Resultats de la cerca

Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París,…

Membre d’una família de violoncellistes, el primer dels quals fou el seu pare, Robert Gérard Hekking Estudià al Conservatori de París amb J Giese, F Chevillard i Jacquard Com a concertista feu diverses gires per Europa amb la pianista russa Anna Jesipova i també amb el violinista E Ysaÿe -el 1882 en una llarga tournée per Europa i el 1888 a l’Amèrica del Nord- Fou primer violoncel de la Filharmònica de Berlín del 1884 al 1888, i novament del 1898 al 1902 Als Estats Units, tocà a la Simfònica de Boston del 1888 al 1891 i a la Filharmònica de Nova York del 1895 al 1898, any que retornà a Berlín…

Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830 i Bellini La…

Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’…

Les representacions d’òpera a les quals assistí des de petit despertaren la seva fascinació per la música Estudià inicialment amb els mestres Ghideon Olivieri i Nazaro Serao El 1882 viatjà a Nàpols per estudiar amb Mario Scarano harmonia i contrapunt i Augusto Ross piano De Nàpols es traslladà a París 1885, on fou deixeble de J Massenet, L Delibes i C Franck Romangué a la capital francesa durant nou anys, al llarg dels quals retornà ocasionalment al seu país d’origen per dedicar-se a la direcció El 1894 s’establí definitivament a Grècia, on fou nomenat director de la Societat…

Pertanyent a una família de músics, estudià amb R Taylor a Edimburg Viatjà a Hamburg per conèixer CPE Bach, de qui es feu amic Després d’una estada a Portugal decidí marxar a Amèrica Residí durant un cert temps a Nova York però el 1786 es traslladà a Filadèlfia, on s’establí definitivament Es guanyà la vida com a professor de música i organitzador i director de concerts a la New Company de Baltimore, creada per ell juntament amb l’actor Thomas Wignell, per a la qual compongué un gran nombre d’obres escèniques Pel que fa a la seva música instrumental, cal destacar les sonates per…

Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament perquè el…

Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves interpretacions…

Nen prodigi, inicià els estudis musicals al Conservatori de Bolonya A dotze anys fou distingit amb el diploma de l’Accademia Filarmonica de Bolonya, on destacà com a intèrpret de piano Es perfeccionà als conservatoris de Parma i París Durant la Segona Guerra Mundial s’establí a Suïssa, on fixà definitivament la seva residència Collaborador habitual de la Ràdio de la Suïssa Italiana des del 1948, hi feu programes radiofònics interpretant música per a clavicèmbal i piano, i també programes sobre literatura Parallelament a aquesta activitat, desenvolupà una carrera de concertista…

Cinc anys més gran que Wolfgang, compartí amb ell, com a precoç pianista virtuosa, els viatges d’exhibició per Europa que organitzà el seu pare Leopold, i més tard assolí una sòlida reputació a Salzburg com a pianista i mestra de música Després de la ruptura familiar ocasionada per l’establiment de Mozart a Viena i pel seu casament amb C Weber, que ella i Leopold consideraren inadequat, romangué a Salzburg amb el seu pare i es distancià definitivament del seu germà L’any 1784 es casà amb el magistrat baró von Berchtold zu Sonnenburg i anà a viure a St Gilgen, prop de Salzburg A…