Resultats de la cerca
Es mostren 6393 resultats
Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Folklore
Organisme creat el 1983 amb l’objectiu de protegir, difondre i estudiar el patrimoni natural i cultural de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).
Entre les iniciatives que ha desenvolupat sobresurten l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu 1987, l’ Ecomuseu de les Valls d’Àneu 1988, Premi Nacional de cultura popular 1994, el Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu 1991, Premi Nacional de Cultura 2021 i Les Trobades d’Escriptors 1994 Ha contribuït a promoure el reconeixement de les Falles dels Pirineus , que el 2015 foren declarades patrimoni immaterial de la humanitat, i de Catalunya fogueres d’Isil Ha rebut el Premi Nacional de cultura popular 1991 i la…
aculturació
Antropologia social
Sociologia
Procés de canvi cultural.
El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d’una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d’una sobre l’altra, una d’elles, almenys, adquireix formes de vida de l’altra El procés d’adquisició d’aquestes formes de vida —el procés d’aculturació— és anomenat manlleu cultural Així, la presa de contacte i la continuïtat de les…
Nou director de l’Institut Ramon Llull
L’escriptor Manuel Forcano pren possessió del càrrec de director de l’Institut Ramon Llull, que des del 2013 ocupava Àlex Susanna Aquest canvi va ser anunciat pel conseller de Cultura, Santi Vila, al febrer, juntament amb el nomenament de Pau Villòria com a secretari general de Cultura i Jusèp Boya com a director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni En les altres dues direccions generals i en altres organismes hi ha continuïtat Lluís Puig a Cultura Popular, Ester Franquesa a Política Lingüística, Jordi Sellas a l’Institut Català de les…
afro-
Música
Prefix que, en locucions com "música afroamericana" o "música afrocaribenya", denota les influències africanes en la música d’aquestes regions.
La comunitat negra d’Amèrica originària de l’Àfrica subsahariana ha influït força en la música tradicional de bona part del continent Es pot fer una divisió entre les zones on la cultura africana ha coincidit amb la cultura anglòfona Amèrica anglòfona , en les quals ha generat estils com el gòspel , el jazz o el ragtime , i les zones on ha entrat en contacte amb la cultura llatina música popular de l' música popular de l’Amèrica llatina , en les quals han aparegut danses i estils com la salsa , el calipso , el mambo , la rumba , el bolero , el ska , la samba i la bossa nova
Enric Garriga i Trullols
Lingüística i sociolingüística
Política
Occitanista.
Enginyer químic de professió, dedicà bona part de la seva vida a treballar per la independència dels Països Catalans i a establir lligams entre aquests països i Occitània Participà en el Congrés de Cultura Catalana 1975-77, de resultes del qual fundà juntament amb més persones l’ Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana IPECC, des d’on desenvolupà una important tasca de promoció internacional de la cultura catalana El 1977 també participà en la fundació del Cercle d’Agermanament Occitano-Català CAOC Tant de l’IPECC com del CAOC, Garriga…
Ferran Mascarell i Canalda

Ferran Mascarell i Canalda
© Òmnium.cat
Política
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona 1976, fou editor i director de la revista d’història L’Avenç en 1977-84 i coeditor de la revista Saber en 1980-83 Aquest any fou un dels promotors i el primer president de l’ Associació de Publicacions Periòdiques en Català i també fou nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona Desenvolupà també el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB i el 1987 fou designat coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Posteriorment assumí el càrrec de director…
Dimini
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític de Tessàlia excavat per Tsountas el 1903.
És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència…
Vicenç Fisas i Armengol
Política
Sociòleg.
És doctor en estudis sobre la pau per la Universitat de Bradford Regne Unit Des de jove dugué a terme investigacions sobre conflictes, desarmament i defensa dels drets humans El 1988 obtingué el Premi Nacional de Drets Humans El 1992 fundà l’associació de suport a immigrants ‘Vallès sense fronteres’ Fou coordinador de les campanyes per la transparència i el control del comerç d’armes, dutes a terme des del 1994 per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres Des del 1997 és titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona…
Guillem Nicolau
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Traductor, al servei de Pere III.
Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València /…
,
indigenisme
Antropologia
Política
Tendència política i cultural que revalora la cultura autòctona dels pobles indígenes de l’Amèrica Llatina.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina