Resultats de la cerca

Segons una tradició, les muses li ensenyaren les arts de la medicina i de l’endevinació, i tot el que fa referència als ramats, a l’agricultura i a les vinyes Ell ho ensenyà així als homes Era considerat també inventor d’aparells de caça Fou honorat a l’Arcàdia, on havia introduït la cria d’abelles, i a Líbia

Només una única referència informa de l’existència en època medieval d’aquesta fortalesa En la convinença signada entre Ermengol VIII d’Urgell i Arnau de Castellbò, datada el 1194, s’esmenta un lloc anomenat Castronovo , prop de Vilamitjana Sens dubte correspon a l’actual casa dita Castellnovet No hi ha elements atribuïbles a l’antiga edificació, avui dia totalment desapareguda

La primera referència que en tenim data de l’any 882 el bisbe de Girona Teuter dóna diversos delmes de la “basilicam Sancti Petri in monte foliani” , que era possessió de la seu, a la canònica L’any 1058 la comtessa Ermessenda restituí aquest temple al bisbe de Girona Berenguer Guifré Montfullà fou lloc reial L’edifici actual és d’època moderna

Escasses són les notícies històriques sobre aquesta església La primera referència de l’església de Santa Coloma és de l’any 1314, en la visita arquebisbal a les parròquies de l’ardiaconat de Tremp En el fogatjament del 1381, Santa Coloma de Bellera, amb tres focs, consta dins la baronia de Bellera L’any 1904 era sufragània de la Bastida de Bellera

Malauradament no tenim documents que facin referència a la capella de Santa Llúcia fins al segle XVIII, en què, en la visita del 1758 a la parròquia de Farrera, se citen dues capelles vinculades a aquesta parròquia, Santa Maria de la Serra i la capella particular de Soldevila, coneguda també com a casa Bigarret, que possiblement es devia referir a Santa Llúcia

Malauradament, d’aquesta capella no han arribat a l’actualitat prou notícies documentals per tal de resseguir-ne la història L’única referència de què hom disposa és donada per una escriptura datada el 1168, segons la qual el rei Alfons I cedí el Palau Comtal Menor al monestir cistercenc de Santes Creus, els quals hi erigiren una capella dedicada a sant Bernat

Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic

Capella del mas de Can Ribes convertida al segle XVIII en capella pública del mas Sembla que és l’església de Sant Joan d ‘Orençana , citada en un document dels Libri Antiquitatum del 1054 J Mas dóna altres referències d’aquesta capella del 1280, del 1389 i una darrera referència del 1776, quan s’esmenta com a capella pública del mas Ribes

La síllaba la també s’utilitza per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Equival a la lletra A del sistema de notació alfabètica segons la terminologia germànica i anglosaxona, pel fet que és el so emprat com a referència en l’afinació d’instruments Els diapasons habitualment donen com a patró d'afinació el la3 de 440 Hz

Es caracteritza per la utilització de textos poètics d’elevat nivell literari i per un tractament musical semblant al de la música de cambra De tota manera, a l’origen estigué vinculat a la imitació dels models populars de cançó, i aquests eren sempre un punt de referència i d’inspiració tant pel que fa al text com a la música