Resultats de la cerca

El 1959 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i ingressà en el Cos de Sanitat de l’Armada El 1961 fou destinat a l’Hospital de la Marina de Cartagena Es doctorà 1966 a la Universitat de València amb la tesi La obra médico-quirúrgica del Doctor Juan Creus y Manso 1967 Fou responsable mèdic del Sector Naval de Balears 1965-90, i també de la Creu Roja de Palma 1980-93 El 1980 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de la qual és president des del 1991 La seva llarga carrera li ha portat nombrosos guardons i reconeixements com la Creu del Mèrit…

Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de resistencia y…

Vida Els primers anys se centrà en el món de la radiodifusió i creà el Selector Robert, que tingué força predicament, i el 1929 publicà el treball de caràcter historicotecnològic La radiotelevisión , sobre un aparell de ràdio integral o radiovisió Coincidint amb la implantació del cinema sonor, es decantà cap a la cinematografia, i s’incorporà al cos d’enginyers de la Western Electric Alternà aquesta feina amb conferències sobre el cinema sonor, el cinema com a eina educativa i articles tecnicocientífics en publicacions com ara "Ràdio Barcelona", "Radio Catalana" i "Técnica Revista…

Membre del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès 1941, del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya 1942 i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada 1950, fou pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol Feu nombroses primeres absolutes, estatals i femenines a Montserrat, el Pedraforca, els Pirineus, els Picos de Europa, Gredos, els Alps i l’Atles En destaquen la primera escalada femenina de la cara sud-oest de l’Anayet 1942, la primera hivernal a la Canal Roja 1946 i l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges 1950 El mateix any fou…

Fill del pintor barceloní Bru Tremulles Deixeble d’AViladomat, estudià també a Madrid 1746-47 i, potser, a París D’ençà del 1750 són nombroses les notícies sobre la seva intervenció a Barcelona en treballs escenogràfics per al Teatre de la Santa Creu i en ornamentacions públiques efímeres per a commemorar el pas de personatges importants per la ciutat Fou acadèmic supernumerari de San Fernando a Madrid 1754 el mateix any ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona, i el 1758 pretengué, sense èxit, d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat Tingué molts deixebles, entre els quals…

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de…

Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política 1836, Curso…

De família terolana, estudià a l’escola de Sant Carles de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid 1864 Presentà a l’Exposició Regional del 1867 El beat Joan de Ribera en l’expulsió dels moriscs València, Museu de Belles Arts Pensionat per la diputació de València, anà a Roma 1868, on pintà La destrucció de Sagunt Palau de la Diputació Fou professor de l’escola de Sant Carles —fou mestre de Josep Benlliure i Gil— i del 1871 al 1875, any que s’establí a París, on residí fins el 1914 El 1917 fou elegit acadèmic de San Fernando Guanyà una primera medalla a l’Exposición Nacional de…

En aquesta important obra, Bofarull volgué sintetitzar el cabal d’investigacions sobre la història civil o laica, i la religiosa del Principat, des d’èpoques primitives fins als últims sobirans espanyols Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions, els costums i la cultura En el pròleg, l’autor reflexiona sobre la situació de la historiografia a Espanya, i situa al s XVI, amb el renaixement de les ciències i les arts, una nova etapa Aquesta etapa tingué com a elements representatius obres com la Historia de España 1780, del religiós i historiador…

Deixeble dels coneguts pintors Ricard i Antoni Cervetó i de Ferran Arasa Durant la Guerra Civil treballà com a cronista gràfic Cursà estudis d’art a les escoles de Belles Arts de Barcelona i Madrid El 1948 concorregué al gran premi de Belles Arts d’Espanya a Roma, ciutat on visqué durant quatre anys després de guanyar el guardó de paisatge del 1949 obtingué la Medalla Nacional per la seva pintura Trastevere 1952 El 1955 emigrà als Estats Units, on, després de familiaritzar-se amb el món artístic, durant dos anys feu diverses exposicions Tot seguit recorregué diversos països de l’Amèrica…