Resultats de la cerca

Acabada la seva formació musical a la Musikochschule de Colònia, començà a dirigir l’orquestra del Teatre Municipal de Wuppertal, la qual cosa li donà experiència suficient per a assumir el càrrec de kapellmeister a la Staatsoper d’Hamburg el 1951 Posteriorment exercí el mateix càrrec a la Staatsoper de Berlín 1955-61 El 1963 fou nomenat director general de música de Mannheim, on romangué fins el 1970, any en què obtingué el càrrec de director principal de l’Òpera de Viena Fou director general de música d’Hamburg 1971-79, titular de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg 1973-76 i director…

Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d…

Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia, han estat…

Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha  La cançó de l’alba 1947, Aiguablava ,  El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de Rilke i de…

Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción metódica,…

S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental Tot i que aquest lliscament pot produir un…

Té una morfologia bastant diversa segons com siguin la tríada de base M, m, aug, dis i la mateixa 7a M, m, dis L’harmonia tradicional els considera com a acords dissonants, per la qual cosa, la 7a de l’acord ha de ser preparada la nota ha de venir de l’acord anterior i resolta per moviment conjunt descendent Si bé es poden construir sobre tots els graus de la tonalitat, l’acord de sèptima més habitual és el que es forma sobre el V 3a M, 5a J i 7a m, tant del mode major com menor i que rep el nom d’acord de sèptima de dominant L’acord de sèptima de sensible 3a m, 5a dis i 7a m…

L’ adenopatia és l’increment de la grandària de qualsevol dels molts ganglis limfàtics que hi ha distribuïts per tot el cos, disposats superficialment, sota la pell, o bé profundament, com els que es localitzen al costat dels pulmons o a l’abdomen Les anomenades adenopaties superficials es presenten com a protuberàncies sota la pell Són visibles a ull nu i evidents quan es palpen D’altra banda, hi pot haver adenopaties superficials en qualsevol part del cos, però són especialment freqüents al coll, els engonals i les aixelles La grandària de les adenopaties és molt variable, com també ho és…

La palpitació és una sensació desagradable, incòmoda o fins i tot de vegades gairebé dolorosa, que hom experimenta al pit en percebre o esdevenir conscient del batec cardíac com que gairebé sempre es tracta de més d’un batec, hom parla en general de palpitacions, en plural Aquestes palpitacions solen ésser descrites pels malalts com a sacseigs o cops al pit, o bé com a salts del cor En general, les contraccions cardíaques no es perceben, és a dir, són inconscients De vegades, però, tant en circumstàncies normals com per l’existència de diversos tipus de trastorns esdevenen conscients i…

L’alopècia o calvície consisteix en la pèrdua de cabells Pot ésser de diversos tipus, segons la causa, però la presentació més habitual és la calvície comuna, deguda a una predisposició hereditària Aquest tipus de calvície, en un grau variable, es presenta en la majoria dels homes adults La calvície comuna se sol iniciar en la regió frontal i de vegades la coroneta És possible que es limiti a aquestes zones, però sovint s’estén progressivament amb l’edat a d’altres zones del cuir cabellut Una caiguda de cabells regular no ha d’ésser causa de preocupació En totes les persones, el…