Resultats de la cerca
Es mostren 1144 resultats
Castell de Montpaó (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Minses restes del que queda avui dia d’aquest castell EFS Les restes d’aquest castell són situades uns 2 km al nord-oest de Sant Pere dels Arquells, en un tossalet aïllat que forma una mena de petit contrafort del serrat que corre parallel al riu d’Ondara pel sud L’indret té una situació estratègica molt notable Mapa 34-15 390 Situació 31TCG591125 Per a arribar-hi, cal agafar una pista que des de la població indicada surt cap al sud i tot seguit una desviació a la dreta, abans d’agafar alçada, que puja per una petita vall Una pista, oberta modernament, puja en espiral des del camí…
Sant Fruitós de Fontelles (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista de l’absis de Sant Fruitós de Fontelles, on s’endevinen les traces de la primitiva finestra, ara tapiada ECSA - JA Adell L’església de Sant Fruitós de Fontelles es troba prop del mas de Can Franc de Fontelles, al costat d’un petit cementiri, a uns 25 m del camí, just davant del mas, però molt emboscada Mapa 34-11253 Situació 31TCG712843 S’hi pot anar des de Nabiners, seguint la mateixa pista, només apta per a vehicles tot terreny, amb trams difícils, que en uns 5 km de recorregut porta a Can Franc, passada la cruïlla de la Freita La mateixa pista arriba, en uns 5 km des de Can…
Sant Vicenç de Can Cerdà o del Morro Curt (Font-rubí)
Art romànic
Situació L’església de Sant Vicenç és al costat de la masia de can Cerdà Al quilòmetre 28 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada cal agafar, a l’esquerra, la carretera de Guardiola Al quilòmetre 13, 8, just havent passat Santa Maria de Bellver, s’agafa una pista en direcció nord que deixa a can Cerdà en 1, 5 km JCR-LLCS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF878877 Història EI lloc del Morro Curt s’esmenta l’any 984 L’església ho és l’any 1097 i el 1148, quan Bernat Berenguer llegà a Sant Vicenç sis sesters, entre ordi i espelta, un altre de forment i un cafís de vi perquè fos venut…
Sant Miquel (Barcelona)
Art romànic
L’església de Sant Miquel s’alçava a l’actual plaça barcelonina del mateix nom, lloc on hi havia hagut les termes romanes de la ciutat construïdes al segle II Ja existia a mitjan segle X, car consta que l’any 951 la comtessa Riquilda, vídua del comte Sunyer, li féu donació de nombroses propietats també en aquesta època es troba documentat vora el temple un fossar o cementiri, que juntament amb els de Sant Jaume, la catedral Sant Just i Sant Celoni eren els llocs destinats a enterraments cristians dins la ciutat El temple de Sant Miquel figura entre les deu parròquies que tenia el territori de…
Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó en el seu taller pintant un quadre
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…
Hillary Clinton

Hillary Clinton
© SEIU International
Política
Política nord-americà.
De nom de soltera Hillary Diane Rodham, es graduà en ciències polítiques al Wellesley College el 1969 i en dret a la Universitat de Yale el 1973 El 1975 es casà amb Bill Clinton , i el mateix any s’incorporà a la facultat de dret d’Arkansas, estat del qual fou també Primera Dama els anys en què el seu marit en fou governador 1979-1981, 1983-1992 pel Partit Demòcrata Simultàniament, exercí l’advocacia en un despatx 1979-93 Aquests anys, junt amb el seu marit fou acusada de prevaricació en un negoci immobiliari fallit cas Whitewater, de la qual fou exonerada l'any 2000 i d'haver-se enriquit…
ciutadà
Història
A partir del segle XIII, a les ciutats dels Països Catalans (i a la major part de l’Europa occidental), membre del patriciat urbà que, a l’igual del burgès de les viles, es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.
Eren anomenats també, en un origen, prohoms Especialment al País Valencià, hom aplicà també el nom de ciutadà als burgesos de les viles a la vila de Perpinyà, el 1700, incorporat el Rosselló a França, la tradicional denominació de burgès burgès honrat fou substituïda, a causa del diferent sentit del mot bourgeois en francès, per la de ciutadà citoyen noble La denominació de ciutadà honrat es generalitzà a partir del segle XIV com a específica de l’estament ciutadà, parallelament a la de burgès honrat, i integrava el braç reial Els ciutadans honrats posseïen generalment…
lepidosireniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis de la subclasse dels dipnous que tenen el cos allargat i subcilíndric, cobert d’escates cicloides, amb les aletes senars foses i la cua amb l’aleta caudal reduïda i substituïda per les parts terminals de les aletes dorsal i anal, simètriques.
El lepidosirè és l’única espècie d’aquest ordre
sa Pobla
sa Pobla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, as Pla, format bàsicament d’al·luvions quaternaris aportats pels torrents de Sant Miquel (al NW) i de Muro (al SW) a l’albufera d’Alcúdia.
A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la…
art austríac
El Bes, del pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat als territoris germànics que constituïren el nucli tradicional del patrimoni de la casa d’Àustria, i, posteriorment, a la República d’Àustria.
Malgrat que l’art austríac no tingué, dins l’art alemany, característiques unitàries fins a l’acabament del s XVII, a la Baixa Àustria aparegué —possiblement des de l’època romànica— un tipus d’esglesiola camperola amb el campanar situat sobre l’altar major chorturm i de capella funerària comunitària de planta circular destinada als vassalls feudals Un altre tret característic és la gran influència del ordes mendicants, que feren d’Àustria un país capdavanter en l’oposició a la catedral gòtica de tipus francès aquesta fou substituïda per un tipus d’església simple i funcional…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina