Resultats de la cerca
Es mostren 3109 resultats
Antonio Aranda Mata

Francisco Franco, durant la Guerra Civil Espanyola, al front d’Astúries, amb Dávila, Aranda i Ramón Franco
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
El mes de juliol de 1936 era cap de la guarnició militar d’Oviedo després d’haver fingit adhesió al govern durant els primers dies, se sumà a l’alçament i resistí els atacs de les forces republicanes fins que tot el nord fou ocupat per les forces del general Franco Després fou cap del cos d’exèrcit de Galícia, capità general de València 1939 i, posteriorment, dirigí l’Escuela Superior de Guerra fins a la darreria del 1942 Els seus intents de propiciar, en 1942-44, una restauració monàrquica, l’enfrontaren amb Franco, que el postergà i, per fi 1949 el passà a la reserva El 1976,…
Francesc Aragonès
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, polític i cronista.
Religiós franciscà d’ideologia absolutista, lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles 1811, Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz 1813, i el Diccionario crítico-serio 1813, en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després En aquest període publicà, amb el pseudònim d’ El Filósofo Arrinconado , una collecció de Cartas 1822-23 en…
,
Zita de Parma
Història
Emperadriu d’Àustria i reina d’Hongria i Bohèmia.
Filla del duc Robert I de Parma i de la seva segona muller Maria Antònia de Portugal Es casà el 1911 amb l’arxiduc Carles, que el 1914 esdevingué hereu i el 1916 emperador amb el nom de Carles I d'Àustria Exiliats, féu costat al seu marit en els intents 1921 de reconquerir els trons perduts, i després d’enviudar mantingué l’esperança d’una restauració a favor del seu fill Otó Residí a la població basca de Lekeitio entre el 1922 i el 1929, a Bèlgica, l’Amèrica del Nord, Luxemburg i Suïssa El 1982, gràcies a una intervenció del rei d’Espanya, fou autoritzada a entrar a Àustria Ha…
Pere de Noguera
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’…
llibre de Jeremies
Llibre profètic.
Conté en primer lloc la predicació vigorosa de Jeremies, en prosa o en vers, els planys sobre la seva pròpia vida i una sèrie de narracions en primera persona sobre la seva vocació i les seves visions o accions simbòliques capítols 1-25 Una altra sèrie de narracions, contades potser per Baruc, el seu deixeble, parla principalment de les discussions dramàtiques del profeta amb reis, sacerdots o falsos profetes i dels sofriments i perills que passà durant el setge de Jerusalem capítols 26-29 i 34-45 Entremig capítols 30-33, hi ha un recull de promeses de restauració, i al final…
La Comèdia humana
Literatura francesa
Títol que el 1842 ideà Honoré de Balzac per al conjunt de les seves novel·les, agrupades en vuit grans divisions temàtiques: Scènes de la vie privée (Le Colonel Chabert, Le Père Goriot, etc.), Scènes de la vie de province (Le Lys dans la vallée, Eugénie Grandet, etc.), Scènes de la vie parisienne (La cousine Bette, Le cousin Pons, etc.), Scènes de la vie politique, Scènes de la vie militaire, Scènes de la vie de campagne, Études philosophiques (Louis Lambert, Séraphita, etc.) i Études analytiques.
Quant a la localització geogràfica, amb poques excepcions, són obres d’ambient francès dins aquestes excepcions hi ha dos episodis de dues novelles situats en terres catalanes Les Marana , a Tarragona, i La duchesse de Langeais , a Mallorca L’època és gairebé sempre la contemporània una cinquantena se situen als anys de la Restauració 1815-30, vint-i-tres durant la Monarquia de Juliol 1830-48 i sis o set en temps de la Revolució, el Consolat i l’Imperi 1789-1815 El cens dels personatges és molt considerable 2500 d’identificables i uns 1500 d’anònims No sempre els noms més…
cambra
Política
Òrgan polític deliberatiu amb facultats legislatives o consultives, propi dels estats del sistema representatiu.
En els sistemes bicamerals bicameralisme, el conjunt de la cambra baixa , que representa directament els ciutadans, i de la cambra alta , que representa l’aristocràcia, les corporacions, els estats federats, etc, consitueix el parlament La cambra baixa és anomenada segons els països cambra de diputats derivada del règim francès sota la Restauració i la Monarquia de Juliol, i sota la Tercera República, i estesa a Itàlia, Luxemburg i la major part dels estats llatinoamericans, cambra de representants als EUA, a Austràlia, a Nova Zelanda, a Sri Lanka, a Libèria i a Bèlgica,…
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de Rússia A l’…
Emmanuel Bonafòs i Siau
Botànica
Metge i botànic.
Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d’història natural de l’Escola Central de Perpinyà 1796-1808 Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i refeu el jardí botànic, molt malmès per les operacions bèlliques durant la Guerra Gran Fou un dels introductors de les vacunes a Catalunya del Nord 1800 A partir de la Restauració dels Borbó a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents a Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs El 1854 fou, amb…
Asam
Família de pintors i decoradors alemanys, notables representants del barroc bavarès del s XVIII.
Els membres més importants foren els germans Cosmas Damian Asam Benediktbeuern 1689 — Weltenburg 1739, pintor, i Egid Quirin Asam Tegernsee 1692 — Mannheim 1750, escultor i estucador, que gairebé sempre treballaren plegats Viatjaren a Roma 1712-13, on estudiaren les obres d’Andrea Pozzo, Pietro de Cortona i Bernini, i de tornada feren triomfar el gust italià en el barroc bavarès Entre llurs obres destaquen l’altar major de Rohr, la restauració dels interiors de la catedral de Freising, la decoració de l’abadia d’Einsiedeln Suïssa, que recorda l’obra de Cosmas Damian a l’abadia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina