Resultats de la cerca
Es mostren 4502 resultats
Jean-Claude Duvalier

Jean-Claude Duvalier
© Marcello Casal Jr/ABr
Política
Polític haitià, conegut amb el sobrenom de Baby Doc.
Fill de François Duvalier , a qui succeí l’any 1971 en la presidència de l’estat Malgrat algunes tímides reformes inicials, el seu règim, corromput i autoritari, fou àmpliament contestat tant a l’interior del país com a l’exterior, mentre que la situació econòmica haitiana esdevenia catastròfica Mantingué la milícia privada, creada pel seu pare, que actuà com una policia política anomenada Tontons Macoutes , coneguda per la seva brutalitat Les revoltes populars i la retirada del suport nord-americà menaren Duvalier a fugir d’Haití i a refugiar-se a França l’any 1986 on residí des d’aleshores…
François Duvalier
Història
Política
Polític haitià, conegut amb el sobrenom de Papa Doc.
Metge rural, passà al servei dels EUA en l’erradicació de malalties tropicals, i després fou director general de sanitat i ministre de treball Fou destituït 1954, i s’exilià durant dos anys Es presentà a les eleccions presidencials i fou elegit 1957 Aplicà una política de terror, amb la creació d’un cos especial de repressió, els tontons macoutes , i tingué el suport de la secta animista vodú, per la qual cosa fou excomunicat 1962 S'autoanomenà president vitalici 1964, i, malgrat el sosteniment econòmic i polític dels EUA, hagué de fer cara a conspiracions i invasions Nomenà successor el seu…
golondrina

Golondrina al Port Vell de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Nom que reben els vaixells d’ús turístic per a la visita al port de Barcelona i el seu litoral.
Les primeres embarcacions eren de vapor i tenien el casc amb la proa i la popa aixamfranades, un sol pis cobert i bancs transversals reversibles Els anys vint aparegueren les de dos pisos i motor dièsel A la dècada de 1950 les golondrines tenien proa i atracaven de popa, mentre que al final de segle s’incorporaren en alguns serveis els catamarans L’origen de les golondrines de Barcelona es remunta a l’any 1884 quan l’indiano Leopold Herrera posà en servei petits vaixells de vapor per a transportar banyistes des del moll de les Drassanes fins a les noves installacions de banys al contradic de…
Copa Nadal

Participants de la Copa Nadal, al port de Barcelona
Club Natació Barcelona
Natació
Prova de natació disputada el dia de Nadal de cada any al port de Barcelona.
Organitzada pel Club Natació Barcelona CNB, la primera edició tingué lloc l’any 1907, fet que la converteix en una de les proves esportives més antigues celebrades a la ciutat i en una de les més veteranes d’Europa Consisteix a travessar nedant 200 metres d’aigües obertes al port de Barcelona Tradicionalment, es feia davant les installacions del mateix club, però ara es disputa entre la passarella del Maremàgnum i el portal de la Pau El guanyador de la primera edició fou el nedador del CNB Edwald Poescheke La prova només deixà de fer-se els anys 1937 i 1938, a causa de la Guerra Civil És una…
Ludovic Lamothe
Música
Compositor haitià.
Inicià els estudis de piano amb la seva mare, i estudià solfeig i clarinet amb R Joseph El 1910 es traslladà a París, on fou alumne de L Diemer al Conservatori Nacional Les seves obres per a piano, entre les quals destaquen Nibo Meringue de Carnaval , La Dangereuse Meringue Haitienne i Fleur d’Haití , recullen la tradició de la música popular haitiana i els ritmes caribenys Fou director de música de la República d’Haití
llatzeret
El llatzeret del port de Maó en un gravat antic
© Fototeca.cat
Medicina
Establiment situat en un port o en llocs fronterers, on són sotmesos a revisió i a observació ( quarantena
) les persones o mercaderies que, pel fet d’arribar d’un país amb epidèmia o amb malalties endèmiques, són considerades com a probable focus d’infecció.
Als Països Catalans hi havia llatzerets a l’entrada o al port de les poblacions, i normalment posseïen una capella o església adjunta a l’establiment El més important, a part els de València i de Barcelona enderrocat el 1813, fou el de l’illa des Llatzeret, al port de Maó
Pasaia
El port de Pasaia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, a 10 km al NE de Sant Sebastià, situat a ambdues ribes de l’estuari homònim.
Té drassanes, saladors i diverses indústries El seu port —construït el 1870 i en poder de l’estat des del 1927— és notable per la seva gran activitat pesquera i comercial Destaca el museu drassana Albaola Itsas Kultur Faktoria
Sóller
Panoràmica del port de Sóller
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca.
Ocupa la vall transversal més típica al vessant de mestral de la serra de Tramuntana i que s’obre a mar per un port natural es Port de Sóller, que ha estimulat la singularitat de Sóller dins l’illa Al límit amb els termes d’Escorca i Bunyola la serra de Tramuntana forma un murallam impressionant que voreja els 1000 m alt serra d’Alfàbia, 1068 m alt, que davalla uns 900 m en 1,5 km A mig aire, una alineació parallela, interrompuda per la vall de Sóller , culmina a 907 m al puig de sa Galera, ja en terme de Deià Domina el litoral una tercera alineació, que té per fites la muntanya de Bàlitx 542…
Torrevella
Port de Torrevella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El terme, a la plana litoral plioplistocènica valenciana meridional, era reduït fins al 1957 al nucli urbà 1,09 km 2 i a l’enclavament de la Torre de la Mata, però actualment abasta 72,35 km 2 , territori segregat de l’extens municipi d’Oriola Es caracteritza per l’afonament de la doble conca de les salines de Torrevella la llacuna de Torrevella i la llacuna de la Mata, el punt de subsidència de les quals és al NW de la vila la perifèria septentrional i occidental de les llacunes forma glacis que mosseguen el Pliocè ambdues són separades per un ensellament bombat i abarrancat de la mar les…
circ de Colomers

Estanyets del port de Colomers
© Xevi Varela
Circ, el més extens de la Vall d’Aran, que fa de conca d’alimentació de la riera d’Aiguamòg, al municipi de Salardú, entre els antics termes d’Arties i de Tredòs.
L’encercla una carena, dominada pel tuc o gran tuc de Colomers 2933 m alt, que continua a l’oest per la Creu de Colomers 2900 m i el port de Colomers , obert a la vall de Boí, damunt els estanys de Colieto segueixen el tuc del Port 2778 m, el port de Caldes 2672 m —al camí de la vall de Boí—, el tuc d’Era Lòsa 2535 m i el coll de Ribereta 2310 m, al camí d’Arties pel nord el crestall s’allargassa fins al tuc d’Eth Podu 2725 m o tuc de Pòdo o tuc de cap de port de Colomers per l’est, continua pel portell de Colomers 2730 m —que comunica amb la vall de Sant Nicolau, a la capçalera de la qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina