Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
La seca de Barcelona
Art gòtic
El mot seca, procedent possiblement del mot àrab “ sikka ”, fou utilitzat a l’àrea mediterrània a partir dels segles XIII i XIV per a designar l’activitat i l’organització monetària, així com l’edifici que acollia aquestes funcions L’aparició del terme a Itàlia i Catalunya ha portat a considerar com a origen del seu ús les grans seques industrials de Sicília, mentre que a França el terme podria haver-se introduït a través de la seca de Perpinyà En altres indrets d’Occident, com l’àrea anglosaxona o fins i tot dins el territori peninsular d’àmbit castellà, el terme o no era utilitzat o fou…
Sant Jeroni de Xàbia
Convent
Antic convent de frares jerònims fundat el 1374 al municipi de Xàbia (Marina Alta), a la plana de Sant Antoni, a l’indret de l’actual santuari dels Àngels, reconstruït el 1857.
De l’antic convent romanen escasses restes, i la tradició assenyala algunes coves veïnes com a lloc on feien penitència els dotze primers frares També ha estat dit que prop seu, al cap de Sant Martí, hi hagué el primitiu monestir Servità La comunitat de jerònims de Xàbia fou capturada pels pirates el 1386 i els seus frares foren venuts com a esclaus a Bugia El 1388, el duc de Gandia els rescatà i els oferí aixopluc a Cotalba Safor, on fundaren el monestir de Sant Jeroni de Cotalba
Naupacte
Ciutat
Ciutat del nomós d’Etòlia-Acarnània, Grècia, situada a la costa septentrional de l’estret que separa el golf de Patres del de Corint.
Antiga ciutat de la Lòcrida Ozòlia, fou base atenesa durant la guerra del Peloponès Després d’Egos-pòtams passà als locres 404 aC, als etolis 338 aC i, finalment, als romans 191 aC A l’època bizantina fou coneguda amb el nom d’Épaklos d’on la forma italianitzada Lepanto i tingué una certa importància El 1407 passà a poder dels venecians, que la fortificaren Els turcs se n’apoderaren el 1499 Fou el lloc on es lliurà la cèlebre batalla entre els otomans i la Lliga Santa batalla de Lepant
Cambrils

Façana de ponent de l’església de Sant Martí de Cambrils
© Fototeca.cat
Poble
Poble i agrupament més important del municipi d’Odèn (Solsonès), al SW de la tossa de Cambrils (1.813 m), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m) uneix a la serra de Turp.
Sota el coll, prop de la caseria de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, que deixa a la dreta l’església parroquial de Sant Martí consagrada el 1051, passa pel molí de Cambrils on hi ha un salt d’aigua i pel molí de la Sal o salí de Cambrils , on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar El lloc ja és esmentat el 839 la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
Mesa d’Anàhuac
Altiplà
Altiplà volcànic del centre de Mèxic, amb una altura superior als 2 000 m.
És molt accidentat i comprèn dos conjunts estructurals els altiplans i valls de Toluca, coberts per llacs i les valls d’erosió fluvial de l’antiga regió endorreica El sòl és molt fèrtil moresc, blat, fruita l’altiplà és el centre humà i econòmic del país on es troben les principals ciutats Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Toluca Al principi el nom d’Anàhuac era utilitzat per a designar la regió dels llacs, on hi havia la capital dels asteques Tenochtitlán més tard s’estengué, de manera impròpia, a tot l’altiplà mexicà
Las Eisiás de Taiac
Poble
Poble del Sarladès (Guiena, Occitània), al departament de la Dordonya, França.
És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que hi han estat trobats des de les excavacions començades el 1862 per Edouard Lartet Els jaciments més importants són els de Lo Mostièr, Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l’evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L’Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l’anomenada Venus Impúdica , i La Magdalena Les coves principals són les de Las Combarèlas, la Font de Gaume i Las Caus, centres molt importants de la pintura rupestre
Dayr al-Madīna
Vall
Antic poblat egipci dels obrers i artesans de la necròpolis de la Vall dels Reis, al marge occidental del Nil.
Fou fundat probablement en temps dels primers faraons de la dinastia XVIII, i el seu màxim desenvolupament data de l’època ramèssida Consta d’un nucli central d’unes setanta cases, envoltat per un mur, i de dos barris exteriors —al nord i a l’oest— amb cinquanta cases rectangulars, de maó, on han estat trobats pintures, inscripcions i objectes diversos A l’exterior del recinte hi ha una necròpolis on s’han conservat pintures Hi ha també un temple d’època ptolemaica dedicat a Hathor i Ma’at
la Comalada
Vall del Vallespir, al vessant S del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec
El Tribunal Europeu de Justícia sentencia a favor del reconeixement dels drets dels homosexuals
El Tribunal Europeu de Justícia dictamina que els països de la Unió Europea han de concedir el dret de residència al cònjuge homosexual d'un ciutadà europeu, independentment que pertanyi a un estat on no es reconegui el matrimoni homosexual La sentència respon a una demanda del 2012 d'un matrimoni format per un ciutadà romanès i un altre de nord-americà que sollicitaren a Romania els documents perquè l'americà pogués treballar i residir a aquest país on no es reconeix el matrimoni homosexual amb la seva parella