Resultats de la cerca
Es mostren 827 resultats
Torcafeló
Castell
Antic castell que comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del s XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera.
Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet
governació de Castelló de la Plana
Història
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el govenador residí a Castelló des del 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia el sector septentrional del País Valencià al N d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espadà i el riu d’Uixó o Belcaire, fins a la mar El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt ell En 1565-72 tenia 47 718 habitants 10 604 focs, dels quals 5 193 moriscs 1 154 focs Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó o dellà del riu d’Uixó
corregiment
Història
Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta (1707-16), en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes.
També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a Besalú, Vic amb…
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…
Sant Andreu de Bancells (Vilanova de Sau)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església G Orriols L’antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, situada al sector més oriental del terme, a 927 m d’alt i en un magnífic mirador de les Guilleries, tot i que pertany al municipi de Vilanova de Sau, depèn de la parròquia de Sant Hilari Sacalm És a l’extrem d’una carena que domina tota la vall del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 54,2 —y 42,8 31 tdg 542428 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 27,5 de la carretera de Vic a Sant Hilari…
Santa Maria de Vallclara (Vilanova de Sau)
Situació Santa Maria de Vallclara és emplaçada en una petita vall o raconada de la muntanya, al sector més oriental i alt de la demarcació L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 56,6 —y 41,9 31 tdg 566419 Per anar-hi cal situar-se en la urbanització de la Caseta de Vallclara, convertida en hostal, a la qual s’accedeix des de Sant Hilari Sacalm passat el límit de la província i un parell de quilòmetres més avall, abans d’arribar al mas Collell, surt, a mà esquerra, venint de Vic, una pista que en 7 km porta a…
Sant Cristòfol de Cerdans (Arbúcies)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn amb l’extrem de llevant i l’absis tapats per una capella tardana i la casa rectoral J Recarens Aquesta església, centre d’un veïnat amb el mateix nom, es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal d’Arbúcies Mapa L37-13332 Situació 31TDG529327 A la carretera GE-543 d’Arbúcies a Coll de Ravell, uns metres abans d’arribar a la gasolinera, al cim del coll, surt una carretera particular que en uns 2,5 km mena a l’església JRR Història D’ençà del 878 es coneixen algunes referències al lloc de Cerdans, gràcies als…
Sant Cristòfol de Fogars de Montclús
Art romànic
Situació Parròquia rural que ha donat nom al municipi, que conserva elements romànics amagats per construccions tardanes M Anglada L’església parroquial és al vessant de migdia d’un estrep del gran massís del turó de l’Home, a 620 m d’altitud sobre el nivell de la mar i a tocar del terme municipal de Campins Mapa L37-14364 Situació 31TDG547207 S’hi accedeix per la carretera asfaltada de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny Hom ha de prendre el trencall que es troba a 200 m del punt quilomètric 12, després d’un fort revolt a la dreta vers migjorn Hi ha uns 900 m de pista de terra MAB Història…
Sant Martí del Fai (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, bastida a mitja cinglera propera al monestir de Sant Miquel, ara sense culte M Anglada L’esglesiola de Sant Martí del Fai, situada en un replà que es forma enmig de la cinglera del Fitor, es troba fora del clos de l’antic monestir de Sant Miquel del Fai Només és accessible des d’aquest, per un fressat camí que passa per sota de la gran cascada Es troba sobre un gran bancal de pedra tosca i a la vora hi ha coves que baixen fins a mitja cinglera Mapa L37-14364 Situació 31TDG325180 Dista uns 15 minuts de Sant Miquel del Fai seguint el camí que passa sota les…
Musaranya nana
La musaranya nana Suncus etruscus es reconeix especialment per les seves dimensions diminutes, que la caracteritzen com el mamífer més petit conegut La cua li arriba aproximadament a la meitat de la longitud del cap i el cos junts, cosa que la separa de la musaranya comuna Crocidura russula La fotografiada, una femella gestant, pesava sols 1,5 g Les seves mesures corporals són les següents 35-53 mm de cap i cos, 21-30 mm de cua, 5,7-7,9 mm de peu, 4-6 mm d’orella, i el pes és de 1,19-2,67 g Jordi Ruiz Olmo La morfologia externa de la musaranya nana és similar a la de la musaranya vulgar o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina