Resultats de la cerca
Es mostren 1874 resultats
Jocs Mundials de Policies i Bombers
Esport general
Competició poliesportiva reservada a membres dels cossos de seguretat i bombers de tot el món celebrada cada dos anys.
Organitzada des del 1985 per la World Police and Fire Games Federation, el seu precedent fou gestat per la California Police Athletic Federation i tingué lloc per primera vegada l’any 1967 Inclou una setantena de disciplines esportives, entre les quals hi ha esports majoritaris com atletisme, ciclisme o futbol, i disciplines físiques com estirada de corda, llançament de ferradura o pujada d’escales La desena edició es disputà a Barcelona durant els mesos de juliol i agost del 2003 La cerimònia inaugural tingué lloc a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Hi participaren 11000 esportistes de 55 països
efecte Volta
Electrònica i informàtica
Producció d’una força electromotriu en posar en contacte dos cossos diferents, generalment metalls, que tenen la mateixa temperatura.
Aquesta força electromotriu produïda és anomenada de contacte
Tíber

El Tíber, canalitzat a Roma
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu d’Itàlia, que pertany a la conca tirrènica (405 km).
Neix als Apenins centrals Monte Fumaiolo i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra Anomenat Albula en època molt antiga, els romans li donaren el de Tiberis , en poesia, i Thybris com a…
Santa Maria de la Penya
Santuari
Santuari marià del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa, a la província d’Osca, de l’antic comtat de Ribagorça.
Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…
Sallent d’Organyà
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 m d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.
S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un salt d’aigua gairebé vertical i força alt, que pot…
El cap de drets humans de l’ONU qualifica el cas dels rohingyes a Myanmar de "neteja ètnica"
El president de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, qualifica l’operació de l’exèrcit de Myanmar contra els rohingyes, la minoria musulmana de l’estat de Rakhine, al NE del país, d’"exemple de manual de neteja ètnica" Més de 300000 persones d’aquesta ètnia han cercat refugi a la veïna Bangladesh, fugint de la violència de l’exèrcit, el qual es defensa dient que la crisi la va desfermar la guerrilla amb un atemptat el 25 d’agost en què van morir 12 agents dels cossos de seguretat El 9 de setembre, la guerrilla va declarar un alto el…
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…
Dione

Dione vist des de la sonda Cassini/Huygens, amb el satèl·lit Mimas al seu darrere
© NASA
Astronomia
Un dels satèl·lits de Saturn, descobert per G.D. Cassini el 21 de març de 1684.
Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i grandària També…
Joaquin Mazdak Luttinger
Física
Físic nord-americà.
És conegut pels seus treballs en matèria condensada i en particular sobre el comportament dels electrons en sistemes de dimensió reduïda Després de doctorar-se en física pel Massachusetts Institute of Technology MIT, obtingué una plaça de professor a la Universitat de Columbia, on treballà fins la seva jubilació el 1993, quan n'esdevingué catedràtic emèrit Féu nombroses estades de recerca als laboratoris Bell Labs amb Walter Kohn, centrades en l’estudi del problema mecanicoquàntic de molts cossos La seva contribució més coneguda és la solució del transport d’electrons en sistemes…
Núria Perpinyà i Filella

Núria Perpinyà i Filella
Literatura
Escriptora i crítica literària.
Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida 1984, el 1989 hi obtingué el doctorat Ha desenvolupat la carrera acadèmica en aquesta institució, on és professora titular de teoria literària, amb un parèntesi a la universitat d'Essex en 1995-96 Estudiosa de l’obra de Gabriel Ferrater , n’ha publicat els estudis La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Xavier Macià, premi Josep Vallverdú 1984 Gabriel Ferrater Teoria dels cossos 1991, i Gabriel Ferrater recepció i contradicció 1997 Amb Jordi Cornudella és autora de l’ Àlbum Ferrater 1992 En l’àmbit de la crítica i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina