Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
Pierre Monteux
Música
Director d’orquestra francès naturalitzat nord-americà.
Inicià els estudis de violí a sis anys i quan en tenia nou ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de B Godard, entre d’altres Músic precoç, a dotze anys dirigí una orquestra per primera vegada Més tard simultaniejà els estudis musicals, que finalitzà el 1896 amb un primer premi, amb la tasca de violinista en diverses orquestres El 1890 fou contractat com a violinista a l’Òpera Còmica i també als Concerts Colonne de París, dels quals al cap de quatre anys esdevingué director ajudant i director de cor El 1892 formà part del Quartet Geloso Al llarg d’aquest període…
Carles Suriñach i Wrokona
Música
Compositor.
Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler També estudià amb Heinrich Sutermeister Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1944 i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu El 1947 se n'anà a França i s’installà a París, on fou convidat…
Károly Goldmark
Música
Compositor hongarès.
Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i…
puntillisme
Música
Estil caracteritzat per la reducció del discurs musical a esdeveniments molt diferenciats i aïllats els uns dels altres.
El puntillisme musical té molt poc a veure amb l’estil pictòric homònim, representat per les obres de Georges Seurat Encara que en composicions de qualsevol època es podrien trobar eventualment passatges ’quasi puntillistes’ per exemple, els compassos 144-151 del primer moviment del Quartet núm 1 , opus 59, de L van Beethoven, el terme s’aplica gairebé exclusivament al llenguatge dels compositors de l’Escola de Darmstadt, especialment a la música escrita en l’època d’utilització radical de les tècniques serials Com altres aspectes de l’estil d’aquests compositors, el puntillisme…
atonalitat
Música
Terme aplicat a la música no tonal i predodecatònica (dodecatonisme) de la Segona Escola de Viena, d’entre el 1909 i el 1920, aproximadament.
Un tret comú de les obres atonals d’aquests autors, si més no de les composicions instrumentals, fou la tendència a la forma breu, aforística Això s’originà tant per la manca de relacions tonals com per l’atematisme tematisme/atematisme , i comportà dificultats per a desenvolupar els materials No fou endebades la utilització d’un text per a ser recitat o cantat, recurs que contribuí a la coherència musical i possibilità obres de major durada L’organització de les altures promogué els intervals augmentats i disminuïts per tal d’evitar reminiscències tonals, i també la utilització del total…
romança
Música
Terme, emprat tant en el gènere vocal com en l’instrumental, que, com a títol genèric d’una obra independent, designa una de les anomenades ’peces de caràcter’ (peça de caràcter), amb forma lliure, típiques del Romanticisme.
El seu tret principal és, doncs, el caràcter, de tipus líric, evocat per una melodia com a element preponderant sobre qualsevol altre Tot i que, com a peça de caràcter que és, no té una estructura fixa determinada, la seva forma acostuma a ser la d’una cançó estròfica, un rondó, unes variacions o la d’una peça ternària reexpositiva El tempo sol ser lent Es troben exemples de romances vocals en l’obra de G Rossini, G Donizetti i G Verdi, entre d’altres En l’òpera, la romança sovint va precedida del recitatiu, igual que l’ària, la qual substitueix en ocasions En la música instrumental també hi…
Keith Jarrett
Música
Pianista i compositor nord-americà.
S’inicià al piano a tres anys, i quan en tenia set ja feia recitals Durant els anys escolars tocà professionalment El 1962 estudià becat al Berklee College of Music de Boston, on residí durant cinc anys fins que es traslladà a Nova York per a tocar durant un temps als Jazz Messengers d’Art Blakey La tècnica impecable, l’intens lirisme i la total implicació física amb l’instrument, foren qualitats per les quals obtingué reconeixement durant la seva estada, del 1966 al 1969, en el grup del saxofonista Charles Lloyd Seguidament ocupà durant dos anys el lloc de teclista elèctric en el conjunt de…
,
Conrado del Campo y Zabaleta
Música
Compositor castellà.
Vida Es formà al Conservatori de Música de Madrid, on estudià amb J Monasterio i E Serrano i conegué R Chapí Destacat violinista, fou membre de l’orquestra del Teatro Real de Madrid i també d’altres formacions, com ara el Cuarteto Francés i el Quinteto de Madrid El 1899 rebé una distinció pel seu poema simfònic Ante las ruinas , que fou interpretat a la Sociedad de Conciertos sota la direcció de T Bretón Professor de composició del Conservatori de Música de Madrid des del 1915 fins a la seva jubilació, es convertí en un dels mestres de composició més importants de l’Estat espanyol i tingué un…
Jussi Björling
Música
Tenor suec.
A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare Recorregué el món amb el quartet vocal que formà el seu pare amb ell i els seus dos germans A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell a l’Òpera d’Estocolm, on aprengué més de vint òperes L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el paper de Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a l’Òpera de Viena…
,
Mikhail Fabianovic Gnesin
Música
Compositor rus.
Estudià composició amb A L’adov i N Rimskij-Korsakov al Conservatori de Música de Sant Petersburg, d’on fou expulsat el 1905 per la seva participació en una vaga estudiantil i readmès un any més tard El 1911 viatjà per Europa i visità Berlín, Leipzig i París Altra vegada a Rússia, participà 1912-13 en l’estudi de teatre que l’actor i director teatral VE Meyerhold dirigia a Sant Petersburg, tot escrivint partitures per a diverses tragèdies gregues i música per a acompanyar lectures poètiques A partir del 1923 s’installà a Krasnodar, llavors Jekaterinodar, on impartí classes de música…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina