Resultats de la cerca
Es mostren 798 resultats
Federació Monàrquica Autonomista
Partit polític
Agrupació de personalitats monàrquiques catalanistes constituïda el 1919, com a alternativa a la Unió Monàrquica Nacional [UMN], que fou activa fins el 1931.
A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L’FMA es…
El Punt
Portada d’El Punt (11-V-1996)
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en català fundat el 1978 i publicat com a capçalera independent fins el 2011.
Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’…
Carles Mundó i Blanch
Política
Polític.
Llicenciat en dret 1998 per la Universitat Pompeu Fabra UPF, on posteriorment cursà un màster en Dret Urbanístic i de l’Edificació El 2006 s’incorporà al bufet Vallbé com a responsable de l’àrea de dret civil Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya des del 1998, inicià la trajectòria política com a regidor de l’Ajuntament de Gurb, Osona 1999-2015 Ha estat cap de gabinet de les conselleries d’Educació 2003-06 i de Cultura 2006-08, secretari general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat i president de l’Agència Catalana de Notícies 2008-11 en els governs tripartits PSC…
Francesc Serés i Guillén

Francesc Serés i Guillén
© Antonio Galeote
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en belles arts i antropologia social i cultural, fou professor d’història de l’art antic i medieval a la Universitat Pompeu Fabra Exerceix de professor de català, feina que compagina amb l’activitat d’escriptor, articulista i tertulià en mitjans de comunicació És impulsor i, des del 2016, director de les residències d’arts, ciències i humanitats d’Olot i Andorra, centres per a estimular els intercanvis i el treball conjunt entre creadors L’any 2018 fou nomenat director de l’àrea de Creació de l’ Institut Ramon Llull , i el juny del 2021 en fou escollit director Inicià…
,
Antoni Marí i Muñoz
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Interessat per l’estètica, investigà les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX En castellà publicà El entusiasmo y la quietud 1979, estudi i antologia del Romanticisme alemany, Matemática tiniebla 2011, una sèrie de textos essencials de Poe, Baudelaire, Mallarmé, Valéry i Eliot per entendre la tradició poètica europea del segle XX i Siete aproximaciones a María Zambrano y un acercamiento 2016 Com a poeta es donà a conèixer amb un recull escrit en collaboració amb F Parcerisas, Variacions sobre un tema romàntic “Ombra i llum” 1978, i amb El preludi 1979…
,
Francesc Xavier Vives i Torrents
Economia
Economista.
Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1978, anà als EUA per ampliar estudis i el 1983 es doctorà a la Universitat de Califòrnia - Berkeley, on fou professor assistent, càrrec que passà a exercir a la de Pennsilvània 1983-1987, on s’especialitzà en economia industrial i aplicacions de la teoria de jocs El 1987 tornà a Barcelona i s’incorporà a I'Institut d’Anàlisi Econòmica del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, on és professor investigador des de l’any 1990 i on ha ocupat el càrrec de director del 1991 al 2001 Des d’aquest any fins al 2005 fou catedràtic d’…
Josep Cuní i Llaudet

Josep Cuní
Broadcaster
Periodisme
Periodista.
Inicià la carrera professional a la ràdio Ràdio Joventut i Ràdio Terrassa, i del 1970 al 1984 treballà a Ràdio Barcelona Del 1984 al 1989 fou cap de programes radiofònics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals , i fins el 1994 conduí diversos programes de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya , d’entre els quals el magazín radiofònic El matí de Josep Cuní 1985-95 aconseguí ser líder d’audiència a Catalunya de manera continuada durant anys, cosa que succeïa per primera vegada en la història de la ràdio en català des del franquisme…
Michelle Bachelet Jería

Michelle Bachelet Jería
© Presidencia de la República de Chile
Política
Política xilena.
Filla d’un militar que morí torturat sota la dictadura d’ Augusto Pinochet , estudià medicina i exercí com a cirurgiana, pediatra i epidemiòloga El 1970 ingressà al Partit Socialista Dos anys després del cop d’estat militar 1973, fou detinguda per agents de la policia política de la dictadura DINA i torturada Un cop alliberada, s’exilià primer a Austràlia i després a la República Democràtica Alemanya fins el 1979, que tornà a Xile i hi reprengué els estudis de medicina Assessora del Ministeri de Salut des del 1994, el 1997 fou becada per a realitzar el curs de defensa continental al Collegi…
Jordi Carbonell i de Ballester

Jordi Carbonell i de Ballester
Lingüística i sociolingüística
Política
Filòleg i polític.
Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, fou lector de català a la Universitat de Liverpool 1950-52, i en 1946-56 exercí com a secretari redactor de l’ Institut d’Estudis Catalans , de la Secció Filològica del qual fou nomenat membre adjunt 1972, numerari 1982 i emèrit 1994 Del 1989 al 1995 en fou secretari i, en 1991-96, director de l’Oficina d’Onomàstica Director de la Gran Enciclopèdia Catalana 1965-71 i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-72 —d’on fou expulsat per raons polítiques—, fou membre fundador de l’ Associació Internacional de Llengua…
, ,
Fabià Estapé i Rodríguez

Fabià Estapé i Rodríguez
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Economista polític.
Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966 Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar, vicerector…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina