Resultats de la cerca
Es mostren 1376 resultats
Glòria Casals i Nogués
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983 En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà amb M Llanas, L Soldevila i R Pinyol i Torrents un manual de literatura Solc , una antologia literària Garba i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió Codirectora de diferents colleccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura , com a investigadora treballa en l’àmbit de la literatura contemporània Especialista…
Manuel Lassala i Sangerman
Cristianisme
Teatre
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Autor dramàtic i poeta.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani Amb els també jesuïtes Joan B Colomes i Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Les seves obres tenien sovint una temàtica…
,
Joan Castells i Rossell
Història
Militar
Cap militar carlí, conegut també com el Gravat d’Àger i Mossenya, pel nom de la seva casa pairal.
Durant la primera guerra Carlina defensà Àger contra el baró de Meer 11-12 de febrer de 1839 i no acceptà el conveni de Bergara assolí el grau de coronel En la guerra dels Matiners, i ja com a brigadier, fou cap interí de les forces montemolinistes catalanes i vencé el coronel Orio al Pont de Rabentí, prop de Berga 12 de juny de 1848 Participà encara en la tercera guerra Carlina, durant la qual entrà per sorpresa a Manresa 8 de desembre de 1872, i féu presoners un coronel i alguns membres de l’ajuntament Ascendí a mariscal de camp i a tinent general 1875 i comandà la divisió de Barcelona,…
Antoni Ramon i Arrufat
Cristianisme
Eclesiàstic, monjo benedictí.
Ingressà al monestir de Montserrat i fou ordenat de sacerdot el 1924 Es dedicà a l’ensenyament al seminari siríac de Jerusalem 1924-26 i al monestir de Montserrat 1926-36 Fou director i principal collaborador de Montserrat, Butlletí del Santuari 1927-34 El 1942 fou destinat a Amèrica i residí al Brasil, Argentina i Xile El 1953 se n’anà a Colòmbia, a la fundació montserratina de Medellín Hi conegué el món de l’exili, amb els quals participà en diverses activitats culturals El 1965 tornà a Montserrat Fou collaborador a les revistes Vida Cristiana i La Paraula Cristiana És autor…
Germinal Esgleas i Jaume
Història
Política
Nom amb què és conegut Josep Esgleas i Jaume, dirigent anarcosindicalista.
Establert a Calella, Malgrat i Mataró, inicià la seva tasca de propagandista de la CNT en 1919-23 Fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya 1923-24 Posteriorment s’uní a Frederica Montseny i formà part del grup de La Revista Blanca Defensor de l’ortodòxia anarquista i afiliat de la FAI, no tingué una actuació orgànica destacada fins en 1937-38, quan fou membre successivament de la Comissió Auxiliar Política de la Confederació Regional i del Comitè Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya A l’exili, després de participar en la construcció del Consell General del…
La Bandera Negra
Organització secreta d’acció directa nascuda a Barcelona al principi del 1925, dependent del partit Estat Català, dirigit des de l’exili per Francesc Macià i Daniel Cardona.
El nom provenia de la bandera que onejà en alguns indrets en la desfeta del 1714, segons la cançó popular La dama de Reus Entre els signants del document fundacional hi havia Marcellí Perelló, Ramon Xammar, Emili Granier-Barrera i Jaume Balius, gairebé tots els quals es trobaren implicats en l’anomenat complot de Garraf Tingué comitès a Barcelona, Besiers i Buenos Aires, i delegats a diverses poblacions L’organització restà desfeta després dels fets de Prats de Molló
Montserrat Julió i Nonell
Cinematografia
Actriu.
Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas…
tibetà | tibetana

Nens tibetans
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet (Xina) i en bona part de les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang al Ladakh i el Sikkim (Índia), al Nepal septentrional i al Bhutan.
La població és estimada en uns set milions d’individus Dels autòctons del Tibet actualment sota administració xinesa, que és on són més nombrosos i on hom considera que presenten els trets més singulars, n'hi ha un gran nombre en exili voluntari, principalment a l’Índia, al Nepal i a alguns estats europeus Són considerats també tibetans els xerpes , els baltis , els ladakh del Caixmir i els bhòties Tant llur vida quotidiana com l’organització social és impregnada per l’espiritualitat del lamaisme , influència reflectida en la teocràcia com a sistema polític que subsistí fins al…
Víctor Castells i Benosa
Historiografia catalana
Escriptor i publicista.
Membre del Consell Nacional Català dirigit per Josep M Batista i Roca, ha dedicat diferents estudis a la figura i obra d’aquest dirigent polític, com Homenatge a Batista i Roca 1993, Batista i Roca Una vida al servei de la reconstrucció nacional 1995 i Caràcter i Nació Escrits de JM Batista i Roca 1996, que el converteixen en el seu principal biògraf La temàtica de bona part de la seva obra històrica ha estat influïda per l’exili que visqué en diferents països d’Europa i de l’Amèrica Llatina i el contacte amb l’emigració catalana Catalans d’Amèrica per la independència 1986 Ha…
Biblioteca del Pavelló de la República
Historiografia catalana
Biblioteca fundada el 1996 amb els importants fons bibliogràfics i documentals de la Biblioteca Figueras i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (que el 1977 havia recollit el de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne, de Ginebra).
Està situada a l’edifici rèplica del famós Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París del 1937, que es troba al districte d’Horta de Barcelona La reunió de tota aquesta documentació ha permès la constitució d’una de les biblioteques especialitzades més importants del món sobre la guerra civil, el règim republicà i la derogació del franquisme, regida d’ençà del 1998 pels codirectors del Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI, R Aracil i A Segura Consta de 108 000 monografies i opuscles, 14 500 publicacions periòdiques, 10 000 cartells 1 500 dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina