Resultats de la cerca

Fins a l’abril del 1984 es publicà amb el títol de Solo auto Fou dirigida inicialment per Jaume Alguersuari i després per César Mora Analitza el món del motor i de la indústria automobilística De periodicitat setmanal, passà a mensual i adoptà diversos subtítols El número del desembre del 2012 fou el 350 Entre el desembre del 1987 i el desembre del 1991, el mateix grup Alesport dirigí el setmanari, Solo auto actual , dedicat a l’automobilisme esportiu, i entre el desembre del 1997 i el 2002, la revista mensual Solo auto treinta , de la qual es publicaren 52 números

Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC

Tenia laboratoris a Blanes, Castelló de la Plana, Vigo i Cadis El 1957 l’Institut s’installà a la Barceloneta Els anys setanta els centres de Barcelona, Vigo i Cadis s’independitzaren El 1987, any que rebé el nom actual, hom reestructurà els seus departaments i hi afegí l’Institut de geologia marina Jaume Almera, del CSIC El 2001 es traslladà al nou Centre d’Estudis Marins i Mediambientals del CSIC, construït al Port Olímpic de Barcelona Des del 1955 publica la revista Investigación Pesquera , que posteriorment adoptà el nom de Scientia Marina , d’un notable nivell dins el camp…

Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn 1911-65, que dedicà una atenció especial a la música d’autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca , donà el primer concert al gener del 1947 El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada 1973 amb el nom d’Orquestra Ciutat de Palma, sota la direcció de Juli Ribelles Posteriorment ha estat dirigida per Lluís Remartínez 1989-94 i, des del 1994, per Philippe Bender En professionalitzar-se els seus membres 1989, adoptà…

Entre el 1947 i el 1978 absorbí un total de 21 bancs locals i regionals El 1991 es fusionà amb el Banco Hispano Americano i la nova entitat adoptà el nom actual El 1998 el grup comprenia set bancs filials i vinculats, cinc dels quals fora de l’Estat espanyol —Canadà, Estats Units, Bèlgica, Puerto Rico i Panamà—, i era representat amb sucursals a onze països més Controlava també onze societats repartides entre el sector econòmic i el financer i d’assegurances El 1999 es fusionà amb el Banco de Santander per donar lloc al grup Banco Santander Central Hispano BSCH

Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital, el 1980, afectat per la crisi bancària de l’època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària El 1986 adoptà el nom actual, i el 1994 fou absorbit pel Banco Sanpaolo Aquest any tenia uns recursos propis de 10 400 milions i 100 000 d’aliens, a més de 102 oficines, 103 de les quals restaven a Catalunya

Fonamentalment consisteix en un recipient partit en dos per una membrana semipermeable cellofana, pergamí i ple de la solució a dialitzar, a una banda, i del solvent pur, a l’altra A vegades la membrana adopta la forma d’un petit saquet ple de la solució a dialitzar que hom introdueix dins el solvent pur Els ions de la solució a dialitzar i les molècules petites, que poden travessar els porus ultramicroscòpics de la membrana, passen al solvent pur, i les molècules grosses, com les proteïnes i els polisacàrids, no poden travessar la membrana i resten dins la bossa

En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús

Fou un destacat organitzador de la comunitat cristiana romana, i dedicà una atenció especial al cementiri que porta el seu nom, a la via Àpia Adoptà una actitud benèvola en matèria penitencial, la qual cosa li valgué l’acusació d’Hipòlit Condemnà el modalisme de Sabeli És commemorat com a màrtir El cementiri de Calixt o catacumba de Sant Calixt , a la via Àpia, conté la “capella dels papes”, el “sepulcre de santa Cecília” i pintures al fresc dels segles III i IV, que figuren entre les més importants de l’art paleocristià La seva festa se celebra el 14 d’octubre

Installat de nen a París, fou deixeble del seu pare, pintor afeccionat, i de Courbet, que el rebutjà Al seu taller de la Rue des Beaux Arts es reuniren els futurs impressionistes Exposà al Salon des Refusés el 1868 Molt amic de Manet i de Whistler, no adoptà la pinzellada ampla i la lluminositat dels impressionistes, dels quals s’anà separant Retratista subtil i elegant, pintà amb tons foscs i pinzellada molt curta i minuciosa diversos retrats collectius dels intellectuals i els artistes del seu temps Hommage à Delacroix 1864, Un atelier à Battignoles 1870, ambdós al Musée d’…