Resultats de la cerca
Es mostren 1709 resultats
La flora i el poblament vegetal de les selves plujoses
L’estructura de les plantes i la captació de la llum Sota el sol equatorial, la selva plujosa, càlida i permanentment humida, produeix nous teixits vegetals amb més rapidesa que qualsevol altra comunitat terrestre Aquesta alta producció s’equilibra i es manté gràcies a la mort, ja que cada dia mor tant de teixit com se’n produeix i, en descompondre’s, la matèria que fou viva genera nutrients que permeten el nou creixement La selva plujosa és en equilibri dinàmic, i la seva taxa de reciclatge és vertiginosa comparada amb la d’altres formacions forestals de regions més eixutes o més fredes…
illes Bonin
Arxipèlag
Grup d’illes volcàniques de l’oceà Pacífic, pertanyents al Japó, al sud-est de Kyushu.
Dividides en els grups Muko, Chichi i Haha El clima és tropical la vegetació arbòria fou tallada per obtenir fusta L’economia es basa principalment en l’agricultura canya de sucre, bananes, arbre del pa i en la pesca A l’est de l’arxipèlag hi ha la fossa de les illes Bonin , que s’enfonsa 10 347 m Les illes foren descobertes el 1543 per castellans el 1593 s’hi installà el japonès Ogasawara, però poc temps després foren abandonades El 1880 foren annexades al Japó Foren ocupades per tropes nord-americanes el 1945 El tractat del 28 d’abril de 1952 estipulava que, en cas de proposta…
clade
Biologia
En taxonomia, grup monofilètic compost per un tàxon ancestral i tots els descendents d’aquest avantpassat.
Gràficament, es representa en un arbre filogenètic o en un cladograma, on figuren els tàxons terminals de l’avantpassat comú més recent d’aquests tàxons Els clades estan diagnosticats per la presència de sinapomorfies caràcters derivats compartits exclusivament entre els tàxons que formen el clade Hom els considera com a grups naturals, és a dir, entitats reals que existeixen a la natura com a resultat d’un procés d’especiació durant l’evolució, mitjançant el qual una espècie avantpassat es divideix i dóna lloc a dues o més espècies descendents El concepte de monofília contrasta amb els de…
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots els Països Catalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur valor artística La creu coberta barcelonina…
Vladimir Ivanovic Rebikov
Música
Compositor rus.
Estudià al Conservatori de Moscou amb S Klenovskij i també a Praga Del 1894 al 1898 visqué a Odessa i després es traslladà a Chisinau Moldàvia A totes dues ciutats fundà delegacions de la Societat de Compositors Russos Després d’haver residit a Berlín i a Viena, l’any 1910 fixà la seva residència a Moscou, ciutat on exercí de pianista i compositor Les seves primeres obres revelen una clara influència romàntica, especialment de PI Cajkovskij A partir del 1900, però, la seva música experimentà un fort gir estilístic i esdevingué molt més arriscada i experimental Ha estat considerat el pare del…
François Giroust
Música
Compositor francès.
El 1756, any en què fou ordenat de sacerdot i nomenat mestre de capella de la catedral d’Orleans, fou estrenat un magníficat escrit per ell Participà en les competicions organitzades pel Concert Spirituel, i hi guanyà el primer premi amb el motet Super flumina Babylonis 1768 L’any següent esdevingué mestre de capella de l’església dels Sants Innocents de París fins que el 1775 fou nomenat sotsdirector de la capella reial Aquest mateix any, la seva Missa Brevis fou interpretada a la catedral de Reims amb motiu de la coronació de Lluís XVI, que el 1780 el nomenà superintendent musical de la…
Bella Akhmadulina
Literatura
Nom pel qual fou coneguda la poetessa russa Isabella Akhatovna Akhmadulina.
El seu primer llibre Struna ‘Corda’, aparegué el 1962 La seva poesia té un to intimista i incorpora amb freqüència elements de cultura literària Té certes relacions amb l’ acmeisme , però creu en la identificació entre l’artista i l’home del carrer De la seva producció cal destacar Moja Rodoslovnaja ‘El meu arbre genealògic’, 1964, Uroki muzyki ‘Lliçons de música’, 1969, Stikhi ‘Poesies’, 1975 i Sni o Grusii ‘Somnis de Geòrgia’ El caràcter obertament apolític de la seva obra en dificultà el reconeixement oficial que reclamava dels escriptors soviètics una adhesió més o menys gran…
Les arecàcies
Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…
Les moràcies
Ulmàcies 1-2 i moràcies 3-4 1 om Ulmus minor a branquilló, de fulles alternes, dentades i asimètriques a la base x 0,5 b flor, clarament adaptada a l’anemofília, d’una sola envolta i de grossos estigmes x 15 c sàmara, d’amples ales membranoses que voregen la llavor x 2 2 Branquilló de lledoner Celtis australis amb lledons madurs x 0,5 3 Morera Morus alba a brot amb fulles palmatipartides i mores x 0,5 b flor femenina x 8 4 Tall longitudinal d’una figa, infructescència produïda per Ficus carica que consta d’un receptacle carnós i dolç, de forma urceolada, i de nombrosos fruitets dirigits…
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina