Resultats de la cerca

Estudià amb S Barkhudar’an composició al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia 1952-56 i secretari de la Unió de Compositors Georgians Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani Entre les seves òperes cal esmentar la…

Començà a compondre de molt jove Estudià piano al Conservatori de Foggia, on es graduà el 1952 Més tard estudià orgue i composició amb Fernando Germani, i ingressà al Conservatori de Santa Cecília, a Roma, on feu estudis de música per a pellícules, i, després, a l’Accademia Chigiana de Siena per estudiar-hi composició Guardonada amb diversos premis, ensenyà orgue i composició al Conservatori de Foggia, del qual fou directora en 1972-73 El 1979 esdevingué professora de composició del Conservatori de Santa Cecília La seva producció inclou diferents gèneres treballs per a orquestra…

Estudià filosofia i teologia Passà llargues temporades en monestirs benedictins, com ara el de Montserrat, Santo Domingo de Silos o Solesmes, per estudiar cant i paleografia gregoriana Posteriorment estudià música sacra i musicologia a l’Istituto Pontificio di Musica Sacra a Roma 1952-55 i es doctorà el 1967 sota la guia d’Higini Anglès Fou mestre de capella i organista del monestir d’El Escorial en 1939-59 i en 1971-72, i a partir d’aquest darrer any ensenyà musicologia al Conservatori de Madrid Centrà la seva recerca en els moments més importants de la història de la música…

Estudià lleis, i la seva feina de funcionari li permeté dedicar-se a la música amb desimboltura Ensenyà al Conservatori de Siboni El 1836 inicià un viatge per Europa, en companyia de HA Marschner, davant el qual entrà en contacte amb F Chopin, G Rossini, L Cherubini i L Spohr, entre d’altres En diversos viatges conegué Clara Wieck, F Mendelssohn, R Schumann i F Liszt Des del 1843 esdevingué organista a la catedral de Copenhaguen En crear-se el conservatori de la capital danesa en fou designat codirector, juntament amb N Gade Hartmann gaudí d’un gran respecte en la societat danesa…

Estudià música i musicologia a Berlín i Friburg de Brisgòvia Es doctorà l’any 1937 amb un treball sobre els processos de formació de variants en la cançó tradicional i el 1956 completà els seus estudis amb una investigació sobre l’origen de les cançons de les colleccions H Kretzschmer i AWF von Zuccalmaglio Treballà al Deutsches Volksliedarchiv de Friburg, primer com a assistent 1936-41 i després com a arxivista 1946-58 Fou professor de musicologia a Poznan 1942, Kiel 1958 i Saarbrücken 1964-72, ciutat on ensenyà fins a la seva jubilació Fundà i dirigí 1956-62 l’Institut Herder d…

Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions usà elements…

Estudià a la Westminster School i a la Christ Church d’Oxford Posteriorment amplià la seva formació a Leipzig, amb Max Reger i Arthur Nikisch A partir de l’estrena parcial d' Els planetes , de Holst, que va poder dirigir íntegrament el 1918, s’erigí en especialista de la música britànica del segle XX, i arribà a estrenar composicions de R Vaughan Williams i Elgar, entre d’altres En 1919-30 ensenyà al Royal College of Music de Londres, compaginant la tasca docent amb la direcció orquestral d’òperes i els enregistraments discogràfics Del 1930 al 1950 dirigí l’Orquestra Simfònica de…

Malgrat que inicià una prometedora carrera com a concertista, excellí especialment com un dels pedagogs més importants de l’escola russa de piano del segle XX Formà una generació de grans solistes, entre els quals S Richter, R Lupu, V Krajnev, E Gilels i V Eresko Nebot del compositor i pianista Felix Blumenfeld i cosí del compositor Karol Szymanowski, començà a estudiar piano amb el seu pare Debutà a nou anys, i el 1904 efectuà les primeres gires per Alemanya Estudià piano a Berlín amb Heinrich Barth i composició amb Paul Juon Del 1912 al 1914 estudià piano amb Leopold Godowsky Durant el…

Fundat, segons alguns escriptors, pel mateix Ramon Llull poc abans de la seva mort, durant la penúltima estada seva a Mallorca, en una cella contigua al santuari de la Mare de Déu de Randa posteriorment dit de Cura , al cim del puig de Randa , després del fracàs de la fundació de Miramar En fou director durant molts anys el mestre Guillem de Vilanova i tingué cura de l’ensenyament de gramàtica Guillem Pagès, però aquesta fundació dugué, igualment, una vida lànguida, excepte els anys que Joan Llobet hi ensenyà 1449-60 El 1478, Beatriu de Pinós intentà, infructuosament, de deixar…

Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions…