Resultats de la cerca

Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i de Susana L’…

Es troba a la zona de transició entre els contraforts més orientals del Caroig i la Costera El Montot separa aquest municipi de la Ribera Alta El terme és drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna El naixement d’aigua més important és el de l’ albufera d’Anna on és practicada la pesca de barbs, carpes i anguiles, el qual, amb un cabal de 24000 l per minut, és l’origen d’aquesta llacuna El regadiu, que aprofita l’aigua de diverses fonts i de l’albufera, ocupa 450 ha i es troba en constant extensió hom hi conrea taronges, hortalisses i tabac El secà gairebé 1000…

El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua aportada pels dos…

Hom aprofita analíticament les propietats oxidants d’aquest compost potencial normal de reducció = +1,45 eV de dues maneres diferents per a valorar directament substàncies reductores o per a generar quantitats controlades de brom elemental per tal d’efectuar la bromació de substàncies orgàniques En el primer cas, hom fa la determinació volumètrica en medi àcid fort, en el qual la semireacció de reducció del bromat és la següent la qual serveix per a valorar reductors com ara arsènic III, antimoni III, estany II, coure I, ferro II, talli I, nitrit, selenit, iodur, monoclorur de iode i molts d’…

En llur migració vers el SE els longobards travessaren la vall del Morava i la Nòrica i s’establiren a la Pannònia 526-546 Fou un dels pobles germànics que sortí més tard del seu endarreriment La ruta comercial Bàltica-Adriàtica els enriquí i els aportà les primeres i llunyanes influències d’aquí vingué llur conversió a l’arianisme 489 Venceren els gèpides 567 i signaren un tractat amb els àvars 567 El rei Alboí, fill d’Audoí, aprofità la política de Justinià i decidí d’emprendre la conquesta d’Itàlia 568 Travessaren els Alps pel Friül, on trobaren una escassa resistència per…

Es forjà com a pilot professional amb les motocicletes, però durant la seva carrera professional competí amb motos, cotxes o camions, en especialitats de velocitat, tot terreny o rallis En motos, fou pilot oficial de Derbi i de Montesa entre els anys 1965 i 1967, en què feu les primeres incursions al Mundial de velocitat Amb l’equip oficial Bultaco aconseguí el primer triomf d’un pilot català i estatal en aquest campionat, en guanyar la cursa dels 125 cc a Montjuïc l’any 1968, on repetí triomf el 1970, amb una Derbi S’imposà també en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1969,…

Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili reprengué la…

Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església F Tur Les ruïnes que queden de l’església es troben entre les ruïnes de l’antic castell de Malavella Mapa 365M781 Situació 31TDG835296 De davant la façana de ponent de l’església parroquial de Sant Esteve de Caldes surt un carrer que en direcció a ponent mena cap als afores, on s’entronca amb una pista amb indicadors a tots els trencalls, que en 2,5 km arriba al turó de Sant Maurici JRR Història Aquesta capella fou erigida prop del castell de Malavella, el “ castro quod dicunt Malavella ” documentat des del 1058 Com a capella del castell podria…

Situació Absis de final del segle XI, sense cap ornamentació, amb una finestra de doble esqueixada al centre F Tur L’església de Sant Joan de Montbó és situada en un lloc abandonat, a una mitja hora de Montcal, per un camí en direcció nord Mapa L38-12295 Situació 31TDG806555 JAA Història L’església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Santa Cecília de Montcal, és esmentada en una donació de terres que tingué lloc el 23 de novembre de 1200 No en sabem res més fins l’any 1524, quan el visitador pastoral ordenà que el cementiri fos tancat amb una paret L’església fou visitada també l’any…

Situació Façana de l’església de la Pietat de la Roca F Tur L’esglesiola es troba al capdamunt de l’escarpada roca que dona nom a l’agregat de la Roca La Pietat, també dita a voltes la Mare de Déu de Pelancà, és al punt més alt d’un agrupament de cases esglaonades dalt la serralada de Sant Bernabé És a 2 km al sud-est del cap del municipi de Vilallonga de Ter, a l’aiguabarreig de la riera d’Abella amb el riu Ter Mapa 256M781 Situació 31TDG452859 NPP Història La capella castellera de la Pietat de la Roca, és situada al costat de l’antiga fortalesa de Pelancà o de la Roca de Pelancà que…