Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
xirimoia
Xirimoies
Areyes97 (cc-by-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit del xirimoier, gros, en forma de pinya, verdós per fora, amb una carn blanquinosa i mantegosa, d’olor i gust exquisits, dins el qual hi ha les llavors, negres i grosses.
La composició per 100 g és de 76,5 g d’aigua, 21,3 g de glúcids, 1,1 g de proteïnes, 0,8 g de minerals i 0,2 g de lípids i vitamines B i C
sorangiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, amb cèl·lules curtes i grosses, que produeixen macrocists o cossos esporífers de forma definida, generalment angulosos o poligonals, i de mida petita (≤1 mm).
Sovint, diversos macrocists resten coberts per una membrana comuna Comprèn el gènere Sorangium
reble
Construcció i obres públiques
Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc, eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc.
tarró
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 70 cm d’alçada, olorosa, pubescent, de fulles peciolades, ovades i crenades, i de flors blaves, grosses, disposades en verticil·lastres.
Creix en prats, a una gran part d’Europa Té propietats vulneràries
caqui
Caqui ple de fruits
© C.I.C.-Moià
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les ebenàcies, de 10-15 m d’alçada, capçada arrodonida, fulles ovatoel·líptiques, grosses, de revers pubescent, flors groguenques i fruit (anomenat, com la planta mateixa, caqui).
Originari de la Xina i del Japó, on és molt conreat, s’ha estès pels països mediterranis, Califòrnia, Florida, etc, on és plantat pels fruits i també per la fusta, densa, elàstica i resistent, emprada per a fer llançadores, bastons de golf, i en torneria És un arbre de climes meridionals i temperats, però pot resistir freds intensos si és conreat en regions seques Les principals varietats de caqui conreades són la kostata , la tomaya , l' hatchia i la ferreira
verat volador
Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
Les primulàcies
Primulàcies 1 Cucut Primula veris a i a’ detall de dues flors heteròstiles seccionades longitudinalment a flor microstila, a’ flor macrostila, x 2 b càpsula madura més curta que el calze, eixamplat i persistent x 2 2 Soldanella alpina a aspecte general x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x2 3 Pa porcí Cyclamen balearlcum a aspecte general amb una flor ben oberta i un fruit ja madur sobre un peduncle que comença a recorbar-se x 0,5 b secció longitudinal d’una flor amb els pètals redreçats x 2 4 Androsace maxima aspecte de la planta en flor x 0,5 5 Enciamet de la Mare de Déu Samolus…
gravel·la
Patologia humana
Nom donat a les concrecions litiàsiques renals de la grandària d’un cap d’agulla, per tal de diferenciar-les de les més petites (sorra), i de les més grosses (càlculs pròpiament dits).
varànids
dragó de Komodo
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos, del subordre dels saures, semblants a sargantanes grosses, de cos allargat, morro punxegut, potes fortes i cua llarga i, en les formes aquàtiques, comprimida lateralment.
De longitud total entre 20 cm Varanus brevicaudata i 3,5 m dragó de Komodo, colonitzen tots els medis deserts, boscs humits, sabanes, i hi ha representants aquàtics i representants arborícoles Carnívors i grans depredadors, s’alimenten de tota mena de vertebrats Són ovípars, però no incuben els ous Algunes formes, com Vgriseus , són apreciades per la carn i per la pell La família és representada per un sol gènere, Varanus , i diverses espècies, distribuïdes per Austràlia, Àfrica i Àsia, entre les quals cal esmentar Vniloticus varà del Nil i Vkomodoensis dragó de Komodo