Resultats de la cerca
Es mostren 4129 resultats
Sal·lustià Asenjo i Arozarena
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor format a València, on feu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura
Joan Puig i Elias

Joan Puig i Elias
Educació
Mestre.
Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat president del CENU 1936, regidor de Barcelona 1936 i sotssecretari del ministeri d’instrucció pública 1937 A l’exili França, Veneçuela i Brasil, desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats
Honorat Vilamanyà i Serrat
Música
Compositor i músic.
Estudià violí i harmonia amb Ramon Serrat, i fou deixeble d’Eduard Toldrà, amb qui aprofundí l’estudi del violí A Ripoll inicià una important tasca pedagògica, que continuà a Vic 1935, Olot 1951-53 i Mataró des del 1954, on dirigí a més la Banda Municipal i el cor de la Sala Cabanyes L’any 1925 fundà la Cobla Orquestra Serratins de Ripoll De la seva producció cal destacar l’obra simfònica Gnoms de la Maladeta , i entre les sardanes, El camí dels Pirineus i Ripoll, Vila comtal
Amadeu Cristià i Rotches

Amadeu Cristià i Rotches
© Família Cristià
Música
Compositor.
Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900, La filla del marxant 1906 i Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910, La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911
,
Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona
Institució creada el 19 de febrer de 1922 per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic Suprimit per la dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat pel juny del 1930 amb ampliació de les seves funcions Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1600 alumnes 1931 A partir del 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins el 1939, que fou dissolt
Josep Maria Puchades i Benito
Enginyer industrial.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965 Els anys trenta collaborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caràcter geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la Revista Catalana de Geografia
Josep Tremoleda i Roca
Literatura catalana
Revista
Disseny i arts gràfiques
Promotor cultural i dramaturg.
Fou un dels principals fundadors de la revista infantil Cavall Fort , que dirigí del 1961 al 1979 Aquesta tasca la plasmà a “Cavall Fort” Una experiència concreta 1967 El 1975, amb Pau Urrea, creà la collecció discogràfica “Clàssics de la Sardana” Impulsà també la publicació de gramàtiques catalanes i cicles de teatre infantil Estrenà les obres de teatre Dos branquillons a guisa de violí i Ha fugit un cavall i publicà la narració juvenil Planta cara 1995 Bibliografia Ferrer, J 2008 Josep Tremoleda Plantar cara a la por Barcelona, Pòrtic
,
Jan Meyerowitz
Música
Compositor nord-americà d’origen alemany.
Estudià, entre altres, amb Zemlinski, Respighi i Casella, i el 1946 emigrà als EUA Destacà com a pedagog, tasca que exercí en diverses institucions de Nova York entre el 1948 i el 1980, any que es retirà a França La seva obra, que sol defugir l’atonalitat i du l’empremta del Romanticisme, inclou les òperes The Barrier 1950 i Esther 1957, la cantata The Glory around His Head 1955, tots tres amb lletra de LHughes, amb el qual collaborà sovint, la Missa Rachel Plorans 1962, música de cambra i diverses composicions orquestrals
Antoni Laporta i Astort
Música
Pianista i compositor.
Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc
al-Mālik al-Ẓāhir Baybars
Història
Quart soldà mameluc bahrita.
Esclau d’origen, destacà al servei dels aiúbides pels seus dots, i arran de la batalla d’'Ayn Ǧālūt prop de Natzaret s’apoderà del soldanat d’Egipte i Síria 1260-1277 Cercà de restaurar el desaparegut califat abbàssida Conquerí Cesarea 1265, Jafa i Antioquia 1268 arrabassant-les de les mans dels croats, i foragità dels seus refugis 1272 la secta anomenada dels “assassins” Desenvolupà una tasca eficaç en el camp de les obres públiques La gesta heroica Sīrat Baybars i un conte de Les mil i una nits canten el seu prestigi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina