Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
l’Alcúdia
l’Alcúdia de Carlet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.
És dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar el principal, l’antic terme de l’Alcúdia, és situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous 22,11 km 2 l’altre sector, al S i més petit 1,65 km 2 , que correspon a l’antic terme de Montortal, s’estén a la dreta del riu Sec o barranc de Montortal, afluent per l’esquerra del riu dels Ullals Prop de la vila passa la séquia reial del Xúquer, la qual rega una gran part de les terres Hom hi conrea tarongers 1050 ha, hortalisses 280 ha i fruiters de pinyol 400 ha És un dels municipis que s’han…
Albatera

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua aportada pels dos…
Aiòder

Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
És drenat per la rambla d’Aiòder , de règim intermitent, que recull les aigües procedents dels termes de Vilamalur, Fuentes i Torralba, les quals es troben sota mateix d’Aiòder, des d’on corren cap a tramuntana i aflueixen, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella El regadiu és escàs el secà, base de l’economia local, es dedica a garrofers, oliveres i vinya La terra de conreu és molt repartida i és explotada pels propietaris Les terres no conreades són cobertes de pinedes, la fusta de les quals és explotada, de brolla de romaní i d’argelaga unes 100 ha i, sobretot, de pastures unes…
Llemosí
Regió del NW d’Occitània, limitada al N i l’W per les terres d’Oïl, a migjorn per la regió de Guiena i a llevant per la d’Alvèrnia; comprèn els departaments francesos d’Alta Viena, Corresa i Cruesa.
Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristallí erosionat A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia bovina i ovina, que n'és la font econòmica principal Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges, posteriorment integrada…
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li…
Honshū
Illa
Illa del Japó, la més gran i poblada.
De forma allargada en direcció N-S fins a Tòquio aproximadament, on fa una corba i pren la direcció NE-SW Les seves costes són banyades a l’E per l’oceà Pacífic i a l’W per la mar del Japó L’estret de Tsugaru la separa, al N, de l’illa de Hokkaidō, el de Shimonoseki, de la de Kyūshū, al S, i la petita mar de Seto-naikai, de la de Sikoku És molt muntanyosa i té un gran nombre de volcans, amb erupcions i terratrèmols molt freqüents És dividida en cinc regions Tohoku, Kanto, Chubu, Kinki i Chugoku Tohoku és una de les més endarrerides, a causa del seu…
Llubí
Llubí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca del pla de Mallorca, entre els termes de Muro (E) i Inca (W).
Ocupa terres planeres, de pendents suaus 171 m d’altura màxima, al SE, i terres baixes uns 20 m al N, on enllaça amb l’horta de sa Pobla En aquest sentit se succeeixen els materials margosos del Burdigalià marí, els de l’Helvecià-Tortonià marí i els quaternaris, tots els quals proporcionen sòls de bona qualitat És travessat pel torrent de Muro, dit ací de Vinagrella Els conreus ocupen el 87,2% del terme 2 322 ha El regadiu, al sector septentrional, ocupa el 7% de la terra conreada El secà és destinat a ametllers 1 225 ha, cereals 1 088 ha, figueres 326 ha i garrofers, vinya i arbres fruiters…
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de…
ministeri
Cristianisme
Ofici al servei de la comunitat cristiana.
L’Església ha tingut, des dels seus orígens, un ministeri per a presidir les esglésies o comunitats locals El concili II del Vaticà afirma que el ministeri eclesiàstic, d’institució divina, s’exerceix segons diversos graus, els quals des de l’antigor porten el nom d' episcopat , presbiterat i diaconat Aquests tres graus , com a tals, esdevinguts clàssics, són d’institució eclesiàstica, i només l' únic ministeri que objectiven pertany al voler diví La missió primordial del ministeri és significar i garantir la comunió en la fe apostòlica i alhora presidir la…
Cirenaica
Geografia històrica
Regió oriental de Líbia que fins el 1963 fou una de les tres províncies federades del país.
Actualment comprèn les províncies administratives de Bengasi, Darna i Al-Bayḍā’ Morfològicament hom distingeix, al nord, l’altiplà de Ǧabal al-Aḫḍār, de calcàries miocèniques carstificades, amb restes de boscs que el feren famós a l’època clàssica, i que és alhora una àrea prou humida, amb pluges de tipus mediterrani que fan possible l’agricultura cereals, oli, vi, tabac, dàtils al centre, una gran depressió sinclinal estèpica i al sud, una àrea pedregosa i desèrtica que s’eleva cap als massissos muntanyosos del Sàhara El principal recurs econòmic són els jaciments petrolífers Bi'r Zalṭan,…