Resultats de la cerca

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida El seu pare l’introduí en els rudiments de la música, i fou deixeble de L van Beethoven, JN Hummel i M Clementi Czerny debutà el 1800, a l’edat de nou anys Coneixia de memòria la música del seu mestre Beethoven i la interpretava regularment en els seus concerts Des de la seva joventut fou molt sollicitat com a intèrpret de piano i com a professor No obstant el seu èxit com a pianista, en la segona part de la seva vida preferí retirar-se dels concerts Alguns dels seus alumnes més destacats foren F Liszt, Th Döhler, Th Kullak, A Jaell i el nebot de Beethoven, Karl La producció musical de…

Vida La seva carrera musical transcorregué íntegrament a Màntua Mantingué estretes relacions amb la cort dels Gonzaga, tot i que la seva posició fou sempre una mica inestable pel fet de ser jueu Dedicà les seves primeres obres, Il primo libro delle canzonette 1589 i Il primo libro de madrigali 1600, al duc Vicenç Gonzaga I de Màntua, un dels seus màxims protectors Amb el pas del temps i la mort del duc 1612, els lligams amb la família Gonzaga s’afebliren, al mateix temps que la vida musical a la cort començava a declinar Rossi exercí un paper molt actiu en la vida teatral de Màntua Fou…

L’actual estat del Tadjikistan és en una zona on s’han trobat restes arqueològiques que demostren l’existència d’instruments molt variats ja al segle II aC Molt aviat aquests territoris foren conquerits per l’islam, que hi portà la seva religió i també la seva tradició de música culta La música popular fou evidentment influïda per la música àrab, però ha conservat un estil i uns instruments propis Els modes de la música tradicional tadjik es basen en tetracords, pentacords, de vegades fins i tot en hexacords, però mai no superen l’octava Les escales són heptatòniques Són típics els modes…

Malgrat la seva dispersió pels territoris anteriorment esmentats, els kurds, que semblen tenir el mateix origen que els perses, han lluitat des de temps remots per defensar la seva identitat cultural i aconseguir la seva total independència No obstant això, des del 1923 Turquia, el país on viu la majoria de població kurda, ha reprimit totes les sublevacions i revoltes nacionalistes, establint, així mateix, relacions de cooperació amb l’Iraq i l’Iran per a enfrontar conjuntament aquesta qüestió Si bé progressivament han aconseguit que en l’àmbit internacional se’ls reconegués la seva identitat…

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en una mena de…

Música culta Vegeu Espanya Música popular La música i la dansa tradicionals de la regió murciana estan íntimament relacionades amb les andaluses Entre el seu repertori cançonístic, a més dels cants de treball, com els de llaurar i batre, cal destacar les cançons interpretades molt sovint per a la capta en el cicle de Nadal, com els aguilandos , pascuas o aguilanderas Els aguilandos es canten en ritme ternari, amb la forma literària pròpia de la copla i sovint s’improvisen en honor d’imatges sagrades o de determinades persones amb una certa importància en la comunitat Quan les estrofes d’…

Vida Fill del músic i director de la banda de Sueca  Emilio Serrano y Ruiz , a dotze anys tocava el violí i la guitarra El 1889 començà a estudiar amb Salvador Giner al Conservatori de València, i compongué una missa, fugues i cançons per a cant i piano, amb les quals es donà a conèixer El 1900 es traslladà a Madrid pensant que allí li seria més fàcil dedicar-se a la composició de sarsueles A la capital madrilenya estudià amb J Monasterio i inicià la seva activitat musical enmig de grans dificultats, ja que no gaudia de cap suport Collaborà amb M Fernández Caballero en la composició de…

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…