Resultats de la cerca

Tot i que solen ésser adreçades formalment a una persona o persones particulars, reals i imaginàries, les epístoles han estat escrites generalment amb la intenció de difondre-les més àmpliament, i tenen un interès general a causa dels temes que tracten L’epístola de contingut literari fou conreada a partir d’Horaci Epistola ad Pisones Cal citar, per la importància de llur contingut, les de Ciceró, d’interès per les notícies contemporànies que donen i per llur contingut ideològic, les del Nou Testament Epístoles, les de Francesco Petrarca, document literari important per a la història de la…

Doctor en filosofia i teologia, professor de Sagrada Escriptura a Cambridge 1953-59 i des del 1969 i bisbe de Woolwich i de Southwark des del 1959 i 1969, respectivament, assolí fama mundial amb Honest to God 1963 traducció catalana, 1966, on plantejà la necessitat d’una radical formulació de la fe en un món secularitzat expressió de les vives polèmiques que suscità l’obra és el debat recollit a 'Honest to God’ Debatea , 1963 insistí en el mateix tema, el 1965, a The New Reformation i, el 1967, a Exploration Into God El mateix 1967 visità Barcelona, on no pogué tanmateix impartir unes…

Catedràtic de la facultat de filosofia i lletres de Saragossa, de la qual fou també degà Especialista en història de Navarra i d’Aragó, i més concretament, dels temps de la dinastia pamplonesa, té una bibliografia molt extensa, iniciada amb Notas para la formación de las familias de fueros de Navarra 1933 i El fuero general de Navarra traducido al euskera 1935, dins la qual es destaquen sobretot Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro 1946-52 i la seva important collaboració, corresponent a l’edat mitjana, en la Historia general de la humanidad , dirigida…

Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran èxit La taza…

Alumna d’Antonio de la Torre, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1927 i es doctorà en història a Madrid 1931 Després del seu nomenament, compaginà la seva labor de professora d’institut amb la recerca històrica El seu primer destí com a ensenyant fou l’institut de Vilafranca del Penedès 1933 Participà en l’intens debat historiogràfic que es desfermà, durant les dècades del 1950 i 1960, sobre l’evolució de Catalunya durant el s XV amb la monografia Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 Vicens i Vives criticà durament aquesta obra per manca de dots interpretatius i…

Vida Es formà al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressà a l’Escola Pia Fou introduït al cant gregorià per Gregori M Sunyol, a qui succeí el 1936 com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arribà a dirigir Després de la Guerra Civil retornà a Barcelona, on tingué un important protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa 1971 Fou cofundador…

Doctorat per la Universitat de Barcelona, feu estudis de postgrau a la Universitat de Massachusetts EUA Especialista en equacions funcionals, visualització, educació matemàtica, lògica difusa, geometria de Gaudí, metrologia catalana i en la divulgació de les matemàtiques Fou catedràtic de Matemàtiques de l’escola d’arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya fins que es jubilà el 2016 Publicà una cinquantena de llibres —tant monografies tècniques com de divulgació—, i centenars d’articles de recerca i d’educació, i impartí conferències arreu del món Entre d’altres, exercí de …

Apareguda a Barcelona el 1703 a l’empara de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, i reeditada el mateix any, l’establiment del text anà a càrrec de Joaquim Vives i Ximénez , Rector dels Banys L’obra inclou una biografia de l’autor redactada per fra Manuel de Vega i de Rovira , Rector de Pitalluga , i un pròleg de Joan Bonaventura de Gualbes , Rector de Bellesguard Els pseudònims rectorals són un clar homenatge a l’autor, més conegut amb el nom de Rector de Vallfogona També hi intervingueren el Rector de Guialmons , el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella , que no han…

Originari potser d’Olèrdola, d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona Hom el troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 fins al 997 Sunifred era home de confiança del comte Borrell II Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab De fet li han estat…

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…