Resultats de la cerca
Es mostren 1202 resultats
celibat
Religió
Estat d’una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
En el budisme i en el cristianisme el celibat ha arrelat fermament com a mode de vida institucionalitzat en unes altres religions això s’ha produït només excepcionalment En el budisme va lligat a l’ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme per obra, sobretot, de Pau Les narracions de Mateu i Lluc sobre el naixement de Jesús n'oferiren la fonamentació bíblica, així com la interpretació que fou donada a certes expressions evangèliques L’extensió del celibat i l’exaltació doctrinal de què ha estat objecte a l’església hom n'ha…
literatura búlgara
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble búlgar.
L’inici de la literatura eslava, especialment la búlgara, es troba en la creació de l’alfabet eslau, obra del germans Ciril i Metodi, l’any 855 La literatura búlgara, lligada als canvis històrics —principalment les ocupacions bizantina 1014-1185 i turca 1396-1878— i sotmesa a una forta hellenització, travessà llargs períodes de silenci i, tret d’algunes manifestacions folklòriques d’un valor literari relatiu, no adquirí formes pròpies fins ben entrat el s XIX, amb el desvetllament de les consciències nacionals Això no obstant, durant els primers imperis búlgars, sobretot amb Simeó I 893-927,…
Pèire de Marca
Historiografia
Cristianisme
Política
Historiador, polític i eclesiàstic.
Estudià dret a Tolosa i exercí d’advocat a Pau, on es casà 1618 El 1622 fou nomenat president del parlament de Pau El 1631 restà vidu, i es dedicà a aplegar material per a una Histoire du Béarn 1640 Nomenat conseller d’estat, passà a París 1640 i assistí al parlament El 1641 publicà una Concordia sacerdotii et imperii , on exposava idees gallicanistes, que li valgueren que Lluís XIII de França el nomenés bisbe de Coserans, bé que no pogué ésser ordenat a causa de l’oposició de Roma, que havia inclòs el seu llibre a l' Index Enviat a Catalunya com a visitador general 1644 durant la guerra…
Jean-Bertrand Aristide
Política
Polític haitià.
Nascut en la pobresa, féu estudis eclesiàstics amb l’orde salesià i, després de graduar-se el 1974, viatjà per Llatinoamèrica i Europa fins el 1979, que retornà a Haití, i hi fou ordenat de sacerdot l’any 1982 Seguidor de la teologia de l’alliberament, esdevingué enormement popular i incòmode per al règim dels Duvalier, que el féu objecte de diversos atemptats fallits, i el 1988 fou expulsat de l’orde salesià Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier 1986, amb el suport de la coalició electoral Consolidació de la Democràcia FNCD i de l’organització pròpia Lavalas mot crioll que…
Agustí Solà i Corominas
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Biografia A més de ser alumne del collegi escolapi moianès, entrà a l’Escola Pia el 17 de setembre de 1899 per fer el noviciat, que acabà amb la professió religiosa, pronunciada el 25 d’agost de 1901 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Un cop acabats els estudis, el 1906 fou enviat al collegi de Calella i destinat a la classe de pàrvuls Durant l’estada a Calella fou ordenat sacerdot Aplicà a la seva classe els principis de l’escola activa amb l’ajuda i la complicitat del pare Joan Roig, el qual ja feia uns quants anys que ho havia fet també a pàrvuls Vetllades,…
Carles Riera i Fruns

Carles Riera i Fruns
© Escola Pia
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Fou alumne de l’Escola Pia del seu poble, on cursà els estudis primaris Començà el noviciat el 25 d’octubre de 1904 i professà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe Navarra i Terrassa i fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1913 Passà els primers anys de magisteri a Mataró dedicat a la primària i secundària també fou director dels interns Després de tretze anys d’estada a Mataró fou nomenat rector del collegi d’Olot 1925-28, un moment difícil a causa dels anys de la Dictadura de Primo de Rivera, perquè l’anterior…
Marian Tubau i Sindreu
Cristianisme
Religiós escolapi.
Ingressà a l’Escola Pia el 1860 i professà a Sabadell el 28 de desembre de 1862 Cursà els estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona S'inicià en l’ensenyament com a professor de llatí, retòrica i història en el collegi de Mataró, on s’encarregà, a més, de l’internat Fou destinat després a Igualada 1879-1885, i esdevingué rector de Puigcerdà 1885-1894 i primer rector del collegi de Valls 1894-1897 la intenció del municipi era que els escolapis hi impartissin sobretot el batxillerat, però acabaren fent-hi també la primària Durant el rectorat del pare Marian al collegi de Valls, fou alumne de l…
Jonathan Swift
Literatura anglesa
Escriptor irlandès en llengua anglesa.
Provinent d’una família de ministres de l’Església anglicana, depengué en la infantesa de la caritat dels parents Cursà estudis universitaris al Trinity College de Dublín, i hagué d’abandonar Irlanda —com molts altres anglicans— el 1688, en abdicar Jaume II Tota la seva vida intervingué en política tory i visqué alternativament a Irlanda i a Anglaterra El 1689 entrà de secretari del polític Sir William Temple, s’establí a Moor Park, Surrey, i conegué Esther Johnson, que immortalitzà sota el nom de Stella en Journal to Stella llibre escrit entre el 1710 i el 1713, però que és publicà…
El pensament polític de la segona globalització. 1970-2008
La societat catalana que entra en la Segona Globalització ha generat un bon nombre de reflexions polítiques sobre els canvis globals Els textos del pensament polític català publicats des del 1970 són resultat de múltiples i diversíssimes trajectòries i els autors són professionalment molt diversos polítics amb responsabilitats de govern, investigadors i periodistes, petits o grans empresaris i alguns eclesiàstics Reflexions polítiques catalanes 1970-1992 Reflexions polítiques catalanes 1992-2008 L’important creixement econòmic català del segle XX a desgrat de tots els entrebancs, el bon…
Pignatelli
Antic llinatge feudal napolità que pretén d’entroncar amb els ducs longobards de Benevent i Càpua.
Arribà a reunir vint-i-un principats entre els quals dos del Sacre Imperi, nou grandeses d’Espanya, dinou ducats i molts altres títols a Itàlia, els Països Baixos, Castella i Catalunya-Aragó, així com els importants patrimonis dels Egmond, Gonzaga de Solferino, Tagliavia d’Aragona, Cortés, Caracciolo-Pasquizzi, Pinelli, Piccolomini, Del Giudice i Ruffo della Lionessa Hi hagué al llinatge un papa Innocenci XIII, fill del príncep de Minervino, cinc cardenals, arquebisbes, legats apostòlics, un gran mestre del Temple Giovanni Pignatelli , nou virreis, un beat Pompeo Pignatelli , teatí, mort el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina