Resultats de la cerca
Es mostren 2203 resultats
amitat
Etnologia
Relació especial, sobretot d’autoritat, exercida per una dona sobre els fills del seu germà.
Entre alguns pobles, per exemple, entre els haides de la Colúmbia Britànica, els hopis del SW dels EUA i els canela del Brasil, la germana del pare fa un paper molt important en l’educació de les filles d’aquest i en molts aspectes és la persona amb la qual les noies solteres realitzen les identificacions de personalitat
Divina Comèdia
Poema al·legòric de Dant.
Consta de tres parts Infern, Purgatori i Paradís , amb un total de 100 cants, en tercets encadenats hendecasíllabs Fou escrita entre el 1307 i el 1321 Les dues primeres parts eren acabades el 1314, i la tercera fou acabada el 1321 i divulgada pòstumament Dant s’hi proposa d’ensenyar que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis l’odi al pecat —simbolitzat per l’infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—, permet d’arribar a la felicitat terrenal l’edèn i a la beatitud celestial el paradís En el camí l’home ha d’ésser…
host
Història
Exèrcit en campanya.
A la corona catalanoaragonesa, la host reial era constituïda a requeriment del rei amb la publicació de l’usatge Princeps namque , i era integrada per tropes reials, senyorials host senyorial , municipals host veïnal , contingents dels ordes militars i cossos mercenaris i d’almogàvers Obligava tots els homes de 16 a 60 anys, que havien d’aportar vestit i armament propi, rebien un sou a càrrec del rei i no eren obligats a sortir fora del regne La seva reglamentació i estructuració data de Pere III de Catalunya-Aragó El lloctinent general era la màxima autoritat militar, i en…
‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova
"Abd al-Rahman III de Còrdova Dirhem encunyat a Madinat al-Zahra’ (948-969)
© Fototeca.cat
Història
Califa de Còrdova.
Net i successor 912 de l’emir ‘Abd Allāh, portà Al-Andalus a la seva màxima puixança El seu caràcter realista i tenaç i la seva tolerància religiosa li permeteren de trobar solucions de compromís amb els seus adversaris i d’enfortir la seva autoritat Successivament, posà fi a la rebellió de l’aristocràcia andalusina, atiada per Ibn Hafsūn i els seus fills 928, a l’autonomia del principat de Sevilla i del territori de Badajoz governat per Ibn Marwān 930 i a la revolta de Toledo 933, estimulada pels reis lleonesos La victòria de Valdejunqueras 920 sobre Ordoni II i el saqueig de Pamplona,…
Kuš
Història
Regió de Núbia a l’època faraònica.
Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i…
plet
Dret processal
Història del dret
Procediment contenciós, civil o criminal, entre dues parts litigants.
Presentada la demanda, hom sollicita, primer, la tutela del tribunal enfront del demandat, que és citat judicialment Després d’examinar les allegacions i, si cal, les proves, i de fer-ne un resum oral o escrit —segons que el plet sigui penal o civil—, el tribunal dicta sentència, contra la qual hom pot presentar recurs Originàriament, el mot, en les seves formes arcaiques plàcit, placitum , indicava la sentència dictada per una autoritat judiciària i fins els jutges o juristes pleder o pledès , dels Usatges , o encara el tribut feudal pagat al senyor per l’administració de…
mediatització
Història
Incorporació d’un país germànic dependent directament o immediatament de l’emperador a un altre estat del Sacre Imperi en el qual el nou sobirà es converteix en un sobirà intermedi.
Al Sacre Imperi hi havia dos tipus de feus el feu immediat , que depenia directament de l’emperador, i el feu mediat , que també en depenia, però per mitjà d’un altre senyor La mediatització consistia a fer passar territoris o individus de la primera categoria a la segona, i la seva finalitat fou de reduir l’extraordinària autoritat del Sacre Imperi i de reforçar el poder d’alguns dels seus països, en detriment de la sobirania de l’emperador Les principals disposicions mediatitzadores foren efectuades arran de les guerres napoleòniques, en la creació de la Confederació del Rin…
Nino Pirrotta
Música
Musicòleg italià.
Estudià orgue i composició als conservatoris de Palerm i Florència i es llicencià en història de l’art a la Universitat de Florència el 1931 Fou professor d’història de la música i bibliotecari en diversos conservatoris i universitats Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília, de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i la de Societat de Musicologia Americana, entre d’altres Fou investit doctor honoris causa pel Holy Cross College 1970 i les universitats de Chicago 1975, Cambridge 1985, Princeton 1987 i Urbino 1996 Autor de nombrosos llibres i articles, fou una …
bacanals
Religions de Grècia i Roma
A Roma, culte orgiàstic en honor de Bacus, corresponent a les dionísies o demètries gregues.
Fou introduït a Roma a partir del segle II aC a través de la Magna Grècia El seu desenvolupament pot ésser seguit molt bé a través de la descripció que en fa l’historiador Tit Livi Al final del segle II aC 186, en vista dels abusos que constituïa la celebració d’aquestes festes i de llur caràcter secret que les feia sospitoses a l’autoritat, foren prohibides pel Senat en un decret, el Senatusconsulum de Bacchanalibus , una part del qual ha estat conservada en una carta dels cònsols als aliats aquest text ha donat motiu a molts estudis erudits, tant des del punt de vista del llatí…
vicecanceller
Història
Oficial de la cancelleria reial catalanoaragonesa que substituïa el canceller en cas d’absència d’aquest —cas molt freqüent— i l’ajudava quan era present.
Actuava de fet com la màxima autoritat de la cancelleria Havia d’ésser doctor en drets i laic, per tal de poder intervenir en els afers criminals, dels quals eren exclosos els clergues Com a expert en lleis li era encomanat el control del fons jurídic dels documents Si s’absentava era substituït per un regent de la cancelleria Sota Joan I 1387-96 hi hagué tres vicecancellers, un per a cada estat de la corona Aragó, València i Principat amb Mallorca, Sardenya i Còrsega, dependents de Catalunya fins el 1484 A partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó esdevingué únic per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina