Resultats de la cerca

És situat a l’est de la ciutat a prop de la riba esquerra del Méder, passades les antigues adoberies del Pont de Queralt, entre els barris dels Caputxins i de l’Horta Vermella, zona de nova urbanització i rehabilitació Té l’origen en el tancament de l’antic teatre de l’Atlàntida del carrer sant Fidel 2002, al qual substitueix en un edifici amb molta més capacitat i possibilitats El projecte, impulsat per l’ajuntament, fou encarregat a l’estudi de Josep Llinàs Des del punt de vista arquitectònic, destaquen la planta en espiral, la dimensió eminentment en horitzontal, el joc de volums i les…

Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú

És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral, vers el 1215, pel notari Andreu d’Almúnia, bé que és obra de l’escrivà i prevere Pere de Madriguera S'inicià amb el privilegi del rei Odó a Vic del 889 té set documents anteriors a l’any 1000, i la resta, dels s XI, XII i algun del XIII

Des del 881 regia la diòcesi en qualitat d’arxipreste, fins que fou consagrat per l’arquebisbe Teobard de Narbona Féu construir la nova catedral del vicus o raval d’Osona, que consagrà el 888 també consagrà els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i les esglésies de Tona, de Sant Martí del Congost, etc És el veritable endegador de la diòcesi reconquerida per Guifré el Pelós el 879 El 887 participà en el cisma d' Esclua , i el 889 obtingué del rei Ot de França un privilegi que li concedia drets fiscals a Vic i a Manresa, en detriment del comte Guifré Un nou…

Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…

Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…

El 1747 exercia d’intèrpret a Lisboa, on causà una bona impressió com a virtuós d’oboè i saltiri Abans del 1751 estigué al servei del rei de Portugal, però abandonà el país en ser-li denegat un augment de sou Al final del 1751 sojornà a París, on tocà al Concert Spirituel Les seves interpretacions i composicions foren molt aplaudides pel públic francès Al mes de març del 1753 es trobava a Londres Allí organitzà sis spiritual concerts , conjuntament amb el seu germà Josep i el violinista Passerini, i el 1754 publicà la primera edició de les seves obres Treballà en l’orquestra de la cort del…

Vida Llicenciat en dret, s’inicià com a cineasta amateur a Barcelona Installat a Madrid, fou des del 1956 corresponsal de "Fotogramas" i el 1958 ingressà a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques, on coincidí amb Jordi Feliu Amb aquest codirigí diversos curts i participà en els guions de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, tots dos d’Antonio Isasi-Isasmendi i El balcón de la luna 1962, Luis Salavsky També obtingueren, amb el llarg documental Diálogos para la Paz 1964, el segon premi del concurs de guions convocat amb motiu de la campanya franquista 25…

Vida Realitzà diversos oficis i participà, durant la dècada de 1960, en els grups de teatre independent La Pipironda i El Camaleó com a actor, decorador i dramaturg Feu de redactor, guionista d’historietes, director de revistes i cap d’edicions en l’Editorial Bruguera 1963-83 S’inicià com a cineasta amateur i independent amb Distància 200 metres 1967 Urani-235 1968 Distància 0 a infinit 1969 X X 1970 i Cascar el huevo 1975, premi al millor curt de la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona 1976 El 1979-80 filmà, en règim de cooperativa, el seu primer llarg Putapela Supervisà la…

Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb reforç del…