Resultats de la cerca
Es mostren 1259 resultats
diferencial

Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…
canonge regular agustí
Cristianisme
Membre d’un orde religiós sorgit com a reforma dels canonge
, en temps de la reforma gregoriana, que rebé el seu estatut canònic de mans del papa Urbà II (1088-99), i que recollia les experiències dels canonges de sant Ruf d’Avinyó, fundats el 1039.
Les principals congregacions en el temps medieval foren la del Santíssim Salvador del Laterà canonges lateranesos que el 1299 es convertiren en canonges seculars la de Sant Ruf d’Avinyó , que tingué un fort influx a Catalunya sant Oleguer en fou abat abans d’íesser bisbe de Barcelona la del Sant Sepulcre , fundada el 1114 i que el 1489 s’uní als hospitalers de Sant Joan la de Sant Víctor 1110, prop de París, bressol de l’escola teològica i mística victoriana la dels gilbertins d’Anglaterra 1189 la de Sant Maurici d’Agaune , a Suïssa 1124 la de Sant Bernat de Menton , als Alps 1081, famosa per…
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície…
José Antonio Griñán Martínez

José Antonio Griñán Martínez
© Junta de Andalucía
Política
Polític andalús.
Llicenciat per la Universitat de Sevilla i inspector de treball 1970, fou diputat socialista al Parlament andalús, i a la Junta d’Andalusia fou conseller de Salut 1990-91 Del 1993 al 2000 fou diputat al Congrés per Còrdova, i durant aquest període fou ministre de Sanitat 1992-93 i de Treball 1993-96 Novament diputat al Parlament andalús, el 2004 fou designat conseller d’Economia de la Junta d’Andalusia i el 2008, vicepresident del govern presidit per Manuel Chaves L’abril del 2009, quan Chaves fou cridat a Madrid per ocupar la vicepresidència tercera del govern espanyol, Griñán el substituí…
Jaume Botey i Vallès
Política
Cristianisme
Sociologia
Activista social.
Ingressà a l’orde escolapi, s’ordenà sacerdot i se secularitzà el 1982 El 1968 substituí el seu germà Francesc Botey fent tasques solidàries al Camp de la Bota quan aquest fou empresonat 1968-69 Aquest any inicià la tasca pastoral i docent fins el 1975 al barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on desenvolupà la major part de la seva activitat, promovent un gran nombre d’iniciatives solidàries, molt centrades en l’escolarització d’adults, camp en el qual rebé la influència de Paulo Freire Primer regidor d’Educació de l’Hospitalet pel PSUC després del franquisme 1979-83,…
Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1993 a Terrassa, amb el propòsit de refer la unitat de l’ecologisme polític català que es defineix ecologista i pacifista.
Hi participaren Alternativa Verda , Els Verds , Els Verds-Unió Verda Alternativa Ecologista de Catalunya , que després de les eleccions generals de 1993 es donà de baixa, el Moviment d’Esquerra Nacionalista , i diversos collectius ecologistes de base i persones a títol individual Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 36683 vots, el seu millor resultat i a les europees de 1994 25420 vots En les municipals de 1995 formà la coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds amb Iniciativa per Catalunya, el Partit dels Comunistes de Catalunya, Candidatures d’Unitat Popular i Candidatures del…
Geòrgia 2012
Estat
L'1 d'octubre es van celebrar unes molt significatives eleccions a la república caucàsica de Geòrgia L'oposició al president Saakaixvili, unida sota el nom de Somni Georgià i liderada per l'home de negocis Bidzina Ivanixvili, va obtenir 83 dels 150 escons en joc El progovernamental Moviment Unit Nacional, encapçalat per Ivane Merabixvili, se'n va endur els 65 restants La importància estratègica, més enllà de la victòria opositora, rau en el fet que els partidaris governamentals van rebre un fort suport dels sectors més antirussos a la Unió Europea, mentre que Ivanixvili rebia la…
Vladimir Vladimirovič Putin

Vladimir Vladimirovič Putin
© Ministry for Foreign Affairs of Finland / BSAG
Política
Polític rus.
Després de llicenciar-se en dret 1975, ingressà al KGB i fou destinat a l’antiga RDA 1984-90 Tinent d’alcalde de Leningrad amb Anatolij Sobčak 1994-96, amb qui collaborà des del 1991, fou cap de la secció d’aquesta ciutat del partit La Nostra Casa és Rússia, de Boris Jelcin 1995-97, el qual el nomenà, el 1998, director del Servei Federal de Seguretat organisme successor del KGB i, a l’agost del 1999, primer ministre Des d’aquest càrrec, obtingué una gran popularitat per la seva ofensiva a Txetxènia , tot i ser molt criticada internacionalment Al desembre Jelcin el designà com a successor a la…
Corts Valencianes
Política
Òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat Valenciana, que representa el poble dins aquesta institució.
Creades per l’ Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 , els seus diputats són elegits per sufragi universal cada quatre anys El nombre d’escons fou de 89 fins el 2007, que passà a 99 El límit del 5% dels sufragis per a obtenir representació parlamentària establert per l’Estatut d’Autonomia ha estat tradicionalment un obstacle per a formacions minoritàries Té la seu al palau de Benicarló, a València Llurs funcions, entre d’altres, són les d’aprovar els pressuposts de la Generalitat Valenciana, controlar l’acció del govern, elegir el president de la Generalitat, exercir el control…
Serraïma
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Sallent (Bages), al sector E del terme.
Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina