Resultats de la cerca
Es mostren 1155 resultats
Francesc Farreras i Duran
Història
Política
Agronomia
Polític i enginyer agrònom.
S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial…
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…
araucà | araucana
Etnologia
Història
Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile, entre els 30 i els 43° de latitud sud.
La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…
El Gironès
Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…
La lluita biològica de flagells agrícoles amb ratpenats
Tot i que s’ha reconegut el gran potencial dels ratpenats en la lluita biològica contra molts flagells agrícoles, aquest mètode no s’ha emprat al nostre país fins fa molt poc temps Diversos estudis duts a terme als Estats Units han demostrat que els ratpenats permeten estalviar als agricultors uns quants milions de dòlars del pressupost per al control de plagues Així, s’aplica als conreus intensius de cotó, de cafè i de blat, i també a les explotacions hortofructícoles de productes ecològics o integrats D’altra banda, cal considerar els beneficis per a la salut pública derivats del fet que…
Tigres de Bengala, lleons de Gujarat
Tigre de Bengala Panthera tigris Corel El tigre de Bengala ha encarnat durant decennis l’estereotip d’animal temible Les pellícules exotitzants, sobrades de fantasia i àvides de públic, i els circs partidaris de l’“encara més difícil” han contribuït decididament a l’afaiçonament d’aquesta imatge El tigre, en efecte, passa per ser la fera devoradora d’humans per antonomàsia té la mateixa mala premsa que els taurons, no pas perquè sí anomenats “els tigres de la mar” I el cas és que, malgrat la documentada existència històrica de tigres efectivament agressius i enllepolits de carn humana,…
Els poders del peiot
El missioner i escriptor castellà Bernardino de Sahagún 1499-1590, que va passar una gran part de la seva vida entre els indis mexicans, va escriure en la seva “ Historia general de las Cosas de Nueva España “Hi ha una altra herba semblant a les tunes que rep el nom de ‘peyotl’ Aquells que se la mengen o se la beuen tenen visions espantoses o bé còmiques La intoxicació dura dos o tres dies i després desapareix És un aliment molt comú entre els txitximeques, ja que els dóna força en el combat i no senten por, gana ni set, i diuen que els protegeix de qualsevol perill” La planta a què es…
saltus
Dret romà
Gran propietat senyorial regida per un procurator independent de l’autoritat territorial municipal, destinada normalment al pasturatge o a la caça.
Les més grans extensions eren a l’Àfrica La llei en permetia un arrendament de conreu per petites parcelles, dret que esdevingué de possessió a partir de la lex hadriana de saltibus d’Adrià s II
llebrer

Gos borzoi, o llebrer rus
Deb (CC BY 2.0)
Mastologia
Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial.
Les races principals són l’afganesa, la russa borzoi , l’anglesa whippet , la persa slugui , la italiana greyhound i l’eivissenca ca eivissenc o llebrer eivissenc Aquest últim, és un gos de quest, àgil, de salt potent i d’olfacte excellent, autòcton de les Balears, concretament d’Eivissa, però estès per la resta dels Països Catalans encara que molt creuat Els mascles amiden a la creu entre 60 i 66 cm i tenen un pes mitjà de 22,5 kg les femelles, més dòcils, fan de 57 a 63 cm i pesen uns 19 kg El pelatge és blanc, ros o vermell, amb les varietats de pèl llis, dur o llarg D’origen incert…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina