Resultats de la cerca
Es mostren 4492 resultats
botxí
Oficis manuals
El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la justícia els més…
Personalitat desadaptada o antisocial
Patologia humana
La personalitat desadaptada o antisocial és un trastorn de la personalitat caracteritzat pel menyspreu envers les obligacions socials, la manca de sentiments envers els altres i conductes d’extrema indiferència o violència Les persones que en són afectades reben en general el nom de psicòpates Habitualment es tracta de persones problemàtiques, de baixa tolerància a la frustració i amb una tendència a culpar els altres dels propis actes Hom considera que la personalitat desadaptada es desenvolupa a partir d’un condicionant genètic que encara no ha estat identificat, al qual s’afegeix una…
Atàxia de Friedreich
Patologia humana
L’atàxia de Friedreich és una malaltia hereditària, caracteritzada per una degeneració de les vies de conducció nerviosa de la medulla espinal que provoca una manca de coordinació dels moviments, especialment en els membres inferiors, i alteracions de la sensibilitat profunda Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica que es transmet hereditàriament En primer lloc s’esdevé una degeneració de les fibres nervioses de l’àrea lateral i dorsal de la medulla En fases més avançades són afectades també les arrels posteriors de la medulla i altres àrees del sistema nerviós La…
El que cal saber de l’osteomalàcia i el raquitisme
Patologia humana
El raquitisme i l’osteomalàcia són trastorns del metabolisme ossi causats pel dèficit de vitamina D que ocasiona una mineralització inadequada dels ossos Aquesta alteració és anomenada raquitisme quan es dóna en infants i osteomalàcia quan es presenta en adults La vitamina D es pot obtenir de la dieta, en aliments com el fetge de vedella, els ous, la llet, la mantega i el formatge La llet i la margarina enriquides artificialment poden cobrir les necessitats dels infants La vitamina D es pot obtenir de la mateixa pell, on hi ha una provitamina que es transforma en vitamina D per l’acció dels…
El que cal saber de l’albinisme
Patologia humana
L’albinisme és un trastorn de la pigmentació d’origen hereditari caracteritzat per l’absència de formació de melanina, el pigment principal de què depèn la coloració de la pell, el pèl i l’iris de l’ull Quan l’albinisme és total, la pell de tot el cos és d’un color blanc rosat, el pèl és blanc i l’iris té una coloració rosada En l’albinoïdisme o albinisme atenuat, la pell és molt pàllida, el pèl blanc o groguenc i l’iris pot ésser rosat o tenir una coloració normal En l’albinisme circumscrit, la manca de pigmentació és localitzada, i es manifesta en general amb una taca blanca al…
Sant Climent de la Riba
Església
Església i masia del municipi de Lluçà (Lluçanès), situades en un petit serrat al NW del terme, sobre la riera de Merlès.
El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos
el Poblenou de la Salut
Barri
Barri de Sabadell, situat al NE de la ciutat, a 5 km del centre.
S'estén a banda i banda de la carretera de Polinyà, una mica més enllà del santuari de la Salut de Sabadell Una gran part dels habitatges foren construïts pels propis residents al començament dels anys cinquanta Els terrenys eren d’un sol propietari, que els anà venent les parcelles a terminis Segons el pla general d’urbanisme vigent no s’hi podia edificar, prohibició que encara es manté, cosa que impedeix el creixement del barri Quasi tot el terreny té un fort pendent, els carrers no són asfaltats i hi manca, a més, la majoria dels serveis urbanístics
vènet
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes d’Itàlia que, juntament amb els gal·loitàlics i l’istrià, formen els dialectes italians septentrionals.
El vocalisme té una estructura per exemple, manca de ü, ö i una estabilitat de timbre que el separen dels dialectes galloitàlics i l’acosten al toscà, a l’inrevés del consonantisme, que coneix la simplificació de geminades fato ‘fet’, la sonorització i la caiguda d’oclusives sordes i l’assibilació de c, e , i g e , i , amb pas eventual a interdental sielo , gielo ‘cel’ En morfologia, destaca l’ús dels pronoms tònics com a subjecte mi digo ‘jo dic’, i en lèxic, l’ús de certs mots peculiars, com santolo ‘padrí’, scarcela ‘butxaca’, parolaro ‘calderer’
pellofa

Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
emfisema pulmonar
Patologia humana
Malaltia del pulmó caracteritzada per la destrucció dels alvèols pulmonars.
Aquesta lesió suposa un increment de l’espai aeri del pulmó però alhora disminueix la superfície total del contacte de l’aire amb la sang i, per tant, dificulta l’intercanvi de gasos L’emfisema és freqüent a partir dels 50 anys d’edat encara que habitualment no provoca molèsties Els casos amb simptomatologia clínica es caracteritzen per dispnea progressiva, tos amb expectoració escassa i hipoxèmia i, sovint, s’acompanyen de bronquitis crònica tot originant l’anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica Les causes més importants que determinen l’emfisema són el tabaquisme, la pollució i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina