Resultats de la cerca
Es mostren 17487 resultats
el Callís
Masia
Mas del municipi d’Orís (Osona).
Esmentat per primer cop en un capbreu de n'Elisenda de Riudeperes el 1278, la primera persona de qui es té coneixença que en detení el domini útil fou Barchinona Calis, que féu testament el 26 d’abril de 1317 Des d’ella és possible seguir la nissaga Calis/Callís ininterrompudament fins a l’actualitat, per bé que el darrer membre de la família que l’habità fou Concepció Callís i Bofill, morta el 1938 En aquest mas, gairebé amb tota seguretat i no a Vic com s’ha dit tradicionalment, nasqué el jurisconsult Jaume Callís 1364-1434, tal com ho deixa entendre el testament del seu germà…
modulació DBL
Modulació, normalment d’amplitud, en què el senyal modulat és transmès sense el to de la portadora.
Té l’avantatge d’estalviar energia en la transmissió, però requereix un receptor una mica més complex Com que la informació de cada banda lateral és redundant respecte a la de l’altra banda, ocupa un espectre de freqüències doble del que és estrictament necessari Per evitar aquest problema hom recorre a la banda lateral única BLU, filtrant una de les dues bandes de la DBL, la superior o bé la inferior, segons la que hom vulgui transmetre La modulació en banda lateral vestigial BLV, utilitzada per a senyals de televisió, és de fet una variant de la BLU en què els filtres que…
cable de parells trenats
Electrònica i informàtica
Tipus de cable, apantallat o no, compost de dos o més parells trenats de cables elementals revestits de plàstic, i protegit per una coberta també de plàstic, d’ús corrent en xarxes d’àrea local i terminals telefònics digitals.
Cada parell trenat té un nombre diferent d’entrellaçaments per polzada per a reduir la diafonia originada per la mateixa juxtaposició dels cables elementals Els cables no apantallats UTP, que poden atènyer una capacitat nominal de transmissió de 155 Mbps, són molt més flexibles i fàcils d’installar que els coaxials, i tendeixen a desplaçar-los com a estàndard de fet per a les xarxes d’àrea local, però no són adequats per a ambients on hi ha interferències fortes Als cables apantallats, cada parell trenat va recobert d’una malla contínua de coure STP o bé una malla única…
planxadora
Indústria tèxtil
Instal·lació per al planxament industrial de roba, emprada en tintoreria i sastreria i basada, en qualsevol de les seves solucions constructives, en l’acció conjunta de la pressió, de la calor i, eventualment, del vapor d’aigua.
Algunes planxadores consisteixen en una taula damunt la qual pot girar una planxa elèctrica suspesa, dirigida en el seu moviment manualment o bé, si és proveïda d’un motor elèctric, mitjançant un volant Un altre tipus de planxadora consisteix en una taula mòbil, dotada d’un moviment de vaivé, damunt la qual és disposada la roba, que passa una o més vegades per sota d’un corró escalfat interiorment per vapor Unes altres planxadores consisteixen en una taula fixa, en un dels costats més llargs de la qual és articulada una altra peça, de superfície més o menys gran i proveïda d’uns orificis pels…
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no…
fresa
Tecnologia
Eina tallant, emprada en el fresatge, proveïda d’unes dents afilades, les arestes de les quals són disposades en una superfície de revolució.
Les freses poden ésser de dents tallades sobre la massa d’acer ràpid o de ganivetes inserides, i les dents poden ésser rectes o helicoidals En les de dentat recte, una dent pot deixar d’actuar sobre la peça abans que la següent comenci a atacar el material, i això pot produir vibracions en canvi, les dents d’una fresa helicoidal tenen una acció progressiva, sense cops, i produeixen menys vibracions Segons llur forma geomètrica, les freses poden ésser de disc , cilíndriques amb mànec o sense, còniques o de forma i poden tenir un o dos talls Si són de ganivetes inserides, aquestes poden ésser…
Michel Henry
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres obres…
Hans Haacke
Art
Artista alemany.
Si bé inicialment treballà sobre fenòmens físics, des del final dels anys seixanta analitza els vincles entre art i política treballa sobre el compromís social de l’art, realitzant un art polític que atreu l’atenció del públic en intervencions al límit de la censura Utilitza materials que extreu de la difusió que fan les empreses i institucions en els mitjans de comunicació, com fotografies, anuncis i eslògans, els quals manipula en installacions que, al mateix temps, posen de manifest la doble cara de la seva activitat, promotora i lucrativa Fou el representant del seu país a la…
laboratori
laboratori químic modern
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, preparats farmacèutics, proves i assaigs industrials, etc.
Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’…
Pere II d’Arborea
Dret
Jutge d’Arborea (1228-~1242), vescomte de Bas (Hug II).
Fill del jutge Hug I i de Preciosa de Làcon Governà el jutjat, primer en condomini amb el seu oncle Marià I de Torres i amb Guillem I, net de Pere I 1228 i després tot sol Feu un conveni amb el papa, pel qual rebé la investidura del jutjat en canvi de la promesa d’obediència a l’Església i de no contreure noces per consanguinitat o afinitat sense llicència pontifícia Cedí el vescomtat de Bas a Simó de Palau 1241, si bé els jutges d’Arborea continuaren ostentant aquell títol nominalment Casat amb Diana de Làcon i després amb Sardínia, tingué d’aquesta un fill, el qual, anys més…