Resultats de la cerca
Es mostren 30603 resultats
musclo zebrat

Musclo zebrat
© Món Verd
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de conquilla triangular de 3 cm de llargada màxima, amb ratlles clares i fosques alternes, bé que molt polimòrfica, de la família dels mitílids.
Originària de les mars Càspia i Negra, actualment és una espècie invasora a l’Europa occidental, on viu tant en estuaris, com en rius i llacs Competeix amb el zooplàncton i amb les nàiades autòctones pels recursos alimentaris i afecta així les xarxes alimentàries naturals La densitat de les seves colònies produeix canvis en els substrats i obstrucció d’infraestructures, per la qual cosa la seva proliferació té efectes en els sectors energètic, agrícola i turístic A Catalunya se'n detectà la presència a l’Ebre el 2001, i de llavors ençà ha proliferat molt riu amunt Des del 2006 l’Agència…
barb
Barb comú
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes, de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a cada costat de la boca i amb l’aleta dorsal curta.
Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat…
pseudoescorpins

Aspecte dorsal d’un pseudoescorpí
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids, que comprèn individus de talla petita (d’1 a 7 mm), amb els pedipalps molt allargats i acabats en pinça quelada, de manera semblant als dels escorpins.
Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i,…
armeni
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble armeni, molt influïda per un antic substrat que la fa pròxima a les llengües subcaucàsiques.
L' armeni clàssic format sobre l’antic parlar de la regió de Tarawn, a les ribes del llac Van, anomenat grabar llengua escrita, és la llengua de la traducció de l’Evangeli i d’altres obres antigues, i apareix unificada i amb una gramàtica elaborada Fou la llengua d’importants obres literàries fins al s XIX, que fou substituïda per la llengua parlada o aškharabar llengua profana, i es troba així relegada a llengua del culte En el moment actual és parlat en diverses variants dialectals, dividides en dos grups principals que donen lloc a dues llengües literàries, a més de diversos parlars…
llagosta

Llagosta arc iris
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de l’ordre dels ortòpters inclosos en diferents gèneres i pertanyents a famílies molt diverses.
Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on…
anguila elèctrica
Ictiologia
Peix de grans dimensions de l’ordre dels cipriniformes, d’aspecte semblant a l’anguila, allargat i mancat d’aletes dorsals i pelvianes; té aleta anal molt llarga.
Té òrgans elèctrics a la major part del cos, situats als flancs, a banda i banda de la columna vertebral Produeix voluntàriament descàrregues elèctriques molt potents, que l’ajuden en la captura de preses Té un poder de regeneració elevat, puix que bona part de la cua pot tornar a créixer si li és amputada Es nodreix de peixos, insectes, etc Habita les aigües tranquilles i poc corrents dels rius de l’Amèrica Central i meridional de clima tropical, especialment els del Brasil
àcid tricloroacètic
Química
Sòlid cristal·lí, incolor i deliqüescent, d’olor acètica molt penetrant, fortament corrosiu, soluble en aigua, en alcohol i en èter, que es fon a 58°C i bull a 198°C.
Hom l’obté per oxidació de l’hidrat de cloral o per cloració fotoquímica de l’àcid acètic Presenta una acidesa molt superior a la de l’àcid acètic, a causa de l’efecte inductiu dels tres àtoms de clor pK a = 0,70 És emprat en síntesi orgànica, com a reactiu per a la detecció de l’albúmina i en la preparació d’herbicides
carpí ver

Carpí ver
Lukáš Jurek (CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels cipriniformes, de la família dels ciprínids, generalment de menys de 40 cm de longitud, molt semblant a la carpa, però desproveït de barbetes.
El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada
oligoquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, amb quetes, bé que en molt poc nombre i disposades en quatre feixos per segment, les quals s’insereixen als punts on teòricament hi hauria els parapodis.
El prosoma és molt poc diferenciat, puix que resta reduït a un lòbul preoral per contra, el metasoma és el típic dels anèllids La superfície del cos és molt porosa, perquè la respiració és cutània encara que la paret sigui molt desenvolupada, puix que només la poden moure per a efectuar la locomoció parietal el sistema muscular és longitudinal El mesenteri, que és incomplet, només existeix entre els vasos dorsal i ventral i el tub digestiu, i, per tant, a cada metàmer hi ha una sola cavitat celòmica El sistema nerviós ganglionar té la típica disposició d’escala de corda La funció…
Vallés de la Costera
Vallés de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, de molt poca extensió, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.
Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou dins Llanera de Ranes i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila Tot el territori és conreat i regat amb l’aigua de la séquia de Ranes hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900 El poble 119 h agl 2006, vallesins 119 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial de Sant Joan Baptista s XVII té com a sufragània la de la Granja de la Costera Havia depès de la de Cerdà Lloc de moriscs,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina