Resultats de la cerca
Es mostren 10796 resultats
Henning Larsen
Arquitectura
Arquitecte danès.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, on també fou professor del 1968 al 1995 Deixeble d'Arne Jacobsen i Jørn Utzon, fundà el seu propi estudi el 1959, que amb el temps adquirí renom internacional Exponent d’una arquitectura lluminosa i elegant, entre les seves obres cal destacar el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, a Al-Riyād 1984, on projectà també l’ambaixada danesa 1987, l’Escola de Negocis de Copenhaguen 1989, l’església d’Enghøj 1994, la gliptoteca Ny Carlsberg de Copenhaguen 1996, la biblioteca pública de Malmö, a Suècia 1997, la polèmica Òpera Reial…
Antonio Álamo
Teatre
Dramaturg i novel·lista castellà.
Llicenciat en dret per la Universitat de Sevilla el 1988 Començà la seva trajectòria teatral com a director i dramaturg de la companyia El Traje de Artaud juntament amb Pepa Gamboa, i aviat es donà a conèixer en el panorama dramàtic estatal gràcies als importants premis que obtingué, entre els quals destaquen el premi born de teatre, que guanyà dues vegades, amb Los enfermos 1999, i El Instructor 2005, el premi Tirso de Molina per l’obra Los borrachos , 1993 o el premi Marqués de Bradomín gràcies a La oreja izquierda de Van Gogh , 1991 A més a més, ha estat autor de diverses dramatúrgies d’…
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
edifici GESA
Arquitectura civil
Antiga seu de la companyia elèctrica Gesa a Palma (Mallorca).
Construït l’any 1967 i dissenyat per l’arquitecte mallorquí Josep Ferragut i Pou, l’edifici marca la façana marítima de Palma És considerat un exemple paradigmàtic i únic de la revolució moderna en l’arquitectura a les Illes Balears i els experts hi veuen influències de l’arquitectura que proliferà en aquella mateixa època a Nova York i Xicago i, fins i tot, de l’estil del reconegut Mies van der Rohe És Bé d’Interès Cultural des del 2007, en una decisió polèmica perquè afectava el projecte municipal per refer la façana marítima de la ciutat Finalment, el 2012 una sentència…
Sàpiens
Historiografia
Revista
Revista mensual catalana de divulgació històrica que inicià la seva publicació el novembre del 2002.
Inclou temes i seccions ben diversos, que van des dels reportatges de gran impacte fins als que recullen els esdeveniments que han format part de la vida quotidiana en el passat Tots presentats en un format atractiu per tal de fer assequible a un gran públic la divisa del subtítol de la publicació “Tot és història” És editada a Barcelona per Sàpiens Publicacions Inicialment publicada per Criteria, ara SOM i el Grup Enciclopèdia fins el 2003, estigué dirigida per Eduard Voltas novembre del 2002 – octubre del 2003 i, posteriorment, per Jordi Creus novembre del 2003 – novembre del…
,
esmalt

esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat gràficament per un…
Francesc Muñoz i Ramírez
Geografia
Geògraf.
Format a Barcelona, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB i s’especialitzà en urbanisme i disseny d’estratègies territorials És professor a la UAB des del 1995, on dirigeix un màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i l’Observatori de la Urbanització La seva activitat professional comprèn la recerca acadèmica i científica en el camp de la diagnosi territorial i les estratègies urbanes relacionades amb els processos de metropolització el treball docent en diferents programes universitaris, nacionals i internacionals, relacionats amb l’ordenació del territori…
Leopoldo María Panero Blanc
Literatura
Poeta castellà.
Fill de Leopoldo Panero i germà de Juan Luis Fou antologat per Josep Maria Castellet a Nueve novísimos poetas españoles 1970 i es donà a conèixer a Por el camino de Swan 1968 i Así se fundó Carnaby Street 1970 Poeta exuberant i d’obra abundosa, la seva vida, sovint a la frontera entre la raó i la bogeria, fou marcada per intenses sacsejades ideològiques, així com fortes depressions i agitacions mentals Ell i la seva família van tenir una gran projecció pública com a símbol de la decadència del règim franquista arran del documental El desencanto 1976 de Jaime Chávarri Internat…
xiruca
Tecnologia
Bota flexible, de sola gruixuda de goma vulcanitzada, i feta de tela resistent, molt popular entre els anys cinquanta i setanta.
Emprades sobretot en treballs agrícoles i industrials i en l'excursionisme, el nom prové de la marca registrada Chiruca , modificació de la sabata amb sola de goma que l’empresari Esteve Fontfreda començà a fabricar a Tortellà Garrotxa els anys vint a partir d'espardenyes tradicionals d’espart Després de la Guerra Civil Espanyola, els anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Fontfreda Castañer, els quals perfeccionaren el calçat, convertint-lo en una bota de lona amb sola vulcanitzada inicialment procedent de pneumàtics, i el qual van registrar amb…
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació…