíclic en el qual un ió metàllic es troba unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàllics pertanyents a una mateixa molècula Els quelats presenten algunes propietats característiques, com ara volatilitat, solubilitat baixa en dissolvents polars i elevada en els apolars, i també una notable estabilitat tèrmica i, en molts casos, inèrcia química
àcid taurocòlic
Bioquímica
Compost, constituït per una molècula de taurina i una d’àcid còlic, que ocorre en la bilis en forma de sal sòdica.
És un sòlid cristallí, òpticament actiu α 1 8 D = +38,8° en alcohol, soluble en l’aigua i l’alcohol calent i poc soluble en èter, que es fon amb descomposició aproximadament a 125°C És d’una gran importància en la digestió i absorció de greixos, i presenta propietats emulsionants tant en forma àcida com salina És emprat en medicina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina