Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
Talmud
Nom (‘estudi’) donat al conjunt literari format per la Mišnà i els seus comentaris rabínics antics o Guemarà .
N'existeixen dues compilacions el Talmud de Babilònia segle V aC i el Talmud de Palestina o de Jerusalem ~300 dC, redactat a l’escola de Tiberíades Tres vegades més llarg el primer que el segon, ni l’un ni l’altre no comenten tots els tractats masekot de la Mišnà Codi jurídic jueu, representa la codificació de tota la tradició oral de la Llei la Torà i s’hi basen els compendis jurídics posteriors de Maimònides , Ishaq Fasī i Yosef Caro En la seva forma literària és en gran part un reportatge de les opinions sovint contradictòries dels rabins experts i famosos en les qüestions de…
caràcter derivat
Biologia
Caràcter morfològic o molecular que distingeix una espècie ancestral i tots els seus descendents, i que no és compartit per cap altre tàxon.
És el resultat d’adaptacions puntuals d’una espècie o d’un grup restringit d’espècies i s’empra en taxonomia per a definir els grups monofilètics En terminologia filogenètica s’anomena caràcter apomòrfic o apomorfia
apòstrof

L’apòstrof en català
©
Gramàtica
Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’), que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o la afixació d’un pronom asil·làbic.
Ex cast ant d’aquel , l’aspereza fr l’oncle , s’envoler it l’esattezza , dall’esperienza angl I've I have , Bill’s Bill is my son's health genitiu saxó En català hom empra l’apòstrof quan l’article definit el , l’article antic i dialectal lo , l’article dialectal es o l’article personal en és adjuntat a un nom masculí començat en vocal o h , o quan l’article definit la , l’article dialectal sa o l’article personal na és adjuntat a un nom femení començat en vocal o h , llevat quan la i o la u és àtona quan la…
comissura
Anatomia
Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.
Especialment aplicat als llavis comissura labial i a les parpelles comissura palpebral , també és el nom donat als llavis majors vulvars comissura vulvar i als menors comissura labial pudenda En el sistema nerviós central, aquest nom és donat sovint als fascicles definits com a pont entre dues estructures Així, hom troba la comissura magna o cos callós, la comissura medullar o part central de la medulla, la qual serveix d’unió entre les dues meitats de substància grisa, la comissura mitjana , com a unió dels tàlems òptics, la comissura blanca , relacionant els…
allotjament rural
Economia
Habitatge rural que destina una part o la totalitat de les seves estances i habitacions a l'allotjament turístic.
El propietari d'un allotjament rural no obté obligatòriament les seves rendes de l'agricultura, la ramaderia o del bosc, però sí ha de residir en la mateixa comarca o habitatge, depenent de la modalitat en aquest aspecte es diferencia de les cases de pagès La Generalitat de Catalunya determina quatre modalitats d'establiments masia , habitatge unifamiliar situat fora del nucli de població on el propietari comparteix habitacions amb els usuaris turístics masoveria , habitatge unifamiliar que es lloga sencer situat fora del nucli de població casa de poble compartida…
muftí
Islamisme
A l’islam sunnita, jurisconsult encarregat d’evacuar respostes jurídiques a petició d’un jutge o d’un particular.
En molts països musulmans sunnites el gran muftí representa una de les màximes autoritats religioses, i és designada pel cap d’estat o de govern Bé que les seves opinions i dictàmens fatwà no tenen un caràcter vinculant, conserven una gran influència malgrat que les modernes legislacions civils tendeixen a restringir-la o a acomodar-la a les directrius de l’estat Abolit a Turquia el 1924, durant l’administració britànica a Palestina, detingué el càrrec de gran muftí de Jerusalem El Husseiní , substituït pel rei Abdullah de Jordània arran de l’ocupació de Jerusalem…
autocar
Transports
Autobús concebut fonamentalment per a transportar per carretera un nombre relativament reduït de persones a distàncies llargues o mitjanes.
Hom distingeix l' autocar de línia , destinat a serveis, generalment regulars, de distància mitjana, de l' autocar de gran turisme destinat a serveis generalment discrecionals, de llarga distància Són vehicles generalment amb bastiment, motor posterior de potències semblants a les dels autobusos, caixa de canvis manual de vuit o deu velocitats, alentidor elèctric o hidràulic i suspensió pneumàtica Els autocars de gran turisme són espaiosos, dotats de sistemes de condicionament d’aire, petits lavabos, salonets, cuines, etc tenen el pis molt alt, que millora la…
nota de pas
Música
Nom que rep la nota (o notes) estranya que enllaça dues notes reals per moviment conjunt (ex.1 i 2).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota de pas, que pot ser diatònica ex 1 o cromàtica ex 3 i enllaçar dues notes reals d’un mateix acord ex 1 o de diferents ex 2, és un dels ornaments melòdics més utilitzats i el que permet que la línia melòdica de les veus pugui efectuar recorreguts per grau conjunt en una mateixa direcció La nota de pas acostuma a situar-se en un temps mètricament dèbil i a tenir un valor relativament breu quan apareix situada en un temps mètricament fort es pot parlar de nota de pas accentuada, tot i…
tiliàcies
Botànica
Família de columníferes constituïda per arbres o arbusts, de fulles simples, alternes i amb estípules; de flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, hipògines i poliandres, generalment agrupades en cimes, de pol·linització entomòfila, i de fruits en càpsula o en núcula.
Consta d’unes 400 espècies, la majoria naturals de les regions càlides Són importants els gèneres Corchorus el jute , i Tilia el tell o tiller
música instrumental
Música
Música escrita per a un conjunt d’instruments, o per a instruments solistes, sense intervenció de la veu humana.
Aquest terme és aplicat en contraposició a música vocal La música instrumental pot ser associada, d’una manera o d’una altra, a pràcticament totes les cultures conegudes, tal com mostren una gran quantitat d’estudis etnomusicològics fets arreu del món En la societat occidental, la música instrumental s’ha presentat sola danses, ritus religiosos, jocs, festes, etc, o en collaboració amb la música vocal, ja des dels estadis més primitius La diversitat de les músiques i dels grups d’instruments emprats al llarg del temps és inaudita, i res no fa suposar que la música d’Occident hagi tingut una…