Resultats de la cerca
Es mostren 3043 resultats
colibacil
Biologia
Nom usual de l’Escherichia coli, bacil de la família de les enterobacteriàcies, curt, gramnegatiu, generalment mòbil amb cilis perítrics, que fermenta la glucosa i la lactosa amb producció de gas.
La prova IMVIC és ++ -- És hoste habitual del tracte intestinal humà i del d’alguns animals de sang calenta, d’on passa a les aigües residuals, que eventualment poden contaminar les de beguda colimetria Algunes soques són patogèniques, responsables de les gastroenteritis infantils unes altres poden ésser-ho en travessar la paret intestinal afeblida per alguna causa, i produeixen infeccions generals o bé localitzades a les vies urinàries, a les últimes parts del budell, colecistitis, etc La seva estructura antigènica és molt complexa, puix que pot posseir antígens somàtics O i…
Karlheinz Zöller
Música
Flautista alemany.
Es formà a la Musikhochschule de Frankfurt i a la de Detmold Ingressà en l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt a disset anys Es graduà el 1950, però abans de finalitzar els estudis guanyà un concurs organitzat per la Ràdio de Frankfurt Solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1960 i el 1969, aquest darrer any feu un parèntesi en la seva activitat per tal de continuar la carrera de concertista El mateix any 1969 fou nomenat professor de la Hochschule d’Hamburg i posteriorment tornà a la Filharmònica de Berlín També fou professor habitual dels cursos d’estiu del…
Horst Stein
Música
Director d’orquestra alemany.
Acabada la seva formació musical a la Musikochschule de Colònia, començà a dirigir l’orquestra del Teatre Municipal de Wuppertal, la qual cosa li donà experiència suficient per a assumir el càrrec de kapellmeister a la Staatsoper d’Hamburg el 1951 Posteriorment exercí el mateix càrrec a la Staatsoper de Berlín 1955-61 El 1963 fou nomenat director general de música de Mannheim, on romangué fins el 1970, any en què obtingué el càrrec de director principal de l’Òpera de Viena Fou director general de música d’Hamburg 1971-79, titular de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg 1973-76 i director…
Lluís Soler i Rialp
Literatura catalana
Música
Poeta i compositor.
Feu estudis a l’Institut-Escola i estudià violí amb els mestres Toldrà, Perelló i Massià, i composició amb Antoni Massana El 1952 es traslladà a Montevideo Uruguai i, posteriorment, al Brasil És concertista de violí i, al Brasil, fou professor de violí i de música de cambra en tres universitats durant quaranta anys És autor d’onze sardanes, entre les quals hi ha La cançó de l’alba 1947, Aiguablava , El cavaller de la creu 1949, La Ciutat de Barcelona i Plor 1986 Té una extensa gamma de composicions per a piano amb violí, cant, quartet i orquestra de corda Sota la influència de Rilke i de…
,
Mateo Albéniz
Música
Compositor i clavecinista basc.
Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción metódica,…
,
Jean Fonda
Música
Nons amb què és conegut el pianista francès Jean-Pierre Fournier.
Fill del cèlebre violoncellista Pierre Fournier , estudià piano amb Madame Obolenska, pianista russa exiliada a París i amiga de la família També es formà amb Nikita Magaloff a Ginebra i amb Alfred Cortot, però mai no arribà a inscriure’s en un centre d’estudis oficial El 1958 debutà com a solista a Alemanya, però guanyà fama com a intèrpret de música de cambra, formant duos amb el seu pare i trios amb aquest i el violinista Pierre Amoyal També actuà amb Jean-Pierre Wallez, i el compositor hongarès Janos Sólyom li dedicà el seu Concert per a piano i orquestra Convidat habitual d…
Esternut
Patologia humana
L’ esternut és un acte reflex defensiu de les vies respiratòries altes que, en condicions normals, es desencadena quan entra a les fosses nasals alguna substància irritant o un cos estrany En aquests casos, es produeix una irritació de les fibres sensitives de la mucosa nasal que desencadena el reflex de l’esternut, que consisteix en una inspiració profunda seguida d’una expiració sobtada, amb la glotis del tot oberta i el vel del paladar baix Aquest reflex origina un corrent d’aire a pressió per les fosses nasals, que expulsa la substància irritant o el cos estrany a l’exterior L’esternut…
El que cal saber del tumor maligne d’anus
Patologia humana
És anomenada càncer o tumor maligne d’anus la proliferació anormal d’un grup de cèllules del conducte anal, que es desenvolupen ràpidament i de manera desordenada i formen una massa o tumor És important d’adreçar-se al metge quan es presenta un nòdul al conducte anal, perquè si es tractés d’un tumor maligne es podria guarir de manera definitiva si fos extirpat de seguida Alguns d’aquests tumors es desenvolupen amb una lentitud relativa i no originen metàstasis, de manera que amb l’extirpació quirúrgica és possible d’eradicar la malaltia en la majoria dels casos De vegades, encara que el tumor…
Ectropi
Patologia humana
Hom anomena ectropi un trastorn de la posició palpebral que consisteix en una eversió de la parpella, és a dir, la vora lliure de la parpella s’adreça cap enfora L’origen pot ésser divers És habitual en persones d’edat, a causa de la relaxació o la disminució del to muscular orbicular També pot ésser conseqüència de la paràlisi del múscul orbicular, o bé de cicatrius còrnies degudes a traumatismes o cremades En general, el punt lacrimal, pel qual són drenades les secrecions lacrimals, també es troba evertit En aquest cas, el drenatge lacrimal és alterat i es presenta llagrimeig…
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina