Resultats de la cerca

Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque  i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel…

Residí a Barcelona des de molt petit Treballà al taller de l’argenter Josep Pomar i assistí a l’Escola de Belles Arts 1850, on conegué Fortuny, Suñol, Tapiró i Tusquets Amb Suñol anà a Roma 1857, i, juntament amb Tapiró, Agrasot i l’italià Simonetti, posà un taller Després de diversos retorns a Barcelona, s’hi installà definitivament el 1876 i la seva activitat prengué caires múltiples fundà el Centre d’Aquarellistes i una acadèmia de dibuix i pintura —a la qual assistiren Rusiñol i Anglada— fou professor a l’Escola de Belles Arts des del 1877 i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre…

Nascuda Jelena Ivanovna Diakonova, la seva mare, en restar vídua 1905 anà a viure amb un ric advocat de Moscou amb qui no es casà mai per l’oposició de l’Església ortodoxa, on passà a residir Rebé una educació acurada, reforçada per una gran afició a la lectura i al tracte amb intellectuals, entre d’altres la poetessa Marina Cvetaeva Aquests anys començà a utilitzar el nom de Gala, pel qual seria coneguda A causa del seu mal estat de salut, el 1912 fou enviada al sanatori suís de Clavadel Davos, on conegué el poeta Paul Éluard, amb qui es casà 1916 i tingué una filla 1918 Resident a París, s’…

En el balanç dels dos primers anys de mandat del president del país, Luis Guillermo Solís, es van manifestar les dues posicions ben diferenciades entre Govern i oposició sobre com cal fer front a l’augment del dèficit públic El president va defensar la necessitat d’introduir reformes fiscals per a permetre incrementar la recaptació, ja que considerava que les retallades en la despesa pública havien arribat a un límit que podien fer perillar l’estabilitat social D’altra banda, els grups opositors van acusar el Govern de manca de control en la despesa i van proposar una retallada en determinats…

A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes Després d’una…

Pèrit industrial, el 1976 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya , i n’esdevingué membre del consell nacional Tingué un paper destacat els anys de la Transició com a organitzador de les campanyes electorals del partit Entre els anys 1980 i 1990 fou secretari de la Presidència de  Jordi Pujol , càrrec des del qual impulsà viatges oficials del president de la Generalitat als Estats Units, Israel i el Vaticà, entre d’altres Tingué també una aportació rellevant en projectes de repercussió pública, com ara  Televisió de Catalunya , Port Aventura  o les loteries de la…

Té sentit ple dins la missa La comunió fora d’ella fou reservada de primer als malalts testimoni de Justí, segle II i als presos segons les actes dels màrtirs des del segle III Als segles IV i V era ja estès el costum de guardar l’eucaristia als domicilis privats per combregar oportunament El ritu de la comunió fora de la missa desconegut a l’Orient no fou introduït fins al segle XVII, i fou acceptat amb reserves Antigament els fidels participaven de l’eucaristia amb el pa i amb el vi consagrats És la pràctica vigent encara a les esglésies orientals i ho fou també a Occident fins al segle XII…

És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del segle IX, pel que concerneix el ritu romà El Missale Romanum tridentí 1570 ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà 1970 La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums 1971-74 Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als segles IX-X, en què es…

Religió catòlica En el seu tercer any com a pontífex, el papa Francesc va començar l’any nou pronunciant el missatge de la 49a Jornada Mundial de la Pau, que se celebra anualment al Vaticà, en què va fer una crida als catòlics a vèncer la indiferència Aquell mateix mes, el Vaticà va llançar el projecte El vídeo del Papa, en el qual el sant pare explica mensualment les seves intencions de pregària universal El papa Francesc també va publicar la segona exhortació apostòlica postsinodal, titulada Amoris laetitia ‘L’alegria de l’amor’, en la qual va tancar el recorregut dels dos sínodes dedicats…