Resultats de la cerca

N'obtingué el títol el 1965 i es doctorà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, de la qual fou professor adjunt del departament de projectes arquitectònics entre el 1968 i el 1973 Fou l’arquitecte municipal de Valldoreix Sant Cugat del Vallès fins el 1970 Formà part del moviment arquitectònic anomenat Escola de Barcelona, generació d’arquitectes que destacaren entre el final dels anys seixanta i la primera dècada dels setanta, centrats bàsicament a Barcelona Es caracteritzen per una arquitectura d’autor, d’arrel mediterrània, de petits encàrrecs no oficials,…

Inicià la seva trajectòria poètica amb El vent i la casa tancada 1990, premi Rosa Leveroni de Cadaqués, i continuà amb Llibre dels homes 1998 Haikús del camioner 1999 Transgredior 1999, amb fotografies de Vanessa Pey Gitana Roc 2000 Mos de gat 2002  Vents de la terra 2004, i AIOÇ 2004, premi Ciutat de Barcelona 2005 El 2006 obtingué el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb l’obra Missa pagesa Més tard publicà Musot 2009 i La dona que mirava la tele 2010, una extensa narració en vers arran del món de la televisió i la influència que té en la societat…

Situació Vista interior de l’església, amb l’entrada de l’absis, únic element romànic que resta en aquest notable santuari marià ECSA - JA Adell El santuari de la Mare de Déu de la Posa es troba isolat en un lloc eminent, entre Llordà i Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG412656 Per anar-hi cal prendre la carretera d’Isona a Coll de Nargó Just davant de la cruïlla amb la carretera que condueix a Abella de la Conca surt el camí que en uns 2 km de còmode recorregut porta al santuari JAA Història Les úniques referències documentals que es coneixen d’aquesta ermita és la seva inclusió, a partir del…

Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Encara que el mas el Soler i l’església de Santa Margarida siguin dins el terme parroquial de Timoneda —i, antigament, també dins el terme del castell de Timoneda—, l’accés més fàcil no és l’itinerari seguit per anar a Santa Eulàlia de Timoneda i a la major part de les cases de la parròquia, sinó que s’ha d’agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys fins a arribar, al cap de 7,600 km, a Santa Maria de Lladurs, església que resta situada a la vora esquerra de la carretera Arribats allí, cal seguir el camí…

El terreny és molt accidentat i cobert en la seva major part per boscs comunals 1 100 ha de pi negre, de pi roig i d’avets, que s’estenen pel pla dels Avellans i pel pla de Barres, on hi ha també abundants pasturatges naturals, aprofitats pel bestiar boví i oví durant l’estiu L’economia tradicional és encara molt important, malgrat el gran desenvolupament del turisme De les 298 ha conreades, 198 ha són dedicades als prats i farratges, 57 ha als cereals, 11 ha d’hortalisses i 7 ha de pomeres La ramaderia comprèn 237 caps de bestiar boví llet i carn, ovelles i 50 cavalls Al pla dels Avellans hi…

Ordenat de prevere el 1920, aviat s’interessà per la poesia, n’escriví diversos reculls i també obtingué algun premi La seva obra poètica s’adscriu a la tradició de l’Escola Mallorquina i mostra especial atenció pels temes religiosos i paisatgístics Pel que fa a la seva tasca com a investigador, fou un estudiós de l’eremitisme mallorquí, sobre el qual reuní abundant documentació També realitzà diversos estudis sobre la història local d’Alaró Entre les seves publicacions sobresurten Una flor del desierto ermitaño Juan de la Concepción, Mir y Vallés, natural de Alaró 1942, Nuestra Señora del…

És situat al NW de la comarca, al límit amb Aragó La part sud-occidental del terme és ocupada per la serra del Toro , amb elevacions importants, com la Nava del Azor 1618 m alt, la penya d’Escàbia 1326 m alt, la penya Salada 1581 m alt Des d’ací, les terres baixen cap al sector de llevant, que forma part ja de l’altiplà de Barraques En el mateix sentit circulen les aigües, drenades pel Palància que neix dins el terme i pel seu afluent per l’esquerra, el riu d’Orduña Hi han diverses fonts El 90% de la superfície total és de muntanya poc productiva, amb algunes clapes de pins Al secà hom conrea…

Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…