Palpitació

La palpitació és una sensació desagradable, incòmoda o fins i tot de vegades gairebé dolorosa, que hom experimenta al pit en percebre o esdevenir conscient del batec cardíac; com que gairebé sempre es tracta de més d’un batec, hom parla en general de palpitacions, en plural. Aquestes palpitacions solen ésser descrites pels malalts com a sacseigs o cops al pit, o bé com a salts del cor.

En general, les contraccions cardíaques no es perceben, és a dir, són inconscients. De vegades, però, tant en circumstàncies normals com per l’existència de diversos tipus de trastorns esdevenen conscients i provoquen l’experimentació de les palpitacions.

En la major part dels casos, aquestes palpitacions no són degudes a trastorns cardíacs, sinó que són causades per un estat d’ansietat que s’acompanya d’una gran sensibilitat del sistema nerviós. Així, doncs, és habitual que es percebin els batecs normals, o bé contraccions ventriculars aïllades, que generalment no tenen cap significat patològic. Aquesta mena de palpitacions es poden donar en circumstàncies molt diverses, però són més freqüents quan hom s’està ajagut sobre el costat esquerre del cos. Igualment, és normal que es notin els batecs cardíacs quan el cor es contreu a un ritme accelerat, com ara en cas d’exercici físic o durant les emocions intenses.

En altres casos, les palpitacions són degudes a l’existència d’alteracions del ritme cardíac o arítmies. Aquest és el cas, per exemple, dels episodis de taquicàrdia paroximal auricular, que comencen i acaben amb palpitacions sobtades, entre les quals es pot percebre que el ritme cardíac és accelerat però regular; o el cas, també, dels episodis de fibril·lació auricular, durant els quals es pot percebre que el ritme cardíac és accelerat i irregular.

D’altra banda, les palpitacions no solament poden relacionar-se amb una alteració del ritme cardíac, sinó també constituir la manifestació d’una expulsió ventricular més voluminosa del que és habitual. Això és degut al fet que quan els ventricles expulsen una major quantitat de sang cap a les artèries, s’han de contreure amb més força i, per tant, és més probable que se’n sentin les contraccions. Així, per exemple, les palpitacions són molt habituals en casos d’insuficiència de les vàlvules mitral o aòrtica, quan el ventricle esquerre ha de treballar amb volums de sang superiors als normals, o quan augmenta el volum de sang circulant, com s’esdevé durant l’embaràs i els estats d’estrès.

La intensitat de la molèstia que les palpitacions provoquen és molt variable i depèn sobretot del llindar de sensibilitat de cada persona, perquè es tracta d’una sensació subjectiva.